dimecres, 11 de maig del 2011

Festa ceràmica (II)



Abans de continuar la crònica d'aquesta festa ceràmica, crec que és just destacar el curro i la dedicació de la gent de Bisbal Ceram en l'organització de la jornada. Trobo especialment interessant aquesta voluntat d'implicació. Bisbal Ceram parteix des del començament de l'idea de no ser una simple botiga de productes ceràmics sinó un espai que pugui contribuir a la difusió de la ceràmica gràcies a esdeveniments com aquest, aprofitant el lloc per a fer-hi exposicions, cursos o demostracions. Ho han deixat clar des del primer moment. En aquesta ocasió tan especial, van demanar al terrisser francès Gilbert Serres que vingués a fer una demostració de la tècnica en què és especialista: el tornejat amb cordes. Així va ser com el dissabte, vam tenir tots l'oportunitat de meravellar-nos en directe amb la destresa de Serres, que al llarg de la tarda va tornejar dues grans peces de fang vermell.


Aquí dalt el veieu envoltant l'estructura de fusta amb les cordes...


...després, mica en mica, anava recobrint les cordes amb fang...


...fent-rodar la peça en un torn totalment artesanal i sense motor, el fang anava passant per la plantilla lateral de fusta i adquirint la forma definitiva...


Crec que no va trigar ni mitja hora a muntar l'estructura i aixecar aquesta peça sencera... Serres ens va explicar que l'origen d'aquesta tècnica es remunta cap al 1880. A la localitat de Biot, un fuster apassionat per la ceràmica, sentint-se incapaç d'aconseguir realitzar una peça de fang en un torn convencional, va inventar-se aquesta manera de construir grans gerres a base d'una estructura de fustes envoltada de cordes.  Si non è vero è ben trovato que diuen... El cert és que és una tècnica força estesa a tota l'àrea mediterrània francesa i en Gilbert Serres és un referent de la seva execució. El dissabte havia dut un dossier on es podien veure peces seves de dimensions veritablement extraordinàries!!



Un cop acabada la segona peça, Serres va incorporar-hi unes nanses realitzades a xurro i modelades sobre la gerra amb una esponja amb una destresa extraordinària. Acabada la feina, mentre el terrisser emprenia el camí cap a un merescut descans, a La Bisbal la festa no havia fet més que començar...

(continuarà)

2 comentaris:

Laura ha dit...

¡¡¡Menuda demostración!!!

Eli Pastafangs ha dit...

Hola Laura!
Realmente fue un lujazo poder verlo en directo, si algun día se te presenta la ocasión, no lo dudes!

Related Posts with Thumbnails