Cristina Guzman Traver

Fa dies que no aconsegueixo organitzar-me i que estic una mica mandrosa per a escriure... però aquest matí la Cristina Guzman m'ha deixat sense excuses per a escapar-me de publicar una nova entrada. Unes petites ceràmiques de la Cristina m'esperaven aquest matí a correus, ben embolicades en un paquet d'aquells que susciten l'antiga i màgica il·lusió dels enviaments postals. Dos Ullets de fang i una petita escultura han viatjat des de terres valencianes fins a casa meva gràcies a la generositat d'aquesta ceramista valenciana.

La Cristina i jo no ens coneixem personalment. Un dia, poc temps després de començar a escriure aquest blog, vaig rebre una trucada d'una desconeguda que em felicitava i m'encoratjava a seguir. Ràpidament vaig captar el caràcter obert i desinteressat de la Cristina i he anat descobrint amb el temps, a base de mails i breus converses telefòniques i lectures de blog, a una dona profundament compromesa amb el món ceràmic i  apassionada del fang i de la vida... Són les coses boniques d'aquest món cibernètic que de vegades pot resultar tan solitari i llunyà ...

M'ha fet moltíssima il·lusió poder tenir aquests Ulls de fang entre les mans. La ceràmica és una matèria tàctil en un percentatge molt elevat i jo només havia vist fotos de les peces de la Cristina. Un cop més se'm confirma com n'és d'important en la nostra especialitat anar més enllà de la bidimensionalitat fotogràfica i intentar sempre conèixer qualsevol creació ceràmica de forma presencial.

Les relacions entre persones també s'enriqueixen quan adquireixen una forma presencial, de manera que espero que el dia de conèixer la Cristina de carn i ossos no quedi gaire lluny i així poder agraïr-li personalment aquest preciós gest. 

De moment, des d'aquí, gràcies Cristina!