Aquests dies de pont vaig tenir visites al taller. M'agraden aquestes incursions alienes... Em retornen una visió exterior del que estic fent, em recorden els moments llunyans en què també vaig descobrir el que uns altres ara descobreixen.
Si és un bon moment, m'agrada fer asseure les visites al torn ( val a dir que la majoria se'n moren de ganes). No els explico gairebé res de tècnica. Prefereixo observar-los en el seu primer contacte amb el fang que roda. De primer, els faig recolzar suaument les mans sobre el pastó sense mullar. Els demano de tancar els ulls. Els hi pregunto quina sensació experimenten. No sempre són capaços de definir-la. Aleshores aboco poc a poc aigua sobre el fang. Les seves mans sobtadament llisquen. Els demano que retinguin aquesta sensació, que la busquin en tot moment mentre tornegen. Sovint faig el mateix experiment amb un fang descentrat i després amb un pastó centrat, sempre amb els ulls tancats.
El torn vol molta tècnica, però sovint al llarg del meu aprenentatge, he trobat a faltar el llenguatge de les sensacions. Una cosa no treu l'altra. I no tothom tenim la mateixa manera d'aprendre les coses, d'aprehendre el comportament del material sota les nostres mans.
Després d'aquests petits experiments, vaig acompanyant l'elaboració de la primera peça. Intento intervenir poquet. No és encara el moment d'introduir la tècnica. Només es tracta d'un primer contacte. És el moment de satisfer la curiositat, de ser lliure, de jugar... És curiós, he detectat que en aquest punt pot no haver-hi tanta diferència entre nens i adults. Alguns adults es transformen en criatures, es deixen anar i disfruten. M'encanta quan això passa!! De l'altra banda, també m'he trobat amb canalla molt preocupada per no esguerrar el seu primer bol, que es prenen el joc amb una responsabilitat gens lúdica...
És al·lucinant com aquestes primeres peces acostumen a portar implícit un retrat, un reflex fidel de la personalitat del qui l'ha fet. Ara miro les tres petites peces i veig les meves tres visites, que no eren petites precisament i penso que no es podrien haver autoretratat de cap manera millor! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada