De vegades no t'adones de quant necessitaves fer una cosa fins que no la fas. És fàcil acostumar-se a estar sola al taller, hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes... Aquests tres darrers dies he assistit al curs de tècniques ceramicogràfiques que la ceramista Graciela Olio ha impartit a l'escola Pau Gargallo. Ha estat una alenada d'aire fresc. Per una banda poder aprendre coses noves, obrir portes. De l'altra poder compartir això amb un grapat de gent amb la que m'uneix el nexe comú de la ceràmica. Feia temps que ho necessitava tot plegat!!
Graciela Olio, obrint portes ceramicogràfiques
La ceramista argentina Graciela Olio, parteix per al seu treball d'una reflexió personal entorn el que ella anomena l'objecte ceramicogràfic. Olio ha recollit el fet que, des de temps immemorials, la ceràmica s'ha desenvolupat a través de l'objecte com a base d'una multiplicitat de revestiments gràfics i des d'aquest punt ha portat a terme una exhaustiva investigació de diferents tècniques d'impressions sobre la ceràmica en tots els seus estats. L'aplicació d'aquestes tècniques és també un dels principals eixos de la seva trajectòria com a creadora. Però si una cosa mereix destacar-se de la Graciela, és una voluntat de que el coneixement d'aquests procediments flueixi i fructifiqui. Per a això, Olio, a banda de la seva activitat docent, es serveix d'una més que útil eina: internet. El web de la Graciela és més que interessant. A www.gracielaolio.com.ar s''hi poden trobar les explicacions detallades de les tècniques que utilitza, i podeu veure, a través de la seva obra artística, com les aplica. Això és una aportació excepcional tenint en compte el context secretista que envolta certes tècniques d'impressió, en especial en el terreny de la fotoceràmica artesanal.
La Graciela va explicar a la presentació del curs la seva personal topada amb el món hermètic dels especialistes que han fet d'aquesta tècnica el seu modus vivendi i només conceben una transmissió dels coneixements en l'àmbit del relleu generacional professional. Per tot això, la tasca divulgativa de la Graciela Olio em sembla un punt molt important de remarcar. Quan vaig iniciar el meu propi camí en el món de la fotoceràmica vaig tenir també l'ocasió d'enfrontar-me a aquesta absència absoluta d'informació. És una mescla curiosa: una dura carrera d'obstacles i alhora un repte apassionant. Suposa una inversió incontable de temps, molts i molts experiments, moltes proves fallides, molta paciència i perseverança... Els que hem iniciat aquest camí en la foscor ho sabem prou bé. Per això és especialment emotiu conèixer algú que s'ha embarcat en la recerca de tan insensats objectius. Ho va ser quan vaig conèixer en Carlets, que a casa nostra és la única persona que conec que domina la tècnica i ho ha estat ara amb la Graciela. També perquè aquesta és una tècnica que admet moltes variables en el procés i en què qualsevol petita variació pot aportar qualitats diferents al resultat i al procediment. L'intercanvi d'experiències obre, en aquest sentit, un munt de portes.
Per a qui estigueu aprop de Barcelona, encara teniu uns dies per a veure una petita mostra del treball de Graciela Olio a l'Associació de Ceramistes de Catalunya (C/Doctor Dou 7).
