dimecres, 21 d’octubre de 2009

Calç devastadora


Les pluges de tardor sempre ens empenyen a resguardar-nos a casa i a reemprendre tasques endarrerides... Encara queden algunes caixes per desembalar a casa... Avui n'he obert algunes i he trobat aquest parell de bols i tasses que vaig portar de Fes fa ja uns anys. Els aiguadors de la ciutat alleujaven la calor estival repartint aigua fresca en tasses com aquestes. No estan esmaltades. Als carrerons estrets de la vella ciutat els artesans decoraven la terra bescuitada amb brea, utilitzant sovint els dits enlloc de pinzells. Se sap que en temps dels romans ja es feia servir la brea per a impermeabilitzar les àmfores i posteriorment també ha estat molt emprada per a tractar les botes de vi. Té una característica olor de fum, tan penetrant, que encara pots arribar a olorar-la si hi acostes prou el nas.
Però l'argil·la rústica que fan servir aquests artesans conté molta calç, una de les grans enemigues del fang. La calç és invisible al principi, però amb el pas del temps va minant la ceràmica i desintegrant les peces...


Es veuen perfectament els grans de calç un cop han fet saltar els trossos d'argil·la...

2 comentaris:

MET ha dit...

eyy Eli buen dia..una imagen vale por mil palabras..no entiendo el catalan pero con solo ver esas pequenas y terrorificas rompe ceramicas ya me basta...a mi me arruinaron algunas piezas....
besos y buen trabajo
eugenia

PASTAFANGS ha dit...

Hola Eugenia!
Estas piezas las compré en Marruecos hace tiempo. Estan hechas con una arcilla local sin tratar y tiene muchas impurezas de cal, que con el tiempo provocan estos "pequeños desastres". De momento las piezas aguantan, y aunque estan un poco rotas, no me disgustan estas cicatrices que nos muestran la naturaleza de la materia...
un beso y buena semana!
Eli

Related Posts with Thumbnails