Decisions...

 Hi ha moments a la vida, en què cal prendre decisions importants. Si no, és la vida mateixa qui les acaba prenent per tu... Pot ser que quan te n'adonis ja sigui massa tard. Jo espero haver-hi arribat a temps!!

Fa uns mesos vaig decidir que volia canviar el lloc que la ceràmica ocupava a la meva vida. Deixar de "fer ceràmica" per a intentar ser "ceramista", és a dir, intentar guanyar-me la vida fent allò que sé fer millor i que, a més, és el que més m'agrada fer del món. 

Durant molts anys he exercit de polígama laboral, combinant la ceràmica amb no sé quantes feines d'altra índole (algunes força interessants, tot s'ha de dir) però totes més aviat precàries. Era una dinàmica a la que m'havia acostumat tot i que no em convencia com a perspectiva de futur. Crec que durant anys, els prejudicis, propis i aliens, m'han cohibit a l'hora de prendre una decisió com aquesta. Però... pot una saber realment què significa ser alguna cosa si no ho intenta? Em calia de totes totes provar-ho. Total, posats a ser precaris a la vida, val més ser-ho per una mateixa que no pas fer-ho per a algú altre... 

Així que, a finals de maig, vaig deixar la meva feina (en un lloc on fan els millors pans de la ciutat i on m'he sentit realment a gust durant dos anys) i vaig emprendre el vol... Tenint en compte la situació de la ceràmica a casa nostra i la supercrisi que caracteritza el context actual, no estic pas massa segura de si la meva idea ha estat una decisió valenta o senzillament una temeritat... 

 

El cas és que, de moment,  he de dir que estic força contenta. A petita escala s'ha produït un fenomen curiós. Sense ni tan sols esbombar la notícia, han començat a arribar-me encàrrecs, l'un darrere l'altre. I un darrere l'altre he pogut dir que sí a tots. Sé que no és cap garantia tot plegat, però si més no, és un bon començament! Així que, estic animadíssima i disposada a treballar sense parar per a fer que la idea funcioni... Desitgeu-me sort! :)