Fuga ampurdanesa

No sé si serà per aquest parell de dies de "vacances" que m'he pres a a l'Empordà o la calor, però aquests dies em fa moltísima mandra escriure... No serà perquè no hi ha coses a explicar! Som-hi...

La primera excusa per a la meva escapada ampurdanesa va ser l'estrena de l'obra "El noveno día de la creación" del meu entranyable amic Eduardo Rincón a l'església de Torroella de Montgrí. Va ser preciós poder veure en directe aquesta obra interpretada per la Danubia Orchestra Obuda i basada en les impressionants pintures murals d'Alarcón amb què Jesús Mateo va recobrir les parets de l'antiga església desacralitzada.

Per a ajudar a portar la intensa calor del migdia, molt millor que la platja, una visita a un museu amb aire condicionat. El lloc triat va ser el castell medieval de Púbol, l'obsequi que Dalí va fer a Gala per a que ella s'hi pugués refugiar i descansar (i també desconnectar del propi Dalí que només podia entrar-hi amb el seu permís). Aquest parell podien ser bastant horteres i ostentosos però, aparences apart, almenys per a les cases, tenien força bon gust. Dalí devia treballar més hores que un rellotge. La seva producció de quadres és extensa, però és que dóna la impressió que, a més, pintava tot el que tenia a l'abast, com es pot deduir visitant la casa: cadires, parets... qualsevol superfície era bona per a plasmar la imaginació del geni i qualsevol objecte tenia el seu potencial escultòric. També em vaig quedar amb la sensació que eren gent que s'ho devien passar força bé... es respira com una empremta lúdica en tots els racons de la casa, des de dalt a les golfes fins a baix a la cripta...

Vaig rematar l'estada a l'Empordà amb una inel·ludible visita a la gent de La Bisbal. Per trobar-los a tots només cal passar-se per l'Escola de Ceràmica. Els qui no dónen classes les reben. En Carlets -algun dia es farà la seva pròpia pàgina web?- i en Marcos -a qui algun dia li arribarà una entrada en exclusiva :) - estaven ultimant les peces del curs de terres sigil·lates que impartia aquesta setmana passada el ceramista Ricardo Ramos. Vaig ser testimoni d'uns resultats molt interessants aconseguits amb aquesta tècnica que data de l'època dels romans i que té un fort potencial, tant per a l'elaboració de les peces, com per la decoració. Allí també vaig retrobar la Marta, després de molt de temps, i la M. Pau, després de no tant, les dues companyes ceramistes; el Samuel Salcedo que acabava la seva marató de cursos estivals i ja frisava per tornar al seu taller; el Xavier Vega que em va "infiltrar" per a fer una mini incursió en la manipulació de vidre amb soplet... I és que malgrat els darrers canvis i les supressions dels cursos d'hivern, quan arriba l'estiu, l'Escola continua sent un punt de trobada molt interessant!