Salvem l'escola d'Arts i Oficis de Vigo

En temps de crisi (econòmica), la balança sempre es decanta a preservar tot allò que sigui productiu i rentable (en termes econòmics) i a retallar aquelles branques de la inversió pública que no ofereixin una contribució directa a millorar aquesta situació (econòmicament parlant, és clar). Les escoles d'arts i oficis han estat de les primeres a rebre. L'Escola de Ceràmica de la Bisbal, ja va haver de suspendre els cursos de formació ocupacional a principis del curs passat per falta de subvencions. Ara és la Escuela de Artes y Oficios de Vigo la que perilla de desaparèixer...

Ara podria deixar aquí un reguitzell de frases expressant la ràbia que em provoca aquesta visió limitada que només sap parlar dels avenços de la societat en termes econòmics, però prefereixo deixar-vos la informació d'aquest blog: www. salvemosartesyoficios.blogspot.com que s'ha creat "como consecuencia de la amenaza de traslado y consiguiente desmantelamiento de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Vigo por parte del gobierno municipal de turno". Els qui estimem l'artesania ben feta i de qualitat, els qui entenem l'ofici com una cosa seriosa, que en termes professionals no està per sota dels rangs laborals de precedència universitària, entenem també la importància de reivindicar la necessitat que institucions com aquesta, les aportacions de les quals no poden mesurar-se en termes de rentabilitat, no pateixin discriminació ni desapareguin. Sigui aquest escrit una petita contribució a la difusió del que està passant a Vigo. Ara em venen al cap aquests versos de Bertol Brecht...

Primero cogieron a los comunistas,
y yo no dije nada porque yo no era un comunista.
Luego se llevaron a los judíos,
y no dije nada porque yo no era un judío.
Luego vinieron por los obreros,
y no dije nada porque no era ni obrero ni sindicalista.
Luego se metieron con los católicos,
y no dije nada porque yo era protestante.
Y cuando finalmente vinieron por mí
no quedaba nadie para protestar.