dijous, 10 de març de 2011

Al taller sona... Arto Tunçboyaciyan




Quan vaig escoltar Arto Tunçboyacıyan  per primer cop, s'acabava de publicar Onno, un treball dedicat al seu germà, també músic, mort en un accident d'avioneta. Temps després, vaig tenir el plaer de veure'l al Festival Pirineos Sur tocant a un escenari literalment colocat dins les aigües del llac de Lanuza.  La seva música brolla de la més antiga sonoritat armènia, per això Atom Egoyan va escollir-la per a il·lustrar Ararat  la seva pel·lícula sobre el genocidi armeni. Però més enllà de tot això, el geni d'Arto es desplega per un territori  vast: Tunçboyaciyan és alhora compositor, cantant i multiinstrumentista i perfectament dotat en totes les vessants musicals. Com podeu veure en aquest vídeo, només li cal una ampolla de cervesa mig buida per a moure el públic. Lo de l'ampolla comença al cap de mig minutet, i al final el veureu rebent un premi de Radio3 en nom de l'Armenian Navy Band, de la qual forma part.






La música d'Arto dedicada al seu germà : “La música que ara escoltareu no és la música que jo pensava asseure'm a escriure. És la meva reacció davant la tristesa més gran de la meva vida. Aquest disc parla de la meva experiència sobre l'important que és aprendre a riure, inclús quan estàs plorant.” ( Arto Tuncboyaciyan).



...i un solo de percussió...

Related Posts with Thumbnails