Quants dies sense escriure... Aquests dies no he parat preparant el que és un dels meus primers encàrrecs. El dia 16 de setembre es presentarà el llibre " Coser y tejer" de María Antonia Casals a la immensa i ben assortida botiga de El Club de la Aguja. Com que l'autora ha triat alguns dels meus botons per a les seves peces de punt i per a il·lustrar el llibre, em van trucar per veure si podia dur-los un bon grapat de botons per a tenir-ne a la seva tenda. I jo encantada i il·lusionada no m'ho vaig pensar dues vegades i aquí em teniu, ben enfeinada preparant la comanda. Ja tinc ganes d'anar a la presentació i de poder mirar amb calma el llibre que de moment només vaig poder fullejar per sobre el dia que em van fer la comanda. Coses com aquesta et proporcionen una bona empenta per a tirar endavant!!
Les condicions per a fer aquesta feina no han estat senzilles... En primer lloc, el termini era relativament curt tenint en compte les circumstàncies. I les circumstàncies són exactament aquestes:
Això, potser ho heu endevinat, és el meu taller, presidit per una formigonera col·locada a l'extrem d'una rasa d'un metre de profunditat que travessa tot l'espai de punta a punta. La resta del local està ple de la terra que han extret de la rasa!
No puc dir exactament que hagi tingut sort amb aquest taller. Vaig trigar una eternitat a tenir-lo en condicions perquè ens va dur mesos tenir-hi llum i aigua. Acte seguit, una fuita de les canonades ens va inundar tot l'espai. Dins del què cap, ens ho vam prendre amb bon humor. Un cop superat això, el local ens tornava a semblar un espai magnífic per a treballar....només calia tenir una mica de paciència i suportar amb resignació un parell de mesos de soroll i pols d'obres de millora del carrer. Però... encara ens esperava un hivern de noves inundacions, aquest cop d'aigües no precisament gaire transparents. Us estalviaré els detalls... El tema es va resoldre provisionalment desprès d'unes tres setmanes de malsons i insomni i de treure litres i litres d'aigua infecta que ningú sabia com aturar. Tot plegat en un panorama de fred i pluja constats. Aquest cop no ens ho vam prendre amb tant sentit de l'humor, tot s'ha de dir... Per a resoldre-ho definitivament, a més, calia fer obres al local. I ja se sap, agost és el mes ideal per a fer obres... I així estem!
En vistes a tot això, vaig estar treballant de valent durant juliol i les primeres setmanes d'agost per a poder tenir els meus botons enllestits abans d'haver d'emigrar del taller. I vaig deixar per a aquestes darreres setmanes la feina de l'empaquetat i etiquetat que podia fer perfectament a casa. Ahir vaig entregar la comanda, i la veritat és que em vaig sentir força orgullosa de la feina feta, m'agrada com van quedar i crec que estan agradant força!
Encara no puc tornar al taller, però em vaig endur més deures per fer a casa. Ja us aniré ensenyant el què...
2 comentaris:
qué bien!!!! me alegro un montón!!! por el pedido digo, no por lo de las obras que qué pesadilla!!!!!
Un besote.
Ya queda menos :)
Como no puedo trabajar y ya terminé el pedido, creo que en vez de amargarme me voy a escapar del calor urbano unos días... en la montañita se está la mar de fresco!!!
Beso guapa!
Eli
Publica un comentari a l'entrada