Verona

 

Quan treballes per a tu mateixa, els horaris i els dies de festa no tenen gaire a veure amb els de la majoria... Treballes molts caps de setmana i treballes en hores intempestives, si cal, per a acabar un  encàrrec... Després, si descanses quan la resta treballen es pensen que vius molt bé!! 

Però no és ni millor ni pitjor... treballar per compte propi té, com tot, avantatges i inconvenients, M'arriscaria a dir a aquestes alçades que el balanç, de moment, em surt positiu... Em refereixo més a raons de satisfacció personal amb el que faig que a balanços econòmics, evidentment. Per si a algú li queda cap dubte, de veritat que això no és cap ganga!!! 

El cas és que aquests dies de Setmana Santa els treballaré, però també he de confessar que fa unes setmanes ja vaig fer els meus quatre dies de vacances.

Certes qüestions familiars, van voler que el destí de l'escapada fos Verona, la ciutat de Romeo e Giulietta, un lloc on sembla que cada pedra té una llarga història. Em va semblar més burgesa que les altres ciutats italianes que he visitat fins ara (que només són Nàpols i Venècia, de fet), però s'hi menja igual de bé!! C-:

 

Una ciutat petita però plena de restes romanes, d'esglesies romàniques, de palauets renaixentistes i de parets recobertes de frescos...

Les visites de rigor a Verona són l'Arena, que és el tercer amfiteatre romà més gran del món, el Castelvecchio, un castell fortificat que han convertit en museu, i els diferents escenaris del més famós drama shakesperià. Però personalment us recomano que no deixeu de visitar el teatre romà, que es recolza sobre un dels turons que delimiten la ciutat, just a la vora del riu Adigio.

 

  

I sobretot, l'església de Sant Zenó que queda una mica als afores però que és una de les esglesies romàniques més boniques que he vist mai fora del nostre país.

Si alguna cosa té la ceràmica és que és pràcticament universal i omnipresent...  a Verona, com a tot arreu, vaig trobar mostres de ceràmica prou interessants... D'això va la propera entrada!