dimecres, 21 d’octubre de 2009

Ruth Duckworth

M'he assabentat avui de la mort de Ruth Duckworth a l'edat de 90 anys. Pot ser que ens costi associar aquest nom a una obra amb la mateixa facilitat amb què ho podríem fer amb altres ceramistes, com ara Lucie Rie o Paul Soldner, posem per cas. Però l'obra d'aquesta heterogènia ceramista ocupa un lloc destacat dins la història contemporània de la ceràmica. No hi ha gaire informació sobre ella a la xarxa, així que aquí us deixo una traducció de les meves (feta a correcuita i d'aquella manera) per a que pugueu saber-ne un xic més. L'he tret d'un article publicat a "Art in America" el 2005, firmat per Julian Stair. Podeu llegir l'original aquí.

"Emmigrant jueva alemanya, es va educar a Anglaterra, però va assolir la maduresa artística a Estats Units. Duckworth, nascuda el 1919, és un personatge rebel que va sorgir del món híbrid del modernisme internacional, en què la forma era sacrosanta i on regnava una actitud oberta envers els materials. La seva obra desafia la categorització fàcil; bronzes figuratius s'exhibeixen al costat de vasos de porcellana fina, rudes escultures de gres i grans relleus murals de ceràmica. Tot i que diversa, la seva obra té una continuïtat estètica i, valorada segons el paradigma històric del formalisme, conté una lògica conceptual sòlida. A l'edat de 17 anys, Duckworth es matriculà a l'Escola d'Arts de Liverpool, on va estudiar escultura del 1936 al 1940. Una figura de pedra del 1946 i una altra de purament abstracta en alabastre del 1948 reflecteixen la influència de la simplicitat de les talles directes de Barbara Hepworth i Henry Moore, el consell dels quals va cercar després de mudar-se a Londres.





No obstant això, aquestes escultures van ser el preludi del canvi de Duckworth cap a la ceràmica, auspiciada per la ceramista refugiada d'origen austríac Lucie Rie, per a qui Duckworth va treballar breument a Londres durant la postguerra. Rie va aconsellar-li que tornés a la universitat, i durant la dècada de 1950 Duckworth va assistir a l'Escola Central d'Art a Londres. Immediatament va trobar acollida en l'atmosfera experimental de la ceràmica europea de la postguerra. Aquesta escola s'assemblava més a la ceràmica de Picasso que a la ceràmica de gres funcional de Bernard Leach.



Els primers treballs de Duckworth, la majoria fets a mà, a xurro o amb planxa, es caracteritzen per les formes primitives, el maneig expressiu de l'argila i per superfícies rítmicament estriades. Fent èmfasi en la forma de manera intuïtiva, dibuixa amb la textura en lloc d'aplicar detalls gràfics a la superfície, convertint-la en substància de l'obra per tal que material, superfície i forma constitueixin un tot unificat."

Related Posts with Thumbnails