Dies intensius de taller, jornades maratonianes.... arribant a casa cada dia passades les deu de la nit, o les onze, o mitjanit... esgotada però contenta de la feina feta...
Estic fent producció per a una fira que tinc a Sitges d'aquí menys de dues setmanes... ha estat una decisió una mica improvitzada... m'he adonat que en realitat no tenia gran cosa per portar i com sempre hauré de córrer a darrera hora!! Bé, en realitat en ceràmica no pots correr el darrer dia... l'últim dia, com a molt, reses per a que tot surti del forn com tu esperes que surti, però la feina a fer ja està enllestida.
Per a que tot sigui dins el forn l´últim dia, és ara que cal deixar-s'hi la pell... Les hores passen volant mentre treballo... i pel que fa a la resta de la meva vida ara mateix tinc aquella sensació que canta Mazoni (...no-tinc-temps-per-pensar-que-no-tinc-temps-per-pensar-que-no-tinc-temps...).
Sort que amb la caloreta de l'estiu tot s'eixuga més de pressa. Amb tot he de dir que també és un dels moments en què més estic disfrutant de la meva feina... Ja us ensenyaré com haurà quedat tot plegat!!
5 comentaris:
Segur que tot va bé!
Salut i ceràmica!
Esperem!! Gràcies Camil·la!! :-)
Si que te estás dando la gran paliza, ya veras como tu esfuerzo se ve recompensado. Un abrazo.
Mar!!! Gracias, tu ya sabes de que va el tema.... Felicidades por tus últimos éxitos cerámicos!! :-)
un besote
Gracias guapa!!!! son pequeños empujoncitos que te da la vida para seguir adelante.
Publica un comentari a l'entrada