"Miro moltes vegades dos gerros de Llorens Artigas que tinc a casa. Potser quan estic una mica cansat i llavors mirant-los em sobrevé una gran pau. La forma estricta i l'abrandament somort de la matèria m'acompanyen una estona. He retornat a un món antic i de sempre, a molts anys endarrera o a cap, no ho sé."
"A les parets hi ha olis i dibuixos que em diuen coses i se'm fixen en el temps; són història i projecte, de vegades massa història. En els gerros tot això s'esvaeix i no compta. Un dia vaig escriure que el secret de l'art del nostre ceramista era que no deia res. Volia dir naturalment que ho deia tot amb el seu silenci, que era una simple presència com el cel blavíssim d'un dia de vent o l'escorça granulada del arbre que acaricies."
Text: Joan Teixidor
(Extret de la introducció del catàleg de l'exposició dedicada al Josep Llorens Artigas que es va fer al Palau de la Virreina del 10 de Novembre al 10 de Gener del 1982.)
Artigas. L’home del foc
17/04/2012 - 02/09/2012 | Sala d’exposicions La Pedrera
Horari: De dilluns a diumenge, de 10 a 20h
Preu Gratuït
4 comentaris:
Dir alguna cosa amb el silenci...que bonic i ben trobat parlant de l'obra d'Artigas.
Moltes vegades ho he pensat diu tant amb tant poc, formes simples, colors que aparentment també ho són...però no pots deixar de contemplar els seus gerros és tant gran el seu magnetisme.
La belleza simple, libre y atemporal de la obra de Artigas lo ensalza entre los más grandes... yo creo que con su obra volvió ha resituar y poner en su lugar los cimientos del trabajo del artista/artesano ceramista, llegó a tocar la esencia de este arte sin cesar jamás en su busca, trabajador incansable, pero como se ha dicho "El hombre pasa, el trabajo perdura"
Ya me gustaría poder pasar por esa expo ;-)
Un beso Eli
Totalment d'acord amb tu Camil·la... poc a poc vaig coneixent una mica millor l'"essència Artigas", vaig llegint i vaig confirmant que el seu és un camí sincer i profund... i que m'agrada.
Aleixo, creo que citas una palabra clave... búsqueda... en general la gente a la que admiro tiene esa curiosidad incansable que los lleva a caminos inexplorados... Artigas debía de ser un inconformista en el sentido más positivo y enriquecedor de la palabra... el saber que siempre hay algo más por descubrir es el germen de la vida y del arte.
Ya sé que Barcelona está lejos pero la expo está hasta septiembre... todavía hay tiempo de una escapada!! C-:
Bicos!!
Publica un comentari a l'entrada