És a punt de sortir el nou disc de Mazoni i les radios ja comencen a fer-se'n ressò. No sé ben bé què ens depara el seu nou treball titulat " Fins que la mort ens separi" però fins ara, Jaume Pla (Mazoni) és l'artífex d'unes lletres que flirtegen constantment amb la poesia i que venen embolcallades en una heterodòxia musical capaç d'oscil·lar de les més pures arrels dylanianes a l'electrònica contemporània sense perder la naturalitat. M'agrada també la seva capacitat de qüestionar les dinàmiques perverses de la societat actual. Ho fa en veu pròpia en cançons tan excel·lents com aquesta "Eufòria" o revisitant l'herència dels grans d'aquí i allà com Bob Dylan o Pau Riba que Mazoni porta, i molt bé, al seu terreny.
Ep, i mèrits a banda, Mazoni és fill ni més ni menys que de La Bisbal de l'Empordà, una de les grans capitals de la ceràmica catalana, només per això ja mereix estar en aquest blog :-)
3 comentaris:
Hola Eli ¿d'acord?
Com són les resistències del seu forn? s'estan quedant fora del camí de la resistència?
Digues-me en quin estat estan? Així que jo et puc ajudar.
bjsVicente.
Ajá, as resistências movem-se!
Vou colocar as fotos no meu blog para que você veja
una abraçada
Eli
Amb les vegades q he escoltat aquesta cançó! I mai havia pensat a mirar el videoclip! M'ha encantat!! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada