Al taller sona... Lula Pena

Ara al taller no puc escoltar cd's perquè l'aparell funciona fatal... Farta d'escoltar la ràdio, l'altre dia vaig recuperar alguns dels meus antics cassets... Va ser com una mena de flashback d'aquells que surten a les pelis. No sé quants anys feia que no posava un casset! Us en recordeu? La responsable d'aquest viatge en el temps va ser una gravació de l'Amalia Rodrigues que, com si es tractés d'un dels actuals bonus tracks, amagava un petit secret al final. En el seu moment, per a acabar d'omplir el temps que sobrava a la cinta, hi havia afegit dues cançons de la Lula Pena.

Vaig conèixer la Lula  potser ja fa més de deu anys. Venia sovint a La Cereria, la cafeteria que feia poc havíem muntat amb una colla d'amics a la Baixada de Sant Miquel, just darrere de la plaça Sant Jaume. La Lula era una persona amb una aura molt especial. Va cantar  a la cafeteria diverses vegades. Recordo especialment una de les primeres vegades que va tocar, junt amb un jove violoncelista que també era client, crec que es deia Raffael. 

La Lula aconseguia captivar el públic senzillament amb la seva presència. El primer que va fer en aquell concert, va ser apropar el petit mecanisme d'una capseta de música a la guitarra, que va servir d'amplificador fent arribar la ínfima melodia a tot el local. Tothom va callar de seguida i la seva veu greu va encetar una cançó acompanyada de les cordes de la guitarra i el violoncel. Moment màgic.

En els mesos següents, la Lula va fer algun viatge, crec que a Holanda, per a gravar el seu primer disc,. Un cd que encara conservo. Poc temps després, va desaparèixer. Crec que va tornar a Portugal. La Lula tenia sempre un punt misteriós, era alegre i trista a la vegada... Aquí us la deixo, per als qui no la conegueu. És una  cosa molt subtil, per a escoltar a cau d'orella amb els auriculars o en el silenci de la nit... Crec que no em cansaré mai d'escoltar aquesta veu...