"L'artesà" és un llibret petit, un assaig breu, però que desborda profunditat i lucidesa. Richard Sennet redefineix l'essència de l'artesà i aconsegueix el que semblava impossible: allliberar-lo del pes de la nostàlgia i l'estacament arcaics. Al seu llibre "La corrosión del carácter", el sociòleg estatunidenc ja va analitzar a fons com el capitalisme ha deformat la nostra relació amb la feina i en aquesta línia explora aquí el significat de l'artesania en el context actual.
"L'artesà simbolitza una condició humana particular: la de la persona que s'involucra i es concentra en allò que fa." diu Sennet i es proposa "indagar què passa quan separem la mà del cervell, la tècnica de la ciència, l'art de l'artesania."
L'artesà no és artesà per allò que fa sinó per com ho fa. Pel grau d'implicació en la seva feina, perquè no entén la seva feina únicament com un mitjà per aconseguir un fi. És així com Sennet identifica de la mateixa manera el fuster i la comunitat de programadors de Linux com a artesans. Tot plegat està íntimament lligat a com la "nova economia" ens empeny a viure la nostra feina, el capítol "Capitalisme versus artesania" no té pèrdua. Però és l'artesania, justament, la que té a les seves mans la capacitat de subvertir el sistema tancat, la relació estàtica de mitjans i finalitats dels processos laborals contemporanis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada