El taller és com l'entranya del ceramista. Allí, tot es gesta en la forma única de cadascú, en el caos o en l'ordre, en la febre d'una intuició abstracta o en el més meticulós i concret dels projectes, en la rapidesa o en la calma que li és pròpia a cada mà... Començo bloc mentre agonitza el meu antic taller, i mentre s'intueix la troballa d'un lloc nou i ple de bona energia on treballar. Impacient per poder tornar a tocar el fang.
M'encanta entrar als tallers d'altres persones i veure com treballen. No em refereixo a veure com fan una demostració per a la ocasió, que és el més habitual... Els nostres ulls en escasses ocasions poden aprendre del gest del mestre, que es repeteix, no per mostrar puntualment com es fa una cosa, sino treballant de forma quotidiana com després haurem de fer nosaltres. Això suposa per a mi, una part important de l'aprenentatge, que en passar del sistema mestre-aprenent a l'academicisme s'ha perdut per complet.Quan sortim de l'escola i ens toca encarar encàrrecs o feina pròpia, estem ben perduts...
Aquesta d'aquí dalt és la Lucie Rie al seu taller. Quina enveja! Espero poder ensenyar aviat alguna imatge del meu ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada