Olles: experimentant...

Fa temps que vaig experimentant al voltant de les olles de ceràmica. Ahir em vaig emportar a casa un parell de petites cassoles provinents de la darrera fornada. La que veieu a la foto n'és una. L'altra ni tan sols va sobreviure unes hores a la cuina... no he arribat a estrenar-la. Durant la meva absència va patir un "accident"... Un copet i... adéu cassola! Això és que m'han explicat... Llàstima, la Llei de Murphy es cumpleix: era la que més m'agradava :( . La part bona és que res m'impedeix de fer-me'n una altra d'igual o millor encara!!

En fi, la majoria de ceràmiques poden fer-se servir al forn, si es segueixen les degudes precaucions ( de fet van néixer en un forn i a molt més alta temperatura de la que es couen els pollastres o els pastissos!!). Però la ceràmica per a coure amb flama directa és tota una altra història. Si no ens assegurem que el fang és l'adequat, l'esquerda està assegurada des del primer guisat. En molts països, com ara a Mèxic o al Marroc, la ceràmica que es fa servir per a cuinar està cuita a molt baixa temperatura ( si la piqueu, el fang no fa "cling" sinó més aviat "toc", com si fos de fusta... ). És el cas dels tagines, per exemple. La porositat característica de la ceràmica poc cuita, ajuda a la resistència de la peça al xoc tèrmic que representa la flama directa.

Utilitzar un fang amb força xamota, és també una bona manera de prevenir l'impacte del xoc tèrmic. Les peces per a cuinar, d'origen zamorà, que vaig comprar a Argentona l'any passat, estan fetes d'un fang molt rude, amb una xamota prou groixuda. La xamota, formada per partícules de forma irregular, s'interposa en l'estructura laminar de l'argil·la i facilita un camí a l'aire calent, reduïnt el risc de ruptura.

La meva cassoleta està feta d'un fang xamotat blanc... funcionarà?? S'accepten idees i consells! Ah, i receptes també :).