dimecres, 30 de març de 2011

Els vídeos de Hsin-Chuen Lin




Gràcies a l'amic Christophe, ceramista de Pas de Calais, he descobert un canal aYoutube que volia compartir aquí fa temps... Els fans del torn disfrutareu amb els vídeos de Hsin-Chuen Lin. En la línia de Simon Leach,  aquest ceramista d'origen taiwanès afincat als EEUU ens ofereix un canal farcit deit de tota mena de lliçons. Des de tècniques per a tornejar tot tipus de peces fins a com fer-se les pròpies eines.  Com podreu comprovar, el seu estil i la seva pulcritud extrema no tenen gaire a veure amb les maneres de Leach... però és veritat que tampoc és tan divertit :-)





En aquest podeu veure com elabora una eina de retornejar a partir d'una fulla de serra. Jo ja me n'he fet una (una mica destralera, tot s'ha de dir...)

diumenge, 27 de març de 2011

Arribar al poble dels molins d'aigua...



La Yukiko Murata m'envia periòdicament notícies de la gent de Fukushima. A traves del blog del seu amic Yoshi ens arriben pinzellades de la vida quotidiana allà. Ara els esforços radiquen en cuidar-se els uns als altres. Per això, Yoshi organitza tallers de pintura per als nens, per a que puguin expressar el que viuen en el dia a dia, exterioritzar les pors i treure tot el que duen dins  i no poden explicar d'una altra manera. El poble d'en Yoshi, Shirakawa, està situat 60 km del centre nuclear.


 Fa poc també un grup de nens es van organitzar per a fer massatges a la gent gran que és al refugi. Podeu veure la sessió aquí. Aquestes són les notícies que arriben directament dels habitants de la regió... No hi ha interessos darrere, ni estratègia informativa. La radio, els diaris, les teles, ... tots enfoquen la situació des d'un altre lloc. Però per a en Yoshi i la seva gent, ara és important que se senti la seva veu. Per això he volgut difondre el que la Yukiko em fa arribar amb les seves traduccions del blog d'en Yoshi i els seus enllaços.

Avui, quan m'he despertat, el mar que envolta Fukushima presentava ja un nivell de radioactivitat 1.800 vegades superior als nivells legalment permesos. 
El 1990, Kurosawa va filmar una pel·lícula basada en somnis que havia tingut. És una pel·lícula fantàstica, formada per vuit capítols o somnis. Després de somniar un futur apocalíptic a "L'ogre que plora"    Kurosawa s'acomiada amb un capítol esperançador:  "El poble dels molins d'aigua".




"El poble dels molins d'aigua" és el meu somni, el meu desig per al futur del poble japonès i per al nostre futur.

dissabte, 26 de març de 2011

Handmade for Japan - Fet a mà per al Japó



Handmade for Japan (fet a per al Japó) és una subhasta online de peces d'art úniques, fetes a mà, donades per artistes i galeries de tota Amèrica del Nord i Japó. La subhasta es durà a terme del 24 al 27 de març i té com a objectiu recaptar beneficis per a contribuir a la recuperació del Japó després de la tragèdia. La majoria són peces de ceràmica, com aquest fantàstic plat del ceramista japonès Jun Kaneko. 
Més info:
http://stores.ebay.com/Handmade-For-Japan/
http://handmadeforjapan.org/handmade-for-japan-benefit-auction/

divendres, 25 de març de 2011

Companyia al taller...


Avui ha estat el primer dia  a taller després que la Marina hagi marxat de nou cap a França. La Marina em va contactar per mail fa un temps per a venir a fer el que els francesos anomenen un "stage" al meu taller. Estudia joieria a Lyon, i abans d'acabar els estudis, l'escola demana als seus alumnes que tinguin un breu contacte de dues setmanes amb algun altre ofici. Ella va triar la ceràmica, i ha estat aquests darrers dies venint al taller i descobrint les coses més bàsiques del nostre ofici. He intentat ensenyar-li tot el que he pogut, dues setmanes no donen per gaire.... Però quan t'agrada una cosa, poder-li descobrir a una altra persona allò que tant t'agrada és realment molt bonic.


 La Marina ha descobert que hi ha moltes argiles diferents per a treballar i que no totes es comporten igual ni donen el mateix resultat. També ha tastat per sobre les possibilitats dels esmalts. Una de les coses que més li va costar al principi, va ser treballar directament el material amb els dits. En el món de la joieria sempre acostuma a haver-hi una eina pel mig... I aprofitant que estava preparant el curs de fotoceràmica també va imprimir algunes peces.


El darrer dia em va dir que ara, quan mirava una peça de ceràmica, veia moltes coses que abans no era capaç de percebre.
Estic contenta, missió acomplerta! :-)

dijous, 24 de març de 2011

L'artesà Bergman


"Vaig adonar-me, d'una manera ferma i brutal, que havia concebut la majoria de les pel·lícules a les entranyes de l'ànima, cor, cervell, nervis, òrgans genitals i sobretot als budells. Un desig que no té nom va treure-les a la llum. Un plaer que es pot anomenar "l'alegria de l'artesà"  les ha materialitzades en el món dels sentits."

Ingmar Bergman, Imatges


dimecres, 23 de març de 2011

Terra a baixa... terra a alta


L'any passat quan hi havia obres al taller, no em vaig poder estar de recollir un cubell de terra  excavada per a veure què passava si la treballava. Allà es va quedar el cubell fins fa molt poc. Farta de veure'l rondar pel taller, finalment vaig afegir-hi aigua, vaig tamisar la terra, vaig pastar-la bé i vaig fer una petita prova. És fàcil de treballar a pessic... El següent pas va ser la cuita de bescuit (980ºC).



És com un fang vermell extrany, amb força gra...





I com veieu aguanta molt bé la baixa temperatura! La meva intuïció em deia que l'alta  temperatura ja no l'aguantaria tan bé, però no he pogut resistir la temptació de comprovar-ho... Sóc massa curiosa!! Què passarà??
... intriga, emoción....  :-)


[...imagineu que passen uns quants dies...]







Tachaaaan!!! Era d'esperar, no? Però està bé corroborar de tant en tant que la teva intuició no falla...  Voilà!

dimarts, 22 de març de 2011

Exposició: AIXTART. Camil.la Pérez Salvà-CERÀMICA




El proper divendres 25 de març la Camil.la Pérez Salvà inicia la temporada  a la seva galeria i ho fa amb l’exposició AIXTART. 

AIXTART: Fenícia, verge, deesa de la fertilitat, l’amor i la vida, regida pel planeta Venus. El seu culte, primaveral, s’extengué per tota la mediterrània, adoptant altres noms. Esther (hebreu), estela (italià),star (anglès), Itziar (euskera)


Diu la Camil·la: "La col.lecció de ceràmiques que presento està fortament lligada amb la natura en general, però principalment amb la primavera, pel que aquesta té de reactivació dels ELEMENTS, terra, aigua, aire, sol…foc."

Es podrà veure del 25 de març al 30 de maig de 2/4 de 6 a 2/4 de 9. De dilluns a dissabte, dimarts tancat. L'adreça és Pl. de les Garrofes,4 (El Vendrell)

diumenge, 20 de març de 2011

Aquest matí al taller...


 Ahir i avui hem fet el curs de fotoceràmica al taller. Quan em trobo amb un temps primaveral i amb un grup ple d'iniciativa i de ganes d'experimentar com el d'aquest cap de setmana, quasi m'oblido que estic treballant... És un gust, la veritat.


 Entre altres coses hem superposat imatges amb emulsions diferents...


... hem provat nous negatius, làmpedes d'UVA...


... fotogrames...




... hem emulsionat sobre porcellana, gres, pastes ceràmiques pròpies, paper, teles...


...hem treballat a bon ritme i hem provat de tot. 
I vaja, deiem aquest matí, que si no ens hem emulsionat fins les sabates, ha estat perquè no ha donat temps!!!

divendres, 18 de març de 2011

CURS INTENSIU TORN:16 i 17 abril



La Penélope Vallejo ens proposa aquest curs intensiu de torn per als dies 16 i 17 abril. I si aquest no podeu, el proper intensiu serà el cap de setmana 14 i 15 maig.

Més informació a: http://pe-ceramiques.blogspot.com

dimecres, 16 de març de 2011

Parlen els cons...


Heu vist quin mar de cons??? Ja en tinc un munt. Però m'han ajudat a veure coses. Normalment, programo el forn i no acostumo a quedar-me vigilant la cuita. Fins fa poc tot anava prou bé. Però ara que passen coses extranyes, la cosa canvia. Fa uns dies vaig quedar-me a controlar què passava durant la cuita i vaig descobrir coses molt interessants!!! 
Fins a 980ºC tot anava bé, però a partir dels 1000 ºC aproximadament, la pujada de temperatura va començar a fer-se cada cop més i més lenta.... la darrera part de la cuita va ser una agonia. Així que vaig parar el forn quan va arribar a 1260ºC i vaig saltar-me el manteniment. Vaig comparar els cons de la darrera cuita amb aquesta. El de davant és l'antic i el de darrera el de l'última cuita.






Aquí podeu veure les series completes que vaig posar a baix del forn....


i a dalt...


I ara és hora de fer les hipòtesis corresponents... i de tornar a trucar al tècnic! 
La meva teoria és que realment les resistències s'han fet velles i no escalfen com abans. Com que la temperatura puja tan lentament, això també repercuteix en l'aspecte dels cons que estan dissenyats per a una relació temperatura/temps molt diferent a la que han experimentat en les darreres cuites. Normalment la relació està al voltant de 150ºC/h i a la meva cuita tot ha anat mooooolt més lent. Encara he d'investigar una mica més per a saber si m'equivoco gaire en les meves deduccions, i pot ser que vagi molt desencaminada però, accepto el risc de ficar la pota públicament... ai!

diumenge, 13 de març de 2011

El càntir de pescador


Aquest és un càntir de pescador. A alguns llocs també era anomenat càntir de barca. Té la base ampla que li dóna estabilitat per a defensar-se del balanceig de les onades.


A la seva superfície negra exhibeix els rastres del foc, els senyals dels dits del terrisser, la segada del fil que ha tallat la base...


La ceràmica negra catalana no és exclusiva d'un sol emplaçament a Catalunya. En fan a Verdú, d'on era el meu avi (per cert, allí dels càntirs en diuen sillons), a Quart, o a La Bisbal que és d'on prové aquest exemplar. El ceramista que hi ha posat dits, foc i ànima és en Josep Matés. Quan l'agafes sorprèn la seva lleugeresa... Quan arribi l'estiu, segur que farà l'aigua ben fresca! :-)

dissabte, 12 de març de 2011


En realitat, quasi tot el que conec del Japó m'ha arribat en gran mesura a través de la ceràmica. També pel que fa a les persones. Avui al llarg del dia, he volgut recordar els meus amics i amigues japonesos.
N'hi ha  alguns del quals fa molt que no sé res...Van tornar fa temps al seu país... molt lluny... Els anys han anat passant i sense saber massa com, hem abandonat el costum d'escriure'ns. 
Tanmateix no els he oblidat. Espero que ells a mi tampoc.
He enviat alguns correus al llarg del dia. Alguns m'han contestat. Estan bé. La familia i amics també, em diuen.
D'altres encara no en sé res, espero que estiguin bé.

dijous, 10 de març de 2011

Al taller sona... Arto Tunçboyaciyan




Quan vaig escoltar Arto Tunçboyacıyan  per primer cop, s'acabava de publicar Onno, un treball dedicat al seu germà, també músic, mort en un accident d'avioneta. Temps després, vaig tenir el plaer de veure'l al Festival Pirineos Sur tocant a un escenari literalment colocat dins les aigües del llac de Lanuza.  La seva música brolla de la més antiga sonoritat armènia, per això Atom Egoyan va escollir-la per a il·lustrar Ararat  la seva pel·lícula sobre el genocidi armeni. Però més enllà de tot això, el geni d'Arto es desplega per un territori  vast: Tunçboyaciyan és alhora compositor, cantant i multiinstrumentista i perfectament dotat en totes les vessants musicals. Com podeu veure en aquest vídeo, només li cal una ampolla de cervesa mig buida per a moure el públic. Lo de l'ampolla comença al cap de mig minutet, i al final el veureu rebent un premi de Radio3 en nom de l'Armenian Navy Band, de la qual forma part.






La música d'Arto dedicada al seu germà : “La música que ara escoltareu no és la música que jo pensava asseure'm a escriure. És la meva reacció davant la tristesa més gran de la meva vida. Aquest disc parla de la meva experiència sobre l'important que és aprendre a riure, inclús quan estàs plorant.” ( Arto Tuncboyaciyan).



...i un solo de percussió...

dimecres, 9 de març de 2011

CURS D’INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA DE SERIGRAFIA


Atenció: 
Per un error ”informàtic”, la data de realització del curs és el dia 2 D'ABRIL DE 2011 en comptes de la data incialment indicada  en el post que es va publicar ahir on deia que era el 6 d'abril. 
Al cartell trobareu totes les dades i la data correcta!

dilluns, 7 de març de 2011

El llenguatge-Curset de Forns Experimentals a CACIS


El fin de semana del 26 y 27 de marzo se impartirá un nuevo workshop en torno a la construcción de hornos, en el CACIS (Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat) de Calders (Manresa). Un cursillo sobre el lenguaje y la visualización a traves de la cerámica y el fuego.

Este curso será impartido por Wali Hawes y cuenta con un atractivo programa, que no se límita a las técnicas sino que ofrece la posibilidad de tener un fin de semana de trabajo y creatividad en común entre los participantes:

-- La inspiración expresada con el lenguaje. Técnicas de expresión. Perspectivas con las "Tetas"..., alimentarias, biológicas, eróticas, formales, descriptivas..., emocionales, históricas, religiosas, populares...
-- Ejercicios y Composición de los poemas con letras cerámicas de tres lineas.
-- "Poemas Visuales de Cerámica"..., como usar los trabajos para murales e instalaciones...
-- Técnicas decorativas…, tierra sigillata...preparación y formulas. El uso de sales metálicas, el monocromo.
-- Pastas para cocciones experimentales y cocciones rápidas.
-- Hornos Experimentales..., técnicas de construcción, seguridad, el uso de materiales reciclados, el papel de las proporciones: hogar, cámara y tiraje



Cada participante tendrá las piezas bizcochadas..., letras para componer el poema y al menos un plato para decorar relacionado con el tema "Tetas" para la hornada.

Programa:

Sábado 26 de marzo

10.00 presentación y orientación sobre el trabajo y la cocción.
11.00 preparación y desarrollo de las ideas sobre “Tetas”
14.00 comida
16.00 Preparación y fabricación de las piezas. Preparación de los “Tetas/Hornos”
20.00 descanso y cena

Domingo 27 de marzo

10.00 cocción de los “Hornos/Tetas”
14.00 comida
16.00 apertura de los hornos y limpieza
17.00 exposición de las piezas y despedida

Precio: 80 Euros, con materiales, dos comidas y piezas. (alojamiento no incluido)


Mas información: Mercè Jara estudieureka@gmail.com

Más información sobre Wali Hawes: www.walihawes.com

Más información sobre el CACIS: www.cacis.cat

Camí de colors


Hi ha un camí a La Bisbal, més enllà del convent, on el terra és ple de  colors...





Un munt de trossets de ceràmica esmicolada sembrats al llarg del camí





dissabte, 5 de març de 2011

Passat de voltes?


El que li pugui passar al meu forn segueix sent una incògnita... De moment però quasi estic segura que està pujant a més temperatura de la que indica el programador. Aquests cons estaven a la meitat del forn. El de 1260ºC és al darrere, no es veu gaire a la foto però està totalent caigut.


Aquests altres dos eren a la part superior. El que no sé és a quina temperatura pot haver arribat... Ja m'havia percatat que en les darreres cuites els esmalts que posava a dalt quedaven notablement més fosos. Pot ser que el piròmetre s'hagi espatllat?  Potser si el forn ha pujat a massa temperatura això hagi propiciat el moviment de les meves resistències... Demà posaré cuita i vigilaré de prop el forn. 


Aquí es veu amb detall el con de 1250ºC. Els foradets indiquen que la pasta del con ha "bullit". En fi, segueixo indagant i intentaré descobir què passa...

dimarts, 1 de març de 2011

Juguem?


Les rajoles d'oficis es van popularitzar enormement al llarg del segle XVII. Pintades amb òxids sobrecoberta  damunt d'un esmalt blanc d'estany, representaven  l'artesà fent la seva feina. També s'anomenen així encara que de vegades representin altres tipus de figures o d'escenes de la vida quotidiana de l'època. És una peça de ceràmica popular que trobo especialment bonica. 
Avui, fent recerca per un tema que tinc entre mans, he trobat una pàgina web que conté un joc educatiu relacionat amb aquestes rajoles... I m'ha semblat que era prou interessant i que estava prou ben fet com per compartir-lo.  El trobareu aquí. Heu de mirar la imatge, fer la vostra aposta i clicar a la cantonada inferior de la rajola per a saber si heu encertat! Què, jugueu??

Related Posts with Thumbnails