Qui és qui? (i III)

Sóc conscient que la meva dispersió vital actual ha esquitxat el meu blog i que m'he complicat en això de publicar fotos i pistes. Però com que rectificar és de savis... Aquí ho teniu tot juntet, fotos i pistes, més accessible i ordenat. I ben aviat penjaré les solucions aquí, en una mena de fitxer de materials que espero anar completant poc a poc i amb la intenció que seveixi a més d'un apassionat de la química (o potser millor alquímia?) ceràmica.

Núm 1: El primer material, és una roca ígnea, de composició semblant al feldespat però amb una proporció més elevada de Silici. Actúa com a fundent primari a alta temperatura i com a secundari a baixa. Altres noms: Pedra de Cornualles o Rocosa de Xina.

Núm 2: Aquest mineral es pot consederar com una frita natural que conté òxids de bor i de calci. És un potent fundent de baixa i també s'usa com a fundent secundari a alta.

Núm 3: Un dels components estrella dels esmalts d'alta temperatura en una de les seves variables. També anomenat Albita.

Núm 4: El seu nom té reminiscències gregues... En proporcions inferiors al 25% actúa com a fundent a alta temperatura, però en quantitats superiors matifica els esmalts.

Núm 5: Un fundent secundari a baixa, també utilitzat a alta. El deu color verdós és molt característic. Afavoreix l'obtenció del blau de coure. Generalment s'usa en percentatges inferiors al 10% i és tòxic.

Núm 6: Aquest mineral és un silicat de calci. Aporta resistència als esmalts. Deu el seu nom al mineròleg anglès Sir W. H. Wollaston (fàcil aquesta, eh? ;) )

Núm 7: Fundent actiu a totes les temperatures, és soluble i per tant és preferible emprar-lo com a frita. Redueix la tendència a esquerdar-se dels esmalts alcalins, gràcies a que en minimitza l'expansió tèrmica.

Núm 8: És un carbonat de calç i de magnesi. Matifica els esmalts d'alta temperatura i el seu nom li deu al geòleg francès Dolomieu.

Núm 9: Fundent alcalí bàsic en els esmalts d'alta temperatura, també anomenat ortoclasa.

Núm 10: Silicat de la família dels feldespats. És una mena de frita natural de liti ja que és insoluble. Contribueix a disminuir la temperatura de fusió dels esmalts d'alta temperatura.

Núm 11: Silicat de magnesi. També s'utilitza en pastes ceràmiques per a augmentar la resistència al xoc tèrmic.

Núm 12: És una de les fonts més importants del silici, el principal component del vidre. És la famosa "pedra foguera" o "pedernal" en castellà.

Núm 13: Argil·la col·loidal molt plàstica. S'afegeix als esmalts per a millorar-ne la suspensió.

Núm 14: És el mateix material que el núm. 9, però d'un altre jaciment.

Núm 15: És un feldespat molt fusible. Ajuda a reduir la temperatura de fusió dels esmalts. Pot contenir alhora sodi, potasi, calci i magnesi.

Núm 16: Silicat d'alumini i liti. Fundent d'alta temperatura que contribueix a la resistència al xoc tèrmic.