La meva darrera cuita ha estat un desastre... Un parell de peces m'han regalimat de valent i ara tinc esmalt enganxat al terra del forn. Per sort no ha caigut sobre les resistències, però ja estic pensant com he de treure aquell pegot d'esmalt sense fer gaire malbé el refractari. És tan fràgil aquest refractari porós... Dins el forn hi havia també aquests dos shiboridashis que vaig tornejar amb un fang nou. Les dues tapes van quedar ben enganxades... Així que abans de recórrer a la força bruta, vaig decidir tornar a provar la tècnica del congelador.
Realment funciona!!! Tot i que aquest cop, el gel no va empènyer prou cap amunt com per a fer la força necessària, probablement perquè les teteres no es van acabar d'omplir bé. En aquest cas vaig haver de fer entrar l'aigua pel foradet de la tapa perquè aquest tipus de teteres no tenen broc... Però sí que tenia un bon bloc de gel a dins així que he avocant-hi aigua bullent, el tros de gel s'ha desprès i he sacsejat la tetera cap per avall. Els cops del bloc de gel han acabat per obrir la tapa sense malmetre-la.
Vaig haver d'arrencar la peça de la placa!!! El regalim arribava fins al terra i també s'havia ficat entre la tapa i el cos de la tetera, però tot i així la tècnica del gel ha funcionat...
I ara també podeu veure què ha passat amb el fang nou... veieu les bombolletes?? El fang ha arribat al límit de temperatura i ha començat a bullir... Les bombolles del fang "bullit" es distingeixen de les bombolles d'aire perquè habitualment n'hi ha moltes i es donen a més d'una de les peces. Poden ser així de petitetes, però també poden ser més grosses. Si la pasta es cou al límit de temperatura, és difícil preveure si bullirà o no. Alguna cuita potser ens queda bé i una altra potser ens bull tota. O potser ens bull una peça i les altres no. Pot dependre de coses tan diverses com el gruix de la peça, de si el forn estava molt ple o molt buit, de la circulació de l'aire al voltant de la peça, inclús de si l'hem brunyit una mica al retornejar... En fi, que si vull treballar bé amb aquest fang hauré de baixar uns graus la temperatura!!!
6 comentaris:
Eli!
Es una bona performance tot el procés que expliques!
M'agradaria veure't per un foradet ...
Désolée per la placa, també :-(
Petonets
Em sap greu el desastre...
No coneixia aquest tipus de tetera, stà guai!.
En aquest tema sóc un fracàs... Cal un difusor de flama pq. no es trenquin?, o no es poden fer amb gres?... T'agrairia l'ajuda (si no és secret profesional clar),... a veure si em puc pendre un te sense patir!!
Salut
Jordi
Muntsa, la placa rai que ja l'he netejada. Com que estava ben protegida amb caolí i alúmina, la cosa no ha estat greu, però un regalim em va caure al terra del forn i això sí que no sé com ho treuré...
bisous♥
Hola Jordi,
jo vaig conèixer aquest tipus de tetera fa cosa d'un parell d'anys al Caj Caj que és una teteria de Barna. Crec que normalment es fa servir per al te verd. Per aquesta entrada vaig intentar buscar informació a internet sobre el shiboridashi però a priori no vaig trobar gaire cosa... En principi la tetera no va al foc,l'aigua s'escalfa apart i el recipient només serveix per a fer la infusió... Saps, què... com que el tema m'interessa investigo una miqueta i la propera entrada serà per als shiboridashis! C-;
Cuantas cosas se aprenden visitando tu blog! Besos,
Gracias Elena, esto es puro intercambió, a través de tu blog yo también he descubierto muchas cosas!!! Por cierto, muy interesante la entrada de Anton Reijndres ;-)
Besos guapa!!
Publica un comentari a l'entrada