dimecres, 26 de gener de 2011

La llar de Yukiko


La Yukiko Murata acaba d'estrenar blog i estic molt contenta d'aquesta incorporació a l'esfera cibernètica. La Yukiko va ser professora de disseny de la meva germana a l'escola del vidre i jo aleshores ja al·lucinava amb les propostes que feia als seus alumnes. Em semblaven una manera extraordinària d'estimular la creativitat... (jo volia ser també alumna seva :-) )
El temps em va portar a conèixer poc a poc la seva obra extraordinària en ceràmica i vidre, sempre delicada i plena de virtuosisme. La coneixença personal s'ha anat donant més endavant, també mica en mica. Aquest món és molt petit i finalment tots i totes estem enllaçats d'alguna manera. I així he arribat a poder descobrir també la persona que hi ha darrera de tanta bellesa. Una persona amb una creativitat sense límits i molt generosa. Apassionada i que contagia aquesta passió. Amb tot plegat estic segura que aquest nou blog serà una aportació molt gratificant per als qui cada dia ens agrada treure el nas a la xarxa i veure què fan els companys i companyes als seus tallers. La Yukiko ens dóna la benvinguda a la seva llar. Benvinguda a la xarxa, Yukiko!

dilluns, 24 de gener de 2011

Einstein al taller...


Heu vist quin privilegi? En aquests moments tinc, ni més ni menys que al mateix Albert Einstein controlant que la cuita de bescuit vagi com una seda. Estic provant imatges noves per als tallers de fotoceràmica i l'Albert ha quedat realment bé a la primera. És un geni molt fotogènic! :-)


Què bé, demà el taller s'hi estarà calentontet. Feia dies que no engegava el forn, però ara estic fent peça per a una fira. Ja us explicaré!!

diumenge, 23 de gener de 2011

Armonias y desarmonias ... ( II )


Armonias y desarmonias és un tapís compost per un total de 326 peces circulars muntades sobre una trama. Hi ha 176 peces grans d'uns 6,5 cm de diàmetre que estan connectades a través de 15o cercles petits (1 cm de diàmetre aprox.). De les peces grans 72 han estat impreses mitjançant un procés artesanal de fotoceràmica amb dicromats. Totes les peces són fetes de gres i cuites a 1260ºC. Aquí teniu detalls d'algunes de les peces ja cuites.


Les següents fotos són algunes proves per a comprovar que les mides encaixaven bé. Aquí les peces encara no s'han cuit a alta temperatura. Només han estat bescuitades i s'ha fet la impressió de les imatges.




Amb la Lola vam estar treballant la qualitat de les imatges.Va venir diverses vegades al taller a fer un seguiment del procés i per a conèixer millor la tècnica, sobretot al principi, durant la fase d'ajustament de l'emulsió... Després, amb les primeres proves  cuites, vam valorar juntes les millors opcions per a assolir el resultat que buscàvem.


I aquesta és una de les primeres proves...


Un cop decidit tot plegat, la preocupació era sobretot poder acabar-ho tot dins el termini previst. Les dificultats, bàsicament han estat que el fang a l'hivern i dins el meu taller triga segles a assecar-se!!! I calia tenir molta cura durant l'assecatge per a que les peces romanguessin el més planes possible després de la cuita. Paral·lelament, em calia comptar amb un altre inconvenient hivernal pel que fa al procés fotogràfic... Sabeu a quina hora es pon el sol al desembre??? El primer dia de proves em vaig trobar quasi exposant les imatges a les fosques, i era poc després de dinar!! Com que la llum del sol és indispensable per a aquesta tècnica vaig tenir les hores de feina limitades només al matí. Quan fas coses com aquesta ets molt més conscient de com s'escurça i s'allarga el dia. Ara, per exemple, només un mes més tard, ja tindria una bona estona més de marge per a treballar!! 
La proposta de la Lola m'ha motivat a tornar a reemprendre les meves incursions amb els dicromats i ara estic preparant tallers d'experimentació per a finals de febrer principis de març, quan hi hagi ja prou hores de llum per a poder-los fer millor. Ja avisaré per als qui tingueu el cuquet.,.. :-)

dissabte, 22 de gener de 2011

Armonias y desarmonias... ( I )



Armonias y desarmonias és el títol del projecte que he compartit amb la Lola Ganchillo. He passat els Nadals envoltada d'aquesta família que no és la meva. Dia rere dia al taller m'han acompanyat aquests personatges que la Lola ha tunejat com només ella ho sap fer...  Els ha tatuat, els ha armat amb pistoles o  els ha col·locat barret, binocles o rulos i els ha transformat en monges, indis o artistes de Hollywood...  Armonias y desarmonias és un tapís, és la història d'una famíla (harmonies i desharmonies per definició), és un mosaic, un procés de d'apropament a les arrels... entre moltes altres coses. La Lola ho explica molt millor aquí.



Cada cuerpo tiene
su armonía y
su desarmonía.
En algunos casos
la suma de armonías
puede ser casi
empalagosa.
En otros
el conjunto
de desarmonías
produce algo mejor
que la belleza.

(Mario benedetti)


 

Demà us explico més coses de la peça i sobretot del procés, perquè, coses de la distància i de l'agenda, encara no he pogut veure la peça definitiva muntada. La Lola viu allà i jo aquí... aquestes coses passen, però jo ja estic buscant data per a celebrar l'èxit de la presentació amb ella i per a poder veure finalment el projecte acabat.

dijous, 13 de gener de 2011

...i algunes peces més


Aquestes peces són també de la cuita que vam fer amb en Carlets. Fa temps que tenia ganes de passar algunes imatges per un bon rakú.... Són només proves, primeres aproximacions, però n'estic força contenta.


En aquesta vam combinar també la tècnica del coure fugitiu a la banda dreta... Gràcies a en Carlets, he après un munt de coses en aquesta cuita!  A ell li dec ja a aquestes alçades moltes coses. La seva generositat com a ceramista i com a persona no té fi. I per això ha estat un puntal important per a mi en el camí no sempre planer de la fotoceràmica...



dimecres, 12 de gener de 2011

Olor de cuita...



L'Empordà comença a ser un lloc molt especial per a mi. Cada vegada que m'hi arribo emprenc el retorn a casa amb un munt de bones sensacions i energia de la guapa per a treballar... Els responsables d'aquests subidons, són els magnífics amics que hi tinc, ceramistes i no ceramistes, que m'acullen sempre tan bé i em nodreixen en tots els sentits... Dilluns al vespre asseguda al tren i no podia concentrar-me en el llibre que intentava llegir. El meu cap bullia repassant amb intensitat tots els bons moments del cap de setmana.  Tantes converses interessants!! I a més retornava a casa amb el meu bagatge impregnat de la familiar olor de cuita...


I és que un dels bons moments, va ser la cuita de raku que vam fer amb en Carlets Torrent al seu taller. Les peces que veieu són les meves primeres peces de raku nu (naked). Fa temps que sentia parlar d'aquesta tècnica però mai l'havia posada en pràctica! De la cuita en van sortir força altres coses interessants a banda d'aquestes peces. No en tinc gaires imatges perquè el dia en qüestió vaig descuidar-me la càmara que, a més es va quedar sense bateria a mig cap de setmana... Però sí que tinc alguna imatge més. Us ho ensenyaré en el proper escrit. 

Per ara només em queda donar les gràcies a tots els qui m'han obert tan despresament les  portes de casa seva aquests tres dies: a la Dolça i a l'Eduardo (...mai oblidaré aquell enorme pollastre farcit!cruixint al forn!!), al Jesús (...no conec ningú que superi les seves delicioses truites i  per més inri aquest cop a més les carxofetes eren tan tendres... mmmm!! ), a en Carlets i a la Laura ( ...l'arròs negre es va acabar en un obrir i tancar d'ulls... no li hagués fet un lleig a una tercera ronda!!), a en Marcos, a l'Eva i a l'Èric (...l'Èric va menjar més que jo, però per sort per mi encara no té edat per a atacar un bon cuscús o un llom deliciós i  només amb llet, per ara en té prou...). I és que una també té saque quan s'hi posa.... i li posen tan bé!!  :-)

dilluns, 3 de gener de 2011

Treballant amb la Lola Ganchillo...



 Us presento a la Lola Ganchillo ... Aquesta granadina entremeliada ha aconseguit convènce'm  per a col·laborar amb ella en un projecte que crec que quedarà preciós i que em té força enfeinada al taller.... Era realment una proposta a la que no podia negar-me!! Ara per ara  no us puc avançar gran cosa perquè ho presenta el proper dia 18 de gener i m'esperaré fins aleshores per a donar-ne més detalls.  Hi hem estat treballant de valent les darreres setmanes!! Només us ensenyo aquests dos fragments de la peça, que està realitzada en fotoceràmica i que és, en certa manera, una mena de mosaïc que combina imatge i text. Les peces estan realitzades en gres i cuites a 1260ºC.




 Però el que volia bàsicament és presentar-vos a la Lola, perquè és algú a qui admiro profundament tant a nivell artísic com personal. Que em demanés de participar en el seu projecte ha estat realment  un regalàs. Sensibilitat, creativitat, preofessionalitat, imaginació, compromís... la Lola és una persona que  crec que tal com viu crea i tal com crea viu. Al seu blog  podreu veure algunes de les coses que fa. Com la que us he ensenyat al principi, corresponent a la serie "Retratos de Familia '09", o aquesta altra...


La caída de la Casa Usher,Poe_02, ilustración/collage


o l'impressionant ciudad sin sueño, "boceto audiovisual", Lorca, el imaginario nocturno_stopmotion. No crec ni de lluny que sigui la darrera vegada que us parli de la Lola en aquest blog. El que fa m'agrada moltíssim, ... i el que pot arribar a fer, encara més! :-)



Related Posts with Thumbnails