divendres, 10 de gener de 2014

Cuit i recuit...




Mentre espero (i espero) que arribi el moment de reparar les resistències, aprofitaré per a ensenyar-vos els efectes desastrosos de la darrera cuita a 1250ºC... La durada devia ser d'al voltant de 15 hores, aquest cop no vaig poder comprovar-ho. A mesura que les resistències es gasten, la cuita s'allarga cada vegada més. Us he de dir que, quan vaig desenfornar, em va costar reconèixer aquest esmalt de dalt... en condicions normals era un verd mat, una mica més clar. Els punts blancs són zones on hi ha molt clareja l'esmalt, degut al relleu creat per les butllofes del fang... En la foto potser sembla més bonic del que era... Us posaré un parell de fotos més per a que us feu una idea:


Sembla un cas de varicel·la!!!!!


No va ser una peça, ni dos, ni tres... el meu forn és de 80 litres... només van sortir indemnes algunes peces de refractari. Un altre gres que tenia presentava alguna butllofeta però no tant.
En tot cas, la part bona és que no tornarà a passar, no??? C-:

2 comentaris:

Jordi Rovira ha dit...

No et tornarà a passar mai més, segur!... o... possiblement segur... :)
Algunes vegades també m'han sortit bombolles com aquestes, però només en un tipus de gres (Saint Amand); em pensava que era per un excés de temperatura...

Prepara peces que he d'omplir un forn per finals de Febrer :) Si et va bé ja quedarem...
Salut!

Eli Pastafangs ha dit...

Saps què Jordi, tot el fang que es veu en aquesta entrada és gres de Saint Amand!!! Però també em va passar fa temps amb un altre fang, o sigui que no és un fenomen només característic del Saint Amand. Sempre m'ha passat quan el final de la corba era eternament lenta... Espero algun dia trobar l'explicació exacta de per què passa...
Quan tinguis data de cuita avisa, a veure si el 2014 tinc més sort i puc venir!!

Related Posts with Thumbnails