BoN 2009!!

Aquí estan els entranyables Epi i Blas (Bert & Ernie) fent de les seves amb el fang. Un petit divertimento per a començar el nou any amb bon humor... sobretot que no falti!

SALUT i FANG

Molt bon 2009 a tothom!!!!

Blog: Matèria i Idea

El que és fang, no n'hi falta al blog de l'assignatura Matèria i Idea de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Experimentació amb el material, imatges suggerents, alguna ressenya d'artistes que el treballen... Indagació a través de la textura i la forma. Les imatges testimonien un procés d'exploració acompanyades de textos que s'acosten al concepte treballat. Trobareu també exploracions amb altres materials com el guix, per exemple.



És d'aquells blogs que donen ganes d'agafar de seguida un tros d'argil·la i començar a provar coses!

Gerros lunars coreans

Casualitats de la vida... Navegant per la xarxa he topat avui mateix amb aquesta pàgina web on entre altres delicioses artesanies coreanes hi ha imatges i informació sobre els gerros lunars coreans. Si la visiteu, no us perdeu la composició minimalista dels estels de paper, ni les curioses "esposes de bambú". Aquesta és una traducció "sui generis" del text que parla dels gerros:

"Anomenats així per la seva semblança amb la forma de la lluna plena, ‘dalhangari’ en coreà, van prevaldre des de finals del segle XVII fins el XVIII. Saongwon, la comissió governamental encarregada del menjar reial i dels banquets, tenia una branca ubicada a Gwangju, Gyeonggi-do on es manufacturaven els gerros lunars de porcellana blanca o ‘baekja’ destinats a la cort reial Els gerros lunars són peces rares, només en queden uns pocs i tenen una alçada entre 44 i 47 cm.

Un gerro d’aquestes dimensions s’havia de fer en dues parts, dos bols, base i part superior, que després s’ajuntaven, ja que no podien ser tornejats d’una sola peça.
Per això, la seva forma és lleugerament irregular: les parts no són exactament simètriques. La junta entre les dues meitats encara es pot distingir a la part de dins. Tant la boca com la base estan sutilment corbades cap a fora i els seus diàmetres són similars. Pel que fa al color són d’un blanc lletós i pàl·lid, i la capa d’esmalt és relativament gruixuda. Es tracta d’una completa gamma de blancs més que d’un sol un color blanc. Sobre la superfície del gerro queden impureses o traces de bombolles d’aire, petits foradets creats durant la cuita. En algunes parts de la superfície es poden observar craquelats que realcen la bellesa natural dels gerros lunars. "

Gerros Lunars

Res com la xarxa per demostrar-nos que les formes de viure el torn són infinites. Dos enormes gerros esfèrics van creixent simultàniament entre les mans d'Adam Buik. Petits detalls revelen la durada real de l'execució d'un laboriós procés resumit en 6 minuts. Són Gerros Lunars, un tipus de peça que tal com ens explica a la seva pàgina web tenen l'origen a Corea al llarg de la dinastia Choson (1392-1910). Fabricats en porcellana, a l'època aquests gerros representaven en certa manera la icona de l'austeritat confuciana. Serenitat i simplicitat són conceptes que Buik recupera per a construir la seva pròpia interpretació d'aquest tipus de peça elaborada en una combinació del tornejat de gran format amb la tècnica de xurros.

Quart 2008

Doncs aquest cap de setmana, qui encara no tingui plans, ja sabeu! No he trobat el programa a internet... però sé de primera mà que el dissabte 6 hi ha una cuita experimental d'aquelles que valen la pena de veure ( i que jo, per variar, no veuré...).

Per a més informació, aquest és el telefon de l'Ajuntament: 972469171

Si algú hi va, ja m'explicareu!

Taller en marxa!

El temps ha passat ràpid des del darrer escrit. Però la meva inactivitat bloggera no té una altra explicació que l'increment d'acció per una altra banda: el taller.
De fet, avui és un gran dia per a mi: en una mena de miracle, aquest matí he pogut escoltar aigua ressonant per les tuberies del taller i l' he vist brollar per primera vegada per l'aixeta del lavabo. Mil gràcies al "superlampista" que finalment ho ha fet possible!!!


Si, la foto és molt cutre, però és que no us podeu imaginar el que significa poder oblidar-me d'anar a cada dia a la font i desmantellar per fi el muntatge de carretons i garrafes de plàstic que m'han servit per proveir-me d'aigua tots aquests mesos...
Perquè el cas és, que malgrat tot, no he esperat fins avui per a posar-me en marxa. En aquestes setmanes l'activitat al taller ha estat rellevant: primeres fornades, primeres peces... Només m'han aturat els símptomes d'una grip de rigor amb la que encara m'estic barallant...
Les primeres incursions amb el forn nou de moment són satisfactòries. Després de les cuites preparatòries en buit, vaig fer una primera fornada de bescuit i una segona d'alta que em va servir sobretot per a fer proves i veure com es comportaven els meus antics esmalts amb aquest forn.


I també el torn ha començat a girar de nou! Aquí sota podeu veure la primera producció assecant-se als estants que em vaig fer fa unes setmanes... La cosa comença a rodar així que aquí em teniu en marxa... refredada però feliç!!

Delicatessen...

Avui us volia ensenyar aquest blog:

Darrera de Delicatessen·Lusesita s'amaga una artista sense fi... Es diu Laura, i la vaig conèixer fa cosa d'uns dos anys. Jo tenia una parada en una fira i en una estona que em vaig poder escapar a donar una volta, vaig descobrir que no era l'única ceramista. La Laura tenia una taula plena de petites cosetes de gres, que tenien vida pròpia. Culleretes amb cara, tasses amb potes, plates amb punxes i bols amb mil nanses... Vam fer un petit intercanvi i des d'aleshores li he anat seguint la pista. L'última vegada que la vaig veure, estava en una parada plena de pops de les més diverses formes i colors, amb les potes de gres que feien música quan es movien... Allà em va passar l'adreça del seu blog. Feu-li una bona visita i descobrireu tots aquests genials personatges.

Joselito

La reina gusana

Pescado pescado

El hombre de lata


Chatika. Angelita

Em venia de gust presentar-vos-la. Així podeu fer una visita a la seva pàgina i explorar tot aquest món d'éssers fantàstics. Únics i molt personals. La Laura combina la ceràmica amb tota mena de materials i tècniques i jo crec que no li fa por provar el que sigui... Entre altres coses ho demostra la prolífica col·laboració amb el Magicomora. Tota una delicatessen. A degustar-la!