diumenge, 31 de maig de 2009

Troballes (I): Caroline Slotte


La xarxa és una porta oberta al descobriment. Una oportunitat d'enriquir-se a base de troballes inesperades. I ja no sé ni venint d'on, perquè la pèrdua és una constant de la navegació compulsiva, he topat amb aquesta artista. Caroline Slotte (Finlàndia 1975) treballa amb objectes trobats. La seva obra és re-creació pura. Objectes quotidians que adquireixen una nova dimensió per obra i art de les seves mans. Però el que em fa més fascinant la seva obra és que les seves peces respiren una fluida naturalitat, com si la intervenció aliena, la mutilació i la recomposició, aconseguís respectar l'essència de l'objecte. Complicitat total entre matèria i artista.


Casualitats de la vida, recent feta la troballa i buscant més informació, he vist que no fa gaires dies es mencionava aquesta artista en una notícia publicada a Alfar Galería Azul : La galería noruega Kunst1, ha debutat aquest any a la COLLECT’09, que organitza annualment el Crafts Council, comptant amb el treball de Slotte entre altres.



Més informació aquí.

Ceràmica en moviment


Barnaby Barford és un artista que ha aconseguit donar vida a la ceràmica. Ceràmica i moviment són dos conceptes que rarament interactuen. Heus aquí tot un camp per explorar...
Barford es val del stop-motion per a fer bellugar les seves figuretes de porcellana i explicar una història. Però al seu film, 'Damaged goods', l'elecció del material no és gratuïta: la matèria intervé aportant els seus propis atributs, fragilitat i palidesa, que acaben formant part de la narració. Podeu veure la pel·lícula clicant aquí i molta més informació sobre Barnaby Barford al seu web: www.barnabybarford.co.uk

divendres, 29 de maig de 2009

Tornar a Barcelona


Hi ha ceràmiques que t'acompanyen tota la vida. Des de sempre recordo l'immens mural de l'aeroport de Barcelona, fruit de la col·laboració artística entre Joan Miró i Josep Llorens Artigas.
El tinc present en els meus records d'infància, quan corrent i lliscant pels terres de l'aeroport em distreia de l'espera d'algun familiar que arribava de lluny ( aleshores tot era realment lluny...). Em ve al cap també un rellotge d'aigua, la seva maquinària en moviment en un dels extrems del lluminós edifici... m'agradava molt de mirar-lo. O pujar al pis de dalt a contemplar la pista d'aterratge. L'enlairament d'un avió era encara aleshores quelcom d'extraordinari.



El rellotge d'aigua de l'aeroport va desaparèixer i els viatges en avió es van fer cada vegada menys extraordinaris. A canvi, va aparèixer el cavall de Botero i unes palmeres que semblava que no volien viure a l'aeroport. I l'edifici no ha parat de créixer...




Però l'immens mural de ceràmica sobreviu al pas del temps. És de les darres coses que veig quan marxo i m'ajuda a acabar d'aterrar cada vegada que torno a Barcelona.

dijous, 21 de maig de 2009

AJUDA’NS A SALVAR ELS FORNS DE TERRISSA DE BREDA


He rebut un correu amb la següent petició d'ajuda. La informació que donen crec que és prou significativa per a que els que creiem que val la pena protegir aquest tipus de testimònis històrics ens movem una mica:

El dimarts 5 de maig, TV3 es va acostar a Breda per informar de la pèrdua del forn de Can Paiella, enderrocat al carrer Nou de Breda el passat 27 d’abril d’enguany. La notícia es pot veure al minut 05:19 del següent vincle:



Can Paiella era un dels darrers forns moruns que es conservaven a Breda i un dels únics que es podien utilitzar per fer demostracions en viu del procés tradicional de coure terrissa. Actualment, en tot el país resten escassos exemplars d’aquest tipus de forns. Als anys 50 del segle XX Breda comptava amb una vintena de forns, dels quals a dia d’avui només se’n conserven cinc. Una colla de veïns del poble ha alertat del perill de perdre tots aquestes construccions si no es redacta un Pla de Protecció que en garanteixi la conservació. En la notícia apareguda a TV3 es poden veure algunes imatges de la cuita realitzada el gener del 2005, que va ser l’última que es va fer al forn de Can Paiella.


COM ENS PODEU AJUDAR?

Us adjuntem un document [el teniu a continuació ] per donar suport a la consulta que una colla de veïns i persones vinculades al món de la ceràmica hem presentat al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la qual demanem que s’iniciï el procés de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional dels forns moruns de Breda.Només cal omplir la part del formulari corresponent a les vostres dades personals i enviar-lo a les dues adreces de correu-e stgirona.cultura@gencat.cat i a masfrancesc@gmail.com abans del 5 de juny de 2009, dia en què es reunirà la comissió de patrimoni de Girona. Podeu seguir enviant, però, els vostres correus de suport passada aquesta data.

Text a reomplir i enviar:


CONSULTA
Adreçada Att: Comissió de Patrimoni de Girona
Miquel Sitjar
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Serveis Territorials de Girona
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 GIRONA
Per part de


Nom:
Adreça postal:
Correu electrònic:
Telèfon:
DNI:
En representació de:
Benvolguts,
Dilluns 27 d’abril de 2009 s’ha enderrocat el forn de Can Paiella, al carrer Nou de Breda. Can Paiella era una de les darreres mostres de forn morú conservades a Breda. El forn morú és un de les construccions tradicionals destinades a la cuita de ceràmica arreu de la Mediterrània. Molt abans del segle XVI, la proliferació de l’activitat terrissaire a Breda va comportar l’existència de nombroses mostres d’aquest tipus d’arquitectura, que ja són escasses arreu del país.
Tot i que Breda té elements d'un gran valor patrimonial, la inexistència d’un Pla de Protecció permet, com ja està passant en els darrers anys, la desaparició de bona part del patrimoni local, sense que el departament de Cultura de la Generalitat s’hagi implicat en la conservació d’aquestes construccions.
La realització d’una fornada el 14, 15 i 17 de gener del 2004 va permetre recopilar material documental que constata el valor d’aquests forns. El programa "En directe" de Televisió de Catalunya va emetre algunes imatges d'aquest procés tradicional de fabricació de terrissa.
Des de fa anys, nombroses persones i entitats de la vila han mostrat el seu interès per la confecció d’un Pla Especial de Protecció. El procés que s’està seguint pot comportar que en el moment de redacció del pla no quedi patrimoni per protegir. El 1955 hi havia més de vint forns, però a dia d’avui ja només en queden cinc.
Us adrecem aquesta consulta per tal que la Comissió de Patrimoni pugui incoar el procés de declaració de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) dels forns moruns de Breda.

dissabte, 16 de maig de 2009

PERIFERIAS 09 III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE CERÁMICA DE NIGRÁN

Encara no teniu plans per a l'estiu?? Doncs aquí us deixo una proposta més que llaminera... Uns cursos interessantíssims impartits per una colla de professors no menys interessants. I per si no fos poc, els cursos tenen lloc en les sempre suggerents terres de la costa atlàntica... No se us fa la boca aigua???
Aquí va la info, i teniu molt més al seu blog:



PERIFERIAS 09

III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE CERÁMICA DE NIGRÁN

CONSTRUIR CON TIERRA
Iñaki Alonso
Albañilería tradicional y creación contemporánea. Se construirá un muro con tierra en sus diferentes variedades, de adobe y tapial. Cada alumno desarrollará un trozo de muro eligiendo la forma constructiva y el acabado final, para conseguir un mosaico de distintas tipologías trabadas entre sí que podrá funcionar como soporte de otras intervenciones. El criterio y el sentido común, Iñaki no necesita de otra excusa para seguir trabajando en el progreso de lo sostenible, con tranquilidad e investigando nuevos desarrollos. A caballo entre España y África.

PROCESOS DE REPRODUCCIÓN
Samuel Salcedo
Contempla la reproducción no estrictamente como paso para la consecución de una copia o serie, sino como tránsito de la obtención de un original. Se emplearán procesos y materiales tanto clásicos como contemporáneos (escayolas arcillas, resinas, siliconas, etc.) dando especial relevancia a la experimentación. Samuel trabaja con la calidad y la honestidad por delante, útiles de trabajo difíciles de sostener unidos, actualmente y siempre. Gracias a un equilibrio natural maneja con soltura múltiples técnicas interesantes en cerámica.

ARTE URBÁN
Alejandro Gómez "Tiñas"
Pretende acercarse a las posibilidades que nos aporta la calle como espacio y soporte para la creación y aplicaciones artísticas, teniendo en cuenta todos los puntos. Los laberintos entre la legalidad y la ilegalidad, la historia de este arte desde la antigüedad, la metodología y el manejo de las diferentes técnicas. Tiñas (tal como titula en su blog) es un liken que devora paredes. Su proceso de trabajo y su vitalidad lo convierten en una batería de creatividad incansable.

LAS EDADES DEL AZULEJO
Joaquim Pombal y Marisa Alves
Se abordarán de forma práctica las diferentes técnicas empleadas a lo largo de la historia de la azulejería. Alicatados, vidriados, técnicas de impresión. Posibilidad de ejecución de un mural colectivo con lenguaje contemporáneo e interacción con otros cursos. Joaquim y Marisa integran el espacio Centoecatorze de creaciones artísticas cerca de Porto. Respetuosos y hábiles conocedores de la tradición pero instalados en la modernidad y adictos a la evolución.

HOLY LAND PROYECT
Juhki Tanaka
Desarrollo de un proyecto escultórico colectivo empleando diversos tipos de arcillas y procesos de obtención de volúmenes, mediante torno y otras técnicas. Utilizando distintos modos de cocción cerámica. Juhki es un gran maestro japonés del difícil arte de la porcelana y, en general, de la cerámica y el sentido con el que afrontar un proyecto.

ACCIONES Y PERFORMANCE
Carlets Torrent
Planteamiento de una acción o performance profundamente unida a los materiales. Desarrollo de la idea y su escenificación, síntesis de un buen contenido y eficacia de transmisión. Los cuatro elementos (agua, tierra, aire y fuego) y su utilización en la expresión de una performance, de la mano de un reconocido profesional de la cerámica unida a la performance y a los lenguajes contemporáneos.


PROCESO DE INSCRIPCIÓN:
Para agilizar la matrícula, ya que las plazas vuelan, los pasos son los siguientes:
  • Hacer el ingreso del importe de la matrícula: 300€ (240€ + 10€ de seguro+ 50€ de 5 comidas) en la cuenta 2091 055991 3040002759 de Caixa Galicia. Concepto del ingreso: Cuota socio amigo.
  • Enviar un fax al 986 438 269 con copia del resguardo de ingreso o transferencia y del formulario de inscripción que podeis imprimir tras pinchar en la imagen de la dcha (o simplemente haciendo constar la información que se pide en el mismo) con los siguientes datos: Nombre, Apellidos, Enderezo, Tfno. de contacto, E-mail, Taller en el que desea matricularse.

dilluns, 11 de maig de 2009

Paso Doble


Aquest dissabte vaig poder anar a veure l'espectacle , de Miquel Barceló i Josef Nadj:"Paso Doble". La foto que veieu aquí dalt és l'obra resultant del dia que hi vam anar i me l'ha passada la Pe, que és més llesta i previsora que jo i portava la càmera... La idea original de l'obra, la va proposar el coreògraf després d'una visita al taller de Barceló, però en la posada en escena, tot el protagonisme tant pel que fa a ressò mediàtic com pel que fa al resultat plàstic final, se l'endú el pintor. Vet aquí doncs, la gènesi d'una creació artística plasmada a temps real en un escenari de fang. La interacció entre els dos personatges es inicialment escassa, cadascun colpeja i grapeja el fang en una relació indivudual persona-matèria. Només cap a la part final, s'acaba establint com una relació de poder quan un despòticBarceló va aniquilant el personatge de Nadj a base d'esclafar-li al cap, un rere l'altre, una vintena de gerros de fang recent tornejats. El coreògraf acaba, recobert d'atuells esclafats, integrat a la paret engalbada, abans que els dos protagonistes executin la desaparició final dins el "quadre", una mica a l'estil Wang-Fo.
De Barceló se'n parla tant, que ja casi sobra parlar-ne gaire més... però sí que m'agradaria dir que és un plaer poder veure en directe com materialitza el seu particular llenguatge de fang. L'obra final és un Barceló, no n'hi ha cap dubte: du el segell d'aquesta ceràmica no acadèmica que prescindeix de normes per assolir una dimensió immensament expressiva.




De Nadj, no se'n parla tant, i si algú que el desconeix va a veure "Paso Doble", difícilment distingirà la seva petja a l'espectacle. És una pena, jo el desconec, però la poca informació que m'ha arribat d'ell em parlen sobretot de sensibilitat. Aquest coreògraf d'origen iugoslau, nascut el 1957 à Kanizsa, Sèrbia, dirigeix el Centre Chorégraphique National d’Orléans des del 1995 i el vinculen amb les arts plàstiques les seves facetes d'escultor, dibuixant i fotògraf. Per als que, com jo, tingueu curiositat us penjo l'únic vídeo que he trobat a internet on podeu veure un trosset d'entrevista i d'un espectacle de Josef Nadj que es fa curtíssim!!
Ah, i la ceràmica, gerros, bols i demés peces tornejades suposem, van a càrrec d'un poc mencionat Pere Coll.

dijous, 7 de maig de 2009

Cal Tupinaire

Avui volia compartir amb vosaltres aquestes fantàstiques fotos que han arribat a les meves mans per un d'aquells feliços atzars que es donen només de tant en tant. Gràcies al Vols-Tens i per assumptes que poc tenen a veure amb la ceràmica, vaig contactar amb el Marc de la Seu, que casualment va resultar que prové d'una llarga saga de terrissers: Cal Tupinaire. Davant el meu interès per la història de la família em va enviar aquesta petita col·lecció de testimonis fotogràfics. Us recomano que amplieu bé cada foto (feu click a sobre la imatge) per a apreciar-ne millor els detalls. Espero que les disfruteu tant com jo!

A la primera foto, podem veure l'Ermengol Tor, el besavi del Marc, a l'obrador, franquejat pels seus tupins. La imatge no és de prou bona qualitat com per assegurar-ho, però jo diria que el senyor gran que hi ha a la seva dreta està estirant una nansa...


Aquí veiem un primer pla de l'Ermengol Tor assegut al torn de peu. Està treballant un tupí a cap de pastó i a la dreta s'hi pot veure un munt de peça acabada.

A la tercera foto el veiem envoltat de la família (ell es el segon per la dreta) i la producció d'atuells de fang assecant-se al sol.


En Marc m'explicava així la darrera imatge de Cal Tupinaire: "La quarta foto és quan el besavi era més gran i la meva avia es la de la dreta que està menjant. Tots els tupins estan a terra davant d'on vivia la meva avia, encara hi viu el seu marit el meu avi, i a l'esquerra pots veure la carretera que va des de la Seu a Andorra, concretament al barri del Serrat de la Capella."


Aquesta darrera foto és una preciosa estampa del 1933 (revelada sobre una placa de vidre) de Cal Gispert, una rajoleria de la Seu. La imatge està extreta d'un llibre de fotografies antigues de principi del segle XX. Moltes gràcies al Marc i a la seva família per l'aportació!

dilluns, 4 de maig de 2009

Salvem l'escola d'Arts i Oficis de Vigo

En temps de crisi (econòmica), la balança sempre es decanta a preservar tot allò que sigui productiu i rentable (en termes econòmics) i a retallar aquelles branques de la inversió pública que no ofereixin una contribució directa a millorar aquesta situació (econòmicament parlant, és clar). Les escoles d'arts i oficis han estat de les primeres a rebre. L'Escola de Ceràmica de la Bisbal, ja va haver de suspendre els cursos de formació ocupacional a principis del curs passat per falta de subvencions. Ara és la Escuela de Artes y Oficios de Vigo la que perilla de desaparèixer...




Ara podria deixar aquí un reguitzell de frases expressant la ràbia que em provoca aquesta visió limitada que només sap parlar dels avenços de la societat en termes econòmics, però prefereixo deixar-vos la informació d'aquest blog: www. salvemosartesyoficios.blogspot.com que s'ha creat "como consecuencia de la amenaza de traslado y consiguiente desmantelamiento de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Vigo por parte del gobierno municipal de turno". Els qui estimem l'artesania ben feta i de qualitat, els qui entenem l'ofici com una cosa seriosa, que en termes professionals no està per sota dels rangs laborals de precedència universitària, entenem també la importància de reivindicar la necessitat que institucions com aquesta, les aportacions de les quals no poden mesurar-se en termes de rentabilitat, no pateixin discriminació ni desapareguin. Sigui aquest escrit una petita contribució a la difusió del que està passant a Vigo. Ara em venen al cap aquests versos de Bertol Brecht...

Primero cogieron a los comunistas,
y yo no dije nada porque yo no era un comunista.
Luego se llevaron a los judíos,
y no dije nada porque yo no era un judío.
Luego vinieron por los obreros,
y no dije nada porque no era ni obrero ni sindicalista.
Luego se metieron con los católicos,
y no dije nada porque yo era protestante.
Y cuando finalmente vinieron por mí
no quedaba nadie para protestar.
Related Posts with Thumbnails