Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrissa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrissa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de maig del 2013

CURS: Ceràmica. Argila cuita per a la construcció i mètodes de cocció



El curs “Ceràmica. Argila cuita per a la construcció i mètodes de cocció” vol donar a conèixer els materials, les eines i la metodologia necessària per a elaborar, des de casa nostra, les peces ceràmiques més habituals per a la construcció. El punt àlgid de l’experimentació amb ceràmica és la cocció al forn. Alguns ceramistes encara utilitzen llenya per a coure la ceràmica i les flames acaricien les seves peces. Es crea una forta relació entre el forn i el ceramista. El moment de la veritat arriba quan el forn s’obre. Els professionals poden tenir acumulat el treball de varis mesos en una sola cocció, i l’alegria o la frustració d’aquest moment és una experiència inigualable.

L’austeritat, la simplicitat, la robustesa, la durabilitat…donen planta als productes elaborats amb procediments antics, que són difícils d’imitar.



Objectius generals del curs

Conèixer les propietats de l’argila cuita i els mètodes de construcció d’un forn de flama directa d’ús domèstic.

Objectius particulars

Experimentar manual i conscientment les formes i els volums; activar les habilitats creatives amb l’argila; sentir, fer, transformar, observar, expressar i compartir; desvetllar el geni adormit i fluir modelant.

Programa

Teoria: Recorregut històric de la ceràmica. Propietats de l’argila, en cru i cuit. Tipus d’elements ceràmics per a la construcció. Eines per al conformat de l’argila. Tècniques d’execució i conformat. Tipus de forns per a la cocció ceràmica. Estudi de la cocció. Millores de les propietats de la ceràmica per als seus diferents usos.
Pràctica: Elaboració de peces ceràmiques per a la construcció. Construcció d’un forn de llenya, per a ús domèstic, de flama directa tradicional. Procés d’enfornar i desenfornar.

Durada

2 jornades de cap de setmana; dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h. (el darrer dissabte realitzarem una cuita, amb el forn realitzat, de les peces elaborades durant el curs).

Públic

Arquitectes, Aparelladors, professionals de la construcció, ceramistes i tothom que estigui interessat en conèixer i experimentar amb aquest material mil·lenari.

Material proporcionat per l’alumne

Roba còmode, paper i llapis.

Material proporcionat per l’escola

Argila, eines de conformat, motlles, material per a l’execució del forn.
Documentació informativa.

Alumnes:

De 10 a 15 persones

Formadors:

Josep Matés. Mestre ceramista, terrisser i recuperador d’oficis tradicionals.

Dates:

1 i 15 de Juny

¡¡ Atenció !! Procés d’enfornar, cocció, obertura del forn i desenfornar. A partir del dissabte 15 de juny de 2013 a les 17:00 hores iniciarem el procés amb aquells alumnes que s’hagin inscrit al curs i vulguin participar voluntàriament en la vetlla del foc durant la nit del 15 al 16 de juny.

Preus:

Preu General: 215€ [ Promoció:165€]

Preu Estudiant i ANF: 115€

Lloc

ORÍGENS Escola Taller de Bioconstrucció

C/ La Roureda, 5-7.

17172. Les Planes d’Hostoles (Girona)



dimarts, 27 de març del 2012

Dolça missió...


Com algunes ja vau endevinar, el misteriós destí de les peces que em van portar per coure, era  convertir-se en ruscs per a abelles. En Joan, l'autor de les peces que vau veure, es va basar en un model creat per Maurice Chaudière, un apicultor ecologista especialista en injerts i pare del l'anomenat  "bosc comestible". Els qui llegiu francès, teniu més informació aquí. Per als que no, he trobat aquest vídeo on ell mateix ens mostra un altre dels seus ruscs... espectacular!!!




No és del tot segur que aquests ruscs siguin productius aquest any, potser caldrà esperar una mica... però si tot va bé, aviat acabaran plens de dolça mel! C-:

diumenge, 6 de novembre del 2011

Aigua!!!


Aigua, aigua i més aigua aquest diumenge al matí a La Bisbal. Alguna gent s'ha apropat al forn i desafiant la pluja ha fet un primer intent de desenfornar, però les condicions no eren en absolut favorables. L'abundant aigua ha convertit els voltants del forn en un fangar que ha portat més d'un mal de cap als presents. Des del Consorci informen: "Avui, per afegir una mica d'èpica al projecte, els mateixos materials amb què vam construir els cairons, la terra i l'aigua, ens han fet recular. Dissabte que ve ho tornarem a provar. Serem a la rajoleria a partir de les 9h per desenfornar. Salutacions a tots!"

 
Amb tanta pluja no he pogut passar pel forn, però el Consorci de les Gavarres està fent un molt bon seguiment de tot el procés, i avui tampoc s'ha volgut perdre el que pogués passar. El reportatge gràfic d'aquesta èpica temptativa de desenfornament el teniu aquí: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361   En fi... coses de la tardor, però a la segona va la vençuda: dissabte que ve tenim tots una altra cita!!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Cuita del forn rajoler al Mas Frigola : diumenge


Tercer dia de cuita (segon per a mi...). El foc està força més desbocat que la nit anterior...


A la part de dalt el forn té un espiell... la diferència entre la temperatura a les foganyes i la part superior és considerable... a baix va cobrant ja tons grocs, però dalt del forn encara es veu tot taronja...


El sostre del forn, està fet amb xapa i manta ceràmica i és ple de forats repartits regularment. Amb aquest munt de rebles (trossos trencats de ceràmica cuita) es poden tapar o destapar aquests orificis per a millorar el tir o per a repartir millor la calor.


El foc s'alimenta a un ritme cada vegada més ràpid... la caloreta agradable d'ahir a la nit s'ha convertit avui en una escalfor insoportable que ens manté a tots més  lluny de les foganyes...


 ... el foc rebufa!!


La cuita s'allarga més del previst. A mitja tarda, sembla que arriba el moment de tancar el forn. Les foganyes es tapien amb una planxa de ferro, una paret de maons i terra. 
Cal treballar ben de pressa!!
I a més, la pluja fa acte de presència d'una manera una mica més seriosa que fins ara... 
just a temps d'acabar la cuita!!! C-:




 A dalt, ara no es pot deixar cap forat sense tapar...



Només queda esperar... el dia 6 de Novembre s'obre el forn i sabrem què ha passat aquí dins!!
Us ho deixareu perdre??

Més fotos aquí.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Cuita del forn rajoler al Mas Frigola : nit de dissabte


Dissabte a poc més de quarts de vuit del vespre, la fosca ja era mestressa de l'emplaçament on s'alça l'impressionant forn rajoler al Mas Frigola. Construït al segle XVIII, va fer ser abandonat fa uns 130 anys. L’any 1997 va ser recuperat i reconstruït per la fundació “Amics del patrimoni”. En Josep Matés explica com continúa la història d'aquest forn en un article publicat a la revista Terrart l'any 2007: "L’any 2003 vaig proposar a l’Ajuntament de Forallac la possibilitat de posar en marxa el forn de Can Plaja amb l’ajuda d’altres ceramistes. L’any 2005 es repeteix l’experiència al forn de Can Frigola. Degut a les condicions de conservació es van realitzar obres de restauració per poder-hi coure. I així vàrem despertar d’un llarg son aquest gegant de 70 m3 de capacitat"


Per la part alta del forn, anava evaporant-se poc a poc tota la humitat acumulada a les inmenses parets de pedra. Un joc hipnotitzant de boires il·luminades pels focus...


A la part baixa, les foganyes alimentades des del divendres al matí ja presentaven un color ataronjat i engolien la feixina amb avidesa...


A la vora de les boques no hi havia lloc per al fred... 


El foc no pot abandonar-se en cap moment durant la cuita. És una feina dura... cal fer-la en equip. Hi ha torns establert d'unes sis hores. Aquesta vegada, els ceramistes David Rosell i Anna Ballesté i el rajoler Joan Ferrer han acompanyat en Josep Matés al llarg d'aquests tres dies de cuita.


Alguns no vam poder resistir la temptació de ficar-hi, en aquest cas, forquetada. Aquí dalt em teniu apropant unes restes de feixina a la foganya... C-:


Tota aquesta muntanya de feixines de bruc esperaven per a ser cremades... Enguany la feixina i la resta de llenya utilitzada per a la cuita procedía de la vegetació abatuda per la nevada de fa dos hiverns. Així doncs, tot el combustible és local. El seu ús en aquest tipus d'activitat ha sigut des de sempre una valuosa contribució a la neteja del sotabosc.


Mentre vam ser allà, va anar passant gent...
  ...la majoria es quedaven una estona embadalits davant les foganyes...
...el foc sempre ens abdueix i se'ns endú qui sap on...

(continuarà...)

més fotos AQUÍ

dimarts, 11 d’octubre del 2011

S'apropa la cuita...


Aquest diumenge es començarà a enfornar tota la peça que ha d'omplir el forn rajoler de Can Frigola. I el divendres dia 21 s'encendrà. Aneu reservant dates!!
Aquí us deixo el cartell que inclou també les activitats corresponents a l'encesa de la carbonera de Forallac. I aquí sota va el programa complet de la cuita del forn rajoler:

V CUITA ALS FORNS DE RAJOLER DE LES GAVARRES

ENFORNAT DE L’OBRA // Del 16 al 20 d’octubre

ENCESA DEL FORN I CUITA // 21, 22 i 23 d’octubre
Mostra de plantes utilitzades en els treballs del camp i el bosc,
a càrrec de fl oracatalana.net
Exposició de peces i eines del món dels rajolers (Terracotta Museu)

DESENFORNAT I EXPOSICIÓ DE L’OBRA CUITA // 6 de novembre

dimecres, 28 de setembre del 2011

Terrània 2011

  


Preparant la fira de Montblanc aquests dies... La Penélope Vallejo em va proposar d'acompanyar-la aquest any i no podia refusar aquest honor :-)



Estaré encantada de veure les meves peces rodejades de les seves!

Aquí us deixo el programa...
hi ha un munt d'activitats i cada dia sortegen vals per a comprar ceràmica!!
Si aneu per allà... passeu a saludar!

30 de setembre

De les 10:00 a les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers de ceràmica per a escoles.
De les 15:00 a les 17:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers de ceràmica per a escoles.
A les 18:00 hores
A l'antiga església de Sant Francesc, inici del mercat.
A les 19:00 hores
Al Palau Alenyà i a la Sala Sanfeliu, visita de les autoritats a les exposicions.
A les 20:00 hores
Inauguració oficial de Terrània 2011.
A les 20:45 hores
Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.
A les 21:00 hores
Fi del mercat.

1 d'octubre

A les 11:00 hores
Inici del mercat.
De les 11:00 a les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.
De les 11:00 a les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de rakú.
A les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, actuació de l'ALIGOT i el DRAC PETIT.
A les 14:00 hores
Parada per a dinar.
A les 16:30 hores
Continuació del mercat.
De les 17:00 a les 19:30 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.
De les 17:00 a les 19:30 hores
A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de rakú.
A les 19:30 hores
Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.
A les 20:00 hores
Fi del mercat.
A les 20:15 hores
Actuació musical, amb el grup local BANDARRA STREET ORKESTRA.
A les 20:45 hores
A l'aparcament de Sant Francesc, obertura espectacular del forn experimental.

2 d'octubre

A les 11:00 hores
Inici del mercat.
De les 11:00 a les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.
De les 11:00 a les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de modelat.
A les 13:00 hores
A la Plaça de Sant Francesc, actuació de l'ÀLIGA i el DRAC.
A les 14:00 hores
Parada per a dinar.
A les 16:30 hores
Continuació del mercat.
De les 17:00 a les 19:30 hores
A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.
De les 17:00 a les 19:30 hores
A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de modelat.
A les 19:00 hores
Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.
A les 20:00 hores
Fi de Terrània 2011.


dimarts, 20 de setembre del 2011

El càntir blanc

 
A casa tenim un càntir blanc... M'agraden especialment la seva sobrietat i la seva gran nansa rodona feta al torn. És tan diferent del càntir de pescador... recordeu?
Quan vaig publicar l'entrada del càntir de pescador, una persona em va deixar un comentari amb un enllaç a un text que em va agradar molt. Duia per títol "La inexorable mort del càntir" i venia firmat per Antoni Alcázar.



El nostre càntir ara està tot ple d'eflorescències... són cristalls diminuts de sals solubles que afloren a la superfície per l'acció de la humitat continguda en certs materials porosos. Les sals més comunes en la composició de l'eflorescència són les de sodi i potasi. Quan els porus d'un càntir s'obturen, deixa de fer fresca l'aigua. Ho explica molt bé Alcázar en el seu text. I aleshores es diu que el càntir s'ha fet vell... Em pregunto si l'haurem de jubilar aquest... En tot cas, és un envelliment que em sembla molt bonic :-)

dimarts, 6 de setembre del 2011

Taller de Rajols a les Gavarres


  Aquest cap de setmana un bon grapat de gent s'ha fet un fart de pencar a les Gavarres... 
 

 I és que, a jutjar per les xifres, el taller participatiu de cairons ha estat tot un èxit: ni més ni menys que 1.900 cairons en un cap de setmana!!!



En aquest àlbum de Picassa podeu veure un fantàstic reportatge fotogràfic, del qual he extret les imatges que acompanyen aquest escrit: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361/TallerRajolsALesGavarres#


És realment bonic de veure!! Tots aquests rajols s'han elaborat seguint les indicacions del mestre rajoler Joan Ferrer. S'han utilitzat 6.000 kg de terra local, concretament de Vacamorta (Corçà). Us recomano fer un clic aquí. Veureu un resum gràfic molt interessant que explica totes les etapes en l'elaboració dels cairons. Em sap greu no haver-hi pogut anar... però no es pot estar en tot! 


En tot cas, la cuita que tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 d'octubre la rajoleria de can Frigola, sí que no me la penso perdre!! :-)

Ah, una mica més i me n'oblido... El Consorci de les Gavarres ens convida al VII Aplec de Sant Cebrià dels Alls que es celebrarà el proper diumenge 18 setembre. Serà una bona oportunitat per visitar l’església ja que normalment està tancada al públic. S'aprofitarà l’acte per a difondre les imatges que en Quim Paredes va enregistrar al dissabte al matí. Ja ho sabeu!!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Lluís Riera: tornejant amb cordes


Com són les coses... fa quatre dies no havia sentit a parlar mai del tornejat amb cordes i avui ja conec dues persones que ho fan. No només això, sinó que a una d'elles la conec personalment!! En Lluís Riera, em va trucar poc després que publiqués al Pastafangs l'entrada del Gilbert Serres i em va explicar que ell havia utilitzat aquest sistema quan va estar treballant al Canadà. Em va dir que miraria de trobar algunes fotos que havia de tenir guardades i que me les enviaria.
No va faltar a la seva paraula. Pocs dies després vaig rebre un mail amb les fotos i vaig al·lucinar!! Ho vaig trobar un document tan fantàstic que no em vaig poder estar de demanar-li si les podia penjar al blog. La seva resposta va ser: "Serà un plaer poder compartir la meva experiència". Crec que el plaer serà també vostre ara que podeu gaudir  d'aquestes imatges. Documenten tan bé tot el procés!!









En Lluís em va comentar que probablement l'origen d'aquesta tècnica sigui africà. És un sistema que sembla complex, però que permet pujar peça gran amb una certa velocitat. En fi, que si algú està interessat o interessada en saber més sobre aquesta tècnica, no cal anar gaire lluny... Al cor del Priorat, a Gratallops,  el Lluís Riera sap molt bé de què va això de tornejar amb cordes!! A la darrera imatge podeu veure en color algunes peces acabades de quan en Lluís treballava al 3856 de Sunset Street. Mil gràcies per compartir tot això Lluís!! :-)


dimecres, 17 de novembre del 2010

Perdent pes...


Aquests dos plats formen part d'una vaixella que estic fent per a un encàrrec. Aquí dalt encara no estan retornejats. Estan fets amb una pasta ceràmica de cordierita d'alta temperatura de Vicar que té una textura com de sorra molt fina i que per a tornejar em va força bé. Cuita, queda d'un color rosa pàlid a baixa i d'un color beig clar a alta. He aprofitat aquestes peces per a fer un seguiment de la variació del pes del material des de l'inici fins el final del procés. De moment és força interessant perquè realment hi ha una variació considerable. 
La massa inicial de fang, és a dir, el pes del pastó just abans de començar a tornejar, era de 1,400kg. Al dia següent vaig pesar el plat tornejat i ja pesava només 1 kg. És a dir, que en el procés de tornejat i fins el moment abans de ser retornejat, havia perdut ja 400gr.Una petita part de fang se'n va anar en tornejar, una altra mica de fang es va quedar enganxat al rodell de fusta en tallar el plat amb el fil, i la resta del pes perdut correspon a l'aigua perduda en assecar-se. Després de retornejar el plat, el vaig tornar a pesar.



Pesava 800gr. És a dir, que amb el retornejat li havia tret 200gr de fang.  Aquí dalt els podeu veure ja polits.  No sembla pas que hagin perdut tant de fang, oi? Val a dir que crec que el plat deu ser de les peces que té més merma de fang en el procés. Aquests plats, com us he dit abans, estan tornejats sobre un rodell de fusta que fa de suport i permet manipular-lo sense que es deformi fins que el fang estigui prou dur. Per a poder tallar  la peça tornejada amb el fil sense arrriscar-me massa i separar-la del rodell, m'asseguro que hi hagi un cert gruix de fang a la base. No és un gruix exagerat però en aquesta forma, la base de la peça és molt ampla en comparació amb d'altres com poden ser gerros o bols. Això significa que qualsevol milímetre de base que es perdi en tallar o que s'elimini en retornejar representi un volum de fang força major que en altres casos  i  que es tradueixi en una pèrdua de pes més significativa. Ara li queda assecar-se del tot i abans de posar-lo al forn el tornaré a pesar. Algú s'atreveix a endevinar el pes de la peça acabada? Ja us tindré al dia de quant va pesant un cop sec el plat i després del bescuit...
Per cert, m'havia oblidat de mencionar les temperatures de cocció: 980ºC per al bescuit i després a 1260ºC.

diumenge, 14 de novembre del 2010

"Jomon pot"


La meva amiga Rowena, em va fer descobrir fa unes setmanes "A history of the world" , un programa de la BBC que pretén fer un recorregut per la Història partint d'un centenar d'objectes quotidians. Al  capítol número 10 l'objecte escollit és una peça ceràmica japonesa Jomon. Si entreu a la pàgina web de la BBC podreu veure aquest atuell amb tot luxe de detalls i escoltar el programa en qüestió. Un bon exercici per a practicar l'anglès. Per als qui us faci mandra, us deixo una traducció d'alguns fragments que ens hem currat un traductor automàtic i jo :-) . És una traducció bastant poc acurada i completa. Si algú s'anima a  completar-la o suggerir alguna millora qualsevol aportació serà ben rebuda.
La història d'aquesta olla de ceràmica Jomon, una de les més antigues conegudes al món, és fascinant. La seva existència ens transporta, a més del descobriment de la ceràmica, al naixement d'una nova manera de menjar: l'aliment cuinat o bullit.
 
Aquest atuell Jomon és una objecte extremadament important. Pot ser que resulti decebedor mirar-lo (de fet és bastant avorrit). Està fet d'argila marró-grisa, i no és més gran que la galleda amb què els nens juguen a la platja, aproximadament sis polzades d'alt , de forma cilíndrica [...]. Les parets rectes i una base plana. Va ser fet fa aproximadament set mil anys al Japó. 

Si el mirem de prop, podem veure que va ser construït amb xurros d'argila i que, a l'exterior, van prémer-hi les fibres, de manera que quan l'aguantes, tens la sensació que subjectes un cistell.

Jomon, significa dibuix de corda en japonès. Moltes de les olles japoneses de l'època estan decorades amb aquest dibuix o patró. La paraula Jomon que designava aquest tipus de ceràmica,  ha acabat servint també  per a anomenar la gent que els feia i, fins i tot, el període històric sencer en què van viure. Aquesta gent, va crear les primeres olles del món al nord del Japó fa al voltant de 7.000 anys .
La manera de viure dels Jomon  sembla haver estat força confortable. Habitaven prop del mar i es nodrien principalment de peix, per la qual cosa no els calia desplaçar-se com havien de fer-ho els pobles caçadors.   També tenien accés fàcil a plantes i fruiters abundants. Tot això feia que no fos necessari domesticar animals o cultivar la terra per a sobreviure.
Apart de fer les seves olles d'emmagatzematge atractives i estilitzades, els Jomon van descobrir la seva resistència a la calor i això els va permetre desenvolupar una nova forma d'alimentar-se:_ el menjar cuinat.  El menú hauria inclòs hortalisses i fruits, però també coïen marisc - ostres, escopinyes  i cloïsses. La carn es rostia o es bullia. Així, el Japó, podria molt ben ser el lloc on van néixer la sopa i l'estofat. 
Simon Kaner, de la University of East Anglia, es especialista en cultura antiga japonesa i explica:

'Som bastant afortunats que no eren gaire bons rentant, aquests xicots  i qu per això van quedar algunes restes
de menjar carbonitzat dins d'aquestes olles.  De fet, alguns dels atuells més antics, estan datats aproximadament de 14,000 anys enrere i és gràcies a aquestes incrustacions negres que s'ha pogut datar la peça. Pensem que s'utilitzaven probablement per cuinar  verdura, peix o fruits secs, incloent-hi glans, que necessitaven coure's molt temps abans de poder-los menjar.  



El professor i arqueòleg Takashi Doi diu:

'El Japó té la tradició de fabricació de ceràmica més antiga del món. Les porcellanes fines fetes pels artesans i artesanes japonesos provenen d'una herència que data de 17,000 anys enrere. La cultura Jomon i els seus atuells tenen gran ressonància per a molta gent japonesa avui en dia, potser perquè parla de la naturalesa distintiva de cultura japonesa que sovint assoleix una continuïtat a través del canvi.' 

Però la història de la nostra petita olla Jomon no acaba aquí, perquè no hem descrit encara el que és potser la cosa més extraordinària de tot plegat: l'interior està totalment recobert de pa d'or lacat.

El que és fascinant sobre intentar explicar la història a través dels objectes és que arriben a tenir vides i destins mai haurien somniat els qui els van fer. Això és especialment veritat en aquesta olla. Aquell pa d'or es va aplicar entre els segles XVII i XIX, quan s'estaven descobrint olles antigues. Eren  col·leccionades i mostrades per estudiosos japonesos. Probablement un col·leccionista ric fa dos cents d'anys va fer lacar amb una capa prima d'or l'interior de l'olla. Després de set mil anys d'existència, la nostra olla Jomon  començava una vida nova com a 'mizusashi', la gerra d'aigua emprada en la quinta essència dels rituals japonesos:  la Cerimònia del Tè. 

divendres, 9 de juliol del 2010

Dolç estiu...



Tants dies de silenci.... Perdoneu, però... sí, estic de vacances!!! Com sempre, vaig recopliant cosetes per explicar, que ja s'han de sumar a algunes que em van quedar al tinter abans de marxar. No acabo de trobar massa el moment per a escriure amb tanta calor, i és car, hi ha moltes altres coses interessants per a fer lluny de l'ordinador. Però us deixo unes fotos per a que us aneu fent una idea del que vindrà.







De moment em deixo portar pel ritme de la calor estival... i cedeixo el primer lloc al relax. Fins aviat!!!

Related Posts with Thumbnails