Botxes, tarots i galets...

Botxes, galets i tarots!! Sembla la fórmula d'algun encanteri...

Però no són més que algunes de les paraules que vaig descobrir o redescobrir al llarg de la meva visita a  l'exposició "Terrissa en blanc i negre" actualment  i fins a finals de setembre al Museu Terracota de La Bisbal. 

 Gràcies a aquesta exposició temporal, vaig aconseguir entrar per primera vegada en aquest museu, que des de fa temps està tancat esperant que algun dia es reemprenguin les obres de remodelació. Obres que havien de convertir aquest espai en un "referent del món de la ceràmica a Catalunya". El moment no és el més favorable per a que l'edifici vegi acomplert el seu destí, però es poden fer coses milllors que lamentar-se com entrar-hi i gaudir d'una exposició temporal realment interessant!

Mai és tard per a aprendre que com n'és de variada la família dels càntirs. N'hi ha de comuns, d'oli, de la ratlla, d'hivern, càntirs de 3 la peça, de 4 la peça i de 6 la peça... Els terrissers també produïen dolls, poals, escudelles, bols, olles, morters, testos... i tota mena de rajoles i maons.

L'exposició compta amb reproduccions fotogràfiques de gran format en blanc i negre que testimonien l'ofici i l'ús de les peces produïdes. Aquí dalt, els treballadors d'una rajoleria de Regencós.

I presidint una de les sales aquest magnífic torn de peu del mestre Lluís Cornellà, que treballava la terrissa negra. Com em va dir en Josep Matés, el torn així situat té com un aire d'altar ... i més perquè està tan net que sembla irreal... no hi han deixat ni una engruna de fang!! C: 

Us sona allò de "qui perd els orígens perd la identitat"? De vegades sento que en el món de la ceràmica hi ha un cert desarrelament... Com si no estigués ben vist valorar de la mateixa manera la ceràmica moderna que la tradicional, l'artística que la utilitària...  Però jo m'he d'adherir a allò que deia Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell"...  no sé entendre l'una sense l'altra... i, quan m'agraden, totes em commouen amb idèntica intensitat.