El dia després només vols descansar.... Han estat dos dies esgotadors i la fira no és que hagi estat un èxit precisament. No només per a mi, és una cosa generalitzada. Els firaires més veterans, els que han viscut les èpoques daurades del món de les fires, també han marxat decebuts aquest any. El dia després i els següents toca reflexionar. No tot ha estat negatiu malgrat l'escassetat de vendes. L'experiència m'ha ajudat a veure coses que em seran útils per a seguir el camí. La Candelera és una fira gran, molt gran i molt heterogènia i es celebra en unes dates poc propícies per a despeses accessòries (tot just superant la ressaca dels Nadals, la "cuesta de Enero"). La pregunta és si les fires són el lloc per a la meva ceràmica... hi vaig donant voltes. Tampoc totes les fires són iguals...
Afortunadament, al marge del tema vendes, he rebut molt bona resposta de la gent que s'aturava a mirar. La cosa està com està. Potser jo tampoc podria comprar les meves pròpies ceràmiques per molt que m'agradin!!!
Alguna gent es pensa que quan vas de fira és com si te n'anessis de festa... i la cosa no va exactament així. Però he de reconèixer que el sol meravellós que ha lluït amb ganes els dos dies, les visites sempre encoratjadores dels amics, algunes descobertes ceràmiques i d'altres trobades inesperades, m'han permès de viure moments realment bons aquest cap de setmana :-) Els propers dies us explico més coses!
2 comentaris:
Hola !
Si que és cert que després d'una fira toca reflexionar !
Moltes vegades les fires son només en benefici dels organitzadors i sovint fa la impressio que fem l'animacio per a la vila no només de franc, sino pagant !
També és cert que no és una època facil per a la gent a nivell econòmic i no sé què hauriem d'inventar com alternativa a una formula que potser no funcionarà més...
Endavant i a seguir creant, investigant, descobrint, pensant...
Muntsa
Estic totalment d'acord amb les teves reflexions Muntsa. I no hi ha res com les ganes de fer una cosa per a inventar el que calgui per tirar endavant :-)
Gràcies pels ànims!!
Una abraçada
Eli
Publica un comentari a l'entrada