Paso Doble

Aquest dissabte vaig poder anar a veure l'espectacle , de Miquel Barceló i Josef Nadj:"Paso Doble". La foto que veieu aquí dalt és l'obra resultant del dia que hi vam anar i me l'ha passada la Pe, que és més llesta i previsora que jo i portava la càmera... La idea original de l'obra, la va proposar el coreògraf després d'una visita al taller de Barceló, però en la posada en escena, tot el protagonisme tant pel que fa a ressò mediàtic com pel que fa al resultat plàstic final, se l'endú el pintor. Vet aquí doncs, la gènesi d'una creació artística plasmada a temps real en un escenari de fang. La interacció entre els dos personatges es inicialment escassa, cadascun colpeja i grapeja el fang en una relació indivudual persona-matèria. Només cap a la part final, s'acaba establint com una relació de poder quan un despòticBarceló va aniquilant el personatge de Nadj a base d'esclafar-li al cap, un rere l'altre, una vintena de gerros de fang recent tornejats. El coreògraf acaba, recobert d'atuells esclafats, integrat a la paret engalbada, abans que els dos protagonistes executin la desaparició final dins el "quadre", una mica a l'estil Wang-Fo.

De Barceló se'n parla tant, que ja casi sobra parlar-ne gaire més... però sí que m'agradaria dir que és un plaer poder veure en directe com materialitza el seu particular llenguatge de fang. L'obra final és un Barceló, no n'hi ha cap dubte: du el segell d'aquesta ceràmica no acadèmica que prescindeix de normes per assolir una dimensió immensament expressiva.

De Nadj, no se'n parla tant, i si algú que el desconeix va a veure "Paso Doble", difícilment distingirà la seva petja a l'espectacle. És una pena, jo el desconec, però la poca informació que m'ha arribat d'ell em parlen sobretot de sensibilitat. Aquest coreògraf d'origen iugoslau, nascut el 1957 à Kanizsa, Sèrbia, dirigeix el Centre Chorégraphique National d’Orléans des del 1995 i el vinculen amb les arts plàstiques les seves facetes d'escultor, dibuixant i fotògraf. Per als que, com jo, tingueu curiositat us penjo l'únic vídeo que he trobat a internet on podeu veure un trosset d'entrevista i d'un espectacle de Josef Nadj que es fa curtíssim!!

Ah, i la ceràmica, gerros, bols i demés peces tornejades suposem, van a càrrec d'un poc mencionat Pere Coll.