L'Empordà comença a ser un lloc molt especial per a mi. Cada vegada que m'hi arribo emprenc el retorn a casa amb un munt de bones sensacions i energia de la guapa per a treballar... Els responsables d'aquests subidons, són els magnífics amics que hi tinc, ceramistes i no ceramistes, que m'acullen sempre tan bé i em nodreixen en tots els sentits... Dilluns al vespre asseguda al tren i no podia concentrar-me en el llibre que intentava llegir. El meu cap bullia repassant amb intensitat tots els bons moments del cap de setmana. Tantes converses interessants!! I a més retornava a casa amb el meu bagatge impregnat de la familiar olor de cuita...
I és que un dels bons moments, va ser la cuita de raku que vam fer amb en Carlets Torrent al seu taller. Les peces que veieu són les meves primeres peces de raku nu (naked). Fa temps que sentia parlar d'aquesta tècnica però mai l'havia posada en pràctica! De la cuita en van sortir força altres coses interessants a banda d'aquestes peces. No en tinc gaires imatges perquè el dia en qüestió vaig descuidar-me la càmara que, a més es va quedar sense bateria a mig cap de setmana... Però sí que tinc alguna imatge més. Us ho ensenyaré en el proper escrit.
Per ara només em queda donar les gràcies a tots els qui m'han obert tan despresament les portes de casa seva aquests tres dies: a la Dolça i a l'Eduardo (...mai oblidaré aquell enorme pollastre farcit!cruixint al forn!!), al Jesús (...no conec ningú que superi les seves delicioses truites i per més inri aquest cop a més les carxofetes eren tan tendres... mmmm!! ), a en Carlets i a la Laura ( ...l'arròs negre es va acabar en un obrir i tancar d'ulls... no li hagués fet un lleig a una tercera ronda!!), a en Marcos, a l'Eva i a l'Èric (...l'Èric va menjar més que jo, però per sort per mi encara no té edat per a atacar un bon cuscús o un llom deliciós i només amb llet, per ara en té prou...). I és que una també té saque quan s'hi posa.... i li posen tan bé!! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada