La Yukiko Murata m'envia periòdicament notícies de la gent de Fukushima. A traves del blog del seu amic Yoshi ens arriben pinzellades de la vida quotidiana allà. Ara els esforços radiquen en cuidar-se els uns als altres. Per això, Yoshi organitza tallers de pintura per als nens, per a que puguin expressar el que viuen en el dia a dia, exterioritzar les pors i treure tot el que duen dins i no poden explicar d'una altra manera. El poble d'en Yoshi, Shirakawa, està situat 60 km del centre nuclear.
Fa poc també un grup de nens es van organitzar per a fer massatges a la gent gran que és al refugi. Podeu veure la sessió aquí. Aquestes són les notícies que arriben directament dels habitants de la regió... No hi ha interessos darrere, ni estratègia informativa. La radio, els diaris, les teles, ... tots enfoquen la situació des d'un altre lloc. Però per a en Yoshi i la seva gent, ara és important que se senti la seva veu. Per això he volgut difondre el que la Yukiko em fa arribar amb les seves traduccions del blog d'en Yoshi i els seus enllaços.
Avui, quan m'he despertat, el mar que envolta Fukushima presentava ja un nivell de radioactivitat 1.800 vegades superior als nivells legalment permesos.
El 1990, Kurosawa va filmar una pel·lícula basada en somnis que havia tingut. És una pel·lícula fantàstica, formada per vuit capítols o somnis. Després de somniar un futur apocalíptic a "L'ogre que plora" Kurosawa s'acomiada amb un capítol esperançador: "El poble dels molins d'aigua".
"El poble dels molins d'aigua" és el meu somni, el meu desig per al futur del poble japonès i per al nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada