dijous, 26 de juliol de 2012

Botxes, tarots i galets...




Botxes, galets i tarots!! Sembla la fórmula d'algun encanteri...
Però no són més que algunes de les paraules que vaig descobrir o redescobrir al llarg de la meva visita a  l'exposició "Terrissa en blanc i negre" actualment  i fins a finals de setembre al Museu Terracota de La Bisbal. 


 Gràcies a aquesta exposició temporal, vaig aconseguir entrar per primera vegada en aquest museu, que des de fa temps està tancat esperant que algun dia es reemprenguin les obres de remodelació. Obres que havien de convertir aquest espai en un "referent del món de la ceràmica a Catalunya". El moment no és el més favorable per a que l'edifici vegi acomplert el seu destí, però es poden fer coses milllors que lamentar-se com entrar-hi i gaudir d'una exposició temporal realment interessant!



Mai és tard per a aprendre que com n'és de variada la família dels càntirs. N'hi ha de comuns, d'oli, de la ratlla, d'hivern, càntirs de 3 la peça, de 4 la peça i de 6 la peça... Els terrissers també produïen dolls, poals, escudelles, bols, olles, morters, testos... i tota mena de rajoles i maons.


L'exposició compta amb reproduccions fotogràfiques de gran format en blanc i negre que testimonien l'ofici i l'ús de les peces produïdes. Aquí dalt, els treballadors d'una rajoleria de Regencós.



I presidint una de les sales aquest magnífic torn de peu del mestre Lluís Cornellà, que treballava la terrissa negra. Com em va dir en Josep Matés, el torn així situat té com un aire d'altar ... i més perquè està tan net que sembla irreal... no hi han deixat ni una engruna de fang!! C: 



Us sona allò de "qui perd els orígens perd la identitat"? De vegades sento que en el món de la ceràmica hi ha un cert desarrelament... Com si no estigués ben vist valorar de la mateixa manera la ceràmica moderna que la tradicional, l'artística que la utilitària...  Però jo m'he d'adherir a allò que deia Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell"...  no sé entendre l'una sense l'altra... i, quan m'agraden, totes em commouen amb idèntica intensitat. 

dilluns, 23 de juliol de 2012

Exposició d'Emili Biarnès a la galeria d’Art Vila Clara



Fa realment molt poc que vaig descobrir l'obra del ceramista Emili Biarnès a internet. El cap de setmana passat, de visita a La Bisbal, vaig passar pel taller galeria d’Art Vila Clara i vaig poder veure aquestes fantàstiques peces en directe.



El llenguatge poètic i ceràmic de Biarnès consta d'una gamma cromàtica metal·litzada impressionant perfectament conjugada sobre una argila vermella profundament texturada entre la que sovint trobem incrustacions de peces de ferro. 


Biarnès explica el procés d'elaboració de les seves peces a  la seva pàgina web:
"En el procés d’elaboració s’apliquen diferents tècniques decoratives amb la utilització d’engalbes i esmalts tan plúmbics com alcalins. Finalment el que identifica el treball és l’aplicació de  la técnica del “llustre metàl.lic” és a dir la introducció als esmalts d'elaboració propia de sals metàl.liques (coure, plata,etc.), i sotmetre les peces a un procés de “carbonació” en la darrera cocció. La temperatura de cocció és de 1040ºC en un forn de gas de flama invertida. En resulten uns objectes en sèries limitades o bé únics amb la intenció implícita de condicionar espais d’hàbitat individual o col.lectius."



Un plaer per als sentits haver pogut veure aquesta exposició...


divendres, 20 de juliol de 2012

La Fira del Circ de La Bisbal


 

Per fi aquest any m'he pogut escapar a La Bisbal per la Fira del Circ
Si no hi heu estat mai, és una cita molt recomanable! 
Gràcies a l'esforç de tota la gent que cada any des del 1996 s'encarreguen d'organitzar aquest esdeveniment, els carrers del poble s'omplen d'espectacles de gran nivell durant tres dies seguits. 


La oferta és tan àmplia que és difícil poder-ho veure tot... Vaig passejar-me pel nou espai Camaleònica / La Bonita i vaig veure dos bonics espectacles de teatre d'objectes i d'ombres xineses...



Dissabte a la nit vaig disfrutar del Cirk Isis des del balcó de casa, un espectacle completíssim encabit dins una caravana.
 I diumenge al Passeig circ en essència amb el Cabaret Elegance.


Llàstima que una pluja fina va interrompre l'actuació perquè amb el màstil mullat hagués estat realment perillós executar el següent número. No va durar gaire la pluja, i potser van reemprendre l'espectacle al cap de poc, però jo ja havia enfilat cap a la Plaça Major i allà em vaig enamorar de l'únic i inimitable... Aníbal Maldonado. 


Precari i desastrós però profundament entranyable...
L'espectacle de Ganso&Cia., clown a l'ordre del dia, va ser de les coses que més vaig disfrutar... 


Sense deixar de banda els gamberríssims i irreverents Murmuyo y Metrayeta, reincidents a la Fira, al passeig el divendres a la nit i "liant-la" grossa el diumenge a Les Voltes. 
Senzillament fantàstics!!! C-:

dijous, 12 de juliol de 2012

València: Fotoceràmica sense dicromats!


Els reptes sempre són benvinguts quan estàs fent el que t'agrada. Per això, quan la Rafaela i el Samuel del taller Alafia em van proposar de fer amb ells un curs de fotoceràmica no m'ho vaig pensar dues vegades. Ni tan sols quan em van demanar de fer-lo sense dicromats!!! Es tractava de substituir les sals de crom per Diazo (sulfat difenilamina), un compost químic que també s'utilitza en la fabricació de pantalles serigràfiques, i que és menys tòxic que els dicromats.


Vaig tenir poc temps per a experimentar amb el nou producte, però va ser suficient per a comprovar que funciona, tot i que alguns aspectes del procés presenten diferències considerables. A València vam treballar de valent, sobretot la gent que va venir al curs. Fora les aules feia moltíssima calor i queien les cendres que el vent arrossegava des dels incendis que van devastar hectàrees i hectàrees aquells dies... Però això no va ser cap impediment per a experimentar matí i tarda durant dos dies i treure-li el suc a la tècnica. 



Dissabte al matí, també vam experimentar amb una tècnica més accessible: la litografia a l'aigua amb fotocòpies. Sobre cru i sobre bescuit, amb engalbes o sense... 


Van ser poquets dies els que vaig estar a València, però intensos i fructífers, sempre acompanyada de gent càlida i fantàstica. Moltes gràcies a totes les persones que vau venir al curs!! Gràcies també a la Rafaela i al Samuel per la proposta, per l'acollida i per totes les inoblidables estones compartides !!! Espero poder seguir compartint moltes més coses amb ells en el futur!! I per últim també mencionar les valuoses aportacions de la Carmen Ruiz que va venir de visita al curs i que des de la seva perspectiva com a química va poder aclarir-nos alguns aspectes importants sobre les característiques tant del Diazo com dels Dicromats. Com en tot a la vida, als cursos ens nodrim els uns dels altres i sempre queden coses per aprendre!! C-:
Related Posts with Thumbnails