dijous, 18 de març de 2010

Viatge a Empòrion


Aquest ha estat un hivern llarg i fred... A les comarques gironines encara hi ha vestigis de la  neu i records recents de l'"aventura" de viure sense llum ni aigua durant uns dies. Allí, aquests dies, cadascú rememorava les vivències de la darrera setmana, vivències diverses com persones hi ha. 
Aquest cap de setmana ha lluit el sol, però en una breu escapada, he pogut encara atrapar els darrers rastres del temporal. He visitat els amics i amigues de l'Empordà, que sempre dóna gust de retrobar, i també vam escapar-nos a les ruïnes d'Empúries.
Els rastres de la ciutat romana, són potser més espectaculars i majestuosos que els de la caòtica Neàpolis grega... les muralles, les termes, les cases amb mosaics, l'amfiteatre i la palestra... Però l'herència grega no pot menysprear-se en contemplar els imponents marbres blancs de l'Asclepi. Aquesta estàtua, descoberta l'any 1909, és la figura escultòrica grega més important de tot Catalunya. El Museu monogràfic de les excavacions d'Empúries li ha dedicat tota una sala, però també ens ofereix un bon grapat de petits tresors ceràmics. La visita al museu és doncs, una cita prou recomanable.


Aquí dalt veieu un lekythos àtic del segle V aC, esbelt i deliciosament decorat. És només un  exemple... Petites escultures, atuells d'ús quotidià... Des de l'època grega fins les sigillates romanes... Objectes delicadíssims i d'altres més rústics però amb un encant inqüestionable.


O aquesta peça decorada amb símbols sagrats com el sol, el llangardaix o la tortuga... Jo atorgaria aquesta decoració a una graciosa manufactura infantil, perquè, fet i fet, les criatures de segur han jugat amb el fang des de temps ancestrals... Em pregunto per què està tan poc reivindicada l'arqueologia infantil...


Related Posts with Thumbnails