dissabte, 28 d’agost de 2010

L'Alícia de Pat Andrea



Si sou per Barcelona us recomano una visita al Centre d'Art Santa Mònica al final de la Rambla. Fins el 26 de setembre podreu veure una impressionant col·lecció de dibuixos en gran format creats a partir d'una reinterpretació dels llibres de Lewis Carroll  Alícia al país de les meravelles i A través del mirall.  



L'autor és l'holandès Pat Andrea (l'Haia, 1942) que s'allunya de la visió purament infantil de l'obra de Carroll per a observar Alícia des d'un prisma més adult, en la mateixa línia de disbauxa onírica en la qual transcorre la història original.



Andrea fa seva la llibertat creativa del conte i l'aplica tant al contingut com a la tècnica incloent el suport: el pintor abandona els immensos fulls de paper tensat on ha dibuixat la major part de les peces que formen l'exposició per a omplir algunes de les parets del Santa Mònica amb enormes dibuixos realitzats amb carbonet. Un coll que sembla no acabar mai, s'estén per tota la paret de l'escala que puja al primer pis, on trobem finalment el cap d'Alícia i l'inici de l'exposició. 



En aquest vídeo es mostra com Andrea va creant aquests dibuixos per a l'exposició i ens explica també el procés creatiu dels quadres i la seva interpretació del personatge carrolià.

divendres, 27 d’agost de 2010

Posant fil a l'agulla



Quants dies sense escriure... Aquests dies no he parat preparant el que és un dels meus primers encàrrecs. El dia 16 de setembre es presentarà el llibre " Coser y tejer" de María Antonia Casals a la immensa i ben assortida botiga de El Club de la Aguja. Com que l'autora ha triat alguns dels meus botons per a les seves peces de punt i per a il·lustrar el llibre, em van trucar per veure si podia dur-los un bon grapat de botons per a tenir-ne a la seva tenda. I jo encantada i il·lusionada no m'ho vaig pensar dues vegades i aquí em teniu, ben enfeinada preparant la comanda. Ja tinc ganes d'anar a la presentació i de poder mirar amb calma el llibre que de moment només vaig poder fullejar per sobre el dia que em van fer la comanda. Coses com aquesta et proporcionen una bona empenta per a tirar endavant!!

Les condicions per a fer aquesta feina no han estat senzilles... En primer lloc, el termini era relativament curt tenint en compte les circumstàncies. I les circumstàncies són exactament aquestes:


Això, potser ho heu endevinat, és el meu taller, presidit per una formigonera col·locada a l'extrem d'una rasa d'un metre de profunditat que travessa tot l'espai de punta a punta. La resta del local està ple de la terra que han extret de la rasa! 
No puc dir exactament que hagi tingut sort amb aquest taller. Vaig trigar una eternitat a tenir-lo en condicions perquè ens va dur mesos tenir-hi llum i aigua. Acte seguit, una fuita de les canonades ens va inundar tot l'espai. Dins del què cap, ens ho vam prendre amb bon humor. Un cop superat això, el local ens tornava a semblar un espai magnífic per a treballar....només calia tenir una mica de paciència i suportar amb resignació un parell de mesos de soroll i  pols  d'obres de millora del carrer. Però... encara ens esperava un hivern de noves inundacions, aquest cop d'aigües no precisament gaire transparents. Us estalviaré els detalls... El tema es va resoldre provisionalment desprès d'unes tres setmanes de malsons i insomni i de treure litres i litres d'aigua infecta que ningú sabia com aturar. Tot plegat en un panorama de fred i pluja constats. Aquest cop no ens ho vam prendre amb tant sentit de l'humor, tot s'ha de dir... Per a resoldre-ho definitivament, a més, calia fer obres al local. I ja se sap, agost és el mes ideal per a fer obres... I així estem!


 En vistes a tot això, vaig estar treballant de valent durant juliol i les primeres setmanes d'agost per a poder tenir els meus botons enllestits abans d'haver d'emigrar del taller. I vaig deixar per a aquestes darreres setmanes la feina de l'empaquetat i etiquetat que podia fer perfectament a casa. Ahir vaig entregar la comanda, i la veritat és que em vaig sentir força orgullosa de la feina feta, m'agrada com van quedar i crec que estan agradant força!
Encara no puc tornar al taller, però em vaig endur més deures per fer a casa. Ja us aniré ensenyant el què...

dilluns, 9 d’agost de 2010

Escapada a Argentona


Dissabte vaig fer una breu visita a Argentona. Temps suficient per a saludar alguns amics que em va fer molta il·lusió retrobar, recórrer els carrers de la fira, donar una volta per l'exposició d'en Claudi Casanovas i, com no, comprar-me alguna petita cosa de ceràmica. Ara que ens arriba amb un regust amarg la notícia de l'anul·lació de la Fira de Sabadell, ens alegra especialment veure els companys que malgrat totes les crisis treuen la seva feina al carrer i visibilitzen el nostre ofici. Esperem que les vendes hagin anat molt bé i que tinguem Fira del Càntir per molts anys!



La fira acabava aquest cap de setmana, però fins el 19 de setembre encara podem anar a Argentona a veure
Les blanques. Monjoies per l’Odisseu  que és el títol de l'exposició de Casanovas que, en aquesta ocasió,  pren de punt de partida conceptual l'obra de l'escriptor català Agustí Bartra



"Odisseu és el protagonista d'un llibre de narracions en prosa, tot i que intercala llargs poemes, construït a partir del personatge d'Homer. Bartra mostra l'angoixa de l'exiliat que vol tornar al seu país. A través dels tràngols i de les il·lusions del seu reinventat personatge, el poeta va desgranant el desig de tornar a la terra natal on l'esperen la llar completa i el paisatge dels seus." 

És a partir d'aquí que, com sempre, Casanoves viatja al cor del fang. No us la perdeu!

dijous, 5 d’agost de 2010

Fira del Càntir 2010



Aquest cap de setmana tothom cap a Argentona! Aquest any es celebra la 60ena Festa del Càntir que coincideix amb les festes majors del poble, i la ceràmica, com sempre, és la protagonista de les festes. 
Podeu consultar la programació aquí.
Demostracions al carrer, Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, jocs i concursos entorn el fang, la VI Mostra de Cinema sobre Ceràmica i, entre altres activitats més, unes exposicions que, personalment, tinc ganes de veure.



Al Museu del Càntir, fins el 19 de setembre, es pot veure Les Blanques. Monjoies per l'Odisseu, una mostra del ceramista Claudi Casanovas. A la Casa Gòtica, fins el 22 d'agost, podrem visitar l'Exposició de ceràmica contemporània CÀNTIRS D'ARTISTA. 
Bé, tot això i moltes altres coses, així que, ens veiem a Argentona! 

diumenge, 1 d’agost de 2010

Decisions...


 Hi ha moments a la vida, en què cal prendre decisions importants. Si no, és la vida mateixa qui les acaba prenent per tu... Pot ser que quan te n'adonis ja sigui massa tard. Jo espero haver-hi arribat a temps!!
Fa uns mesos vaig decidir que volia canviar el lloc que la ceràmica ocupava a la meva vida. Deixar de "fer ceràmica" per a intentar ser "ceramista", és a dir, intentar guanyar-me la vida fent allò que sé fer millor i que, a més, és el que més m'agrada fer del món. 
Durant molts anys he exercit de polígama laboral, combinant la ceràmica amb no sé quantes feines d'altra índole (algunes força interessants, tot s'ha de dir) però totes més aviat precàries. Era una dinàmica a la que m'havia acostumat tot i que no em convencia com a perspectiva de futur. Crec que durant anys, els prejudicis, propis i aliens, m'han cohibit a l'hora de prendre una decisió com aquesta. Però... pot una saber realment què significa ser alguna cosa si no ho intenta? Em calia de totes totes provar-ho. Total, posats a ser precaris a la vida, val més ser-ho per una mateixa que no pas fer-ho per a algú altre... 
Així que, a finals de maig, vaig deixar la meva feina (en un lloc on fan els millors pans de la ciutat i on m'he sentit realment a gust durant dos anys) i vaig emprendre el vol... Tenint en compte la situació de la ceràmica a casa nostra i la supercrisi que caracteritza el context actual, no estic pas massa segura de si la meva idea ha estat una decisió valenta o senzillament una temeritat... 

 
El cas és que, de moment,  he de dir que estic força contenta. A petita escala s'ha produït un fenomen curiós. Sense ni tan sols esbombar la notícia, han començat a arribar-me encàrrecs, l'un darrere l'altre. I un darrere l'altre he pogut dir que sí a tots. Sé que no és cap garantia tot plegat, però si més no, és un bon començament! Així que, estic animadíssima i disposada a treballar sense parar per a fer que la idea funcioni... Desitgeu-me sort! :)

Related Posts with Thumbnails