Hi ha qui, a més de tornejar bé, simplement té poesia a les mans...
Crec que m'agrada tot d'aquest vídeo, les mans, les peces, les reaccions del públic... la mirada atenta de la càmera i fins el soroll de fons i la megafonia... Quasi m'he oblidat que és en japonès (crec) i que no entenc res. Però potser és perquè quan unes mans parlen tan bé, sobren les paraules...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada