INTENSIU PINTURA I CERÀMICA

T'agrada pintar i vols provar un suport nou i molt interessant?? Aquest estiu, juntament amb ItacaTaller d'Art, us proposem un curs superinteressant!!

Un curs per descobrir el plaer de pintar sobre diferents bases ceràmiques i per descobrir l'acció del foc sobre les nostres pintures quan les introduïm al forn!

Tot un món per descobrir; la relació entre pintura i ceràmica. La forma i el color i la permanència de la peça cuita. Picasso, Miró, Barceló, grans artistes que han experimentat en aquest món ens omplen de referències a partir de les quals divertir-nos i experimentar.

Us animeu?? :-)

Vigo 2012

Això meu amb Vigo i la seva gent és ben bé una història d'amor que cada vegada va a més. Va començar amb Periferias l'any 2009, va continuar l'estiu del 2011 quan vaig tornar a Nigrán a donar uns cursos de fotoceràmica i aquest pont del Pilar no ha fet més que ratificar-ho...

La gent de Vigo m'ha rebut un cop més amb els braços oberts i m'ha donat com sempre el millor d'ella mateixa. Només cinc dies però hi ha hagut temps per a tot. Primer dia de retrobaments fantàstics, de passejar, de veure i olorar l'Atlàntic, d'anar d'exposicions a ESPAZO EMAO de l'Escola d'Arts i Oficis i a la Fundació Laxeiro, de passeig per Casco Vello amb deliciosa parada obligada al Buqué i fi de la nit al sempre entranyable Choco. Sí,  un primer dia molt complet!!! C:

Després d'un segon dia més reposat, el dissabte vaig estar donant un curs de Litografia a l'aigua al Tinglado, un lloc que fa poquet que funciona però que promet convertir-se en un nou eix promotor de la ceràmica a Vigo. La litografia a l'aigua és una tècnica que vaig descobrir a través de la Graciela Olio. És d'aplicació molt senzilla i crec que és una eina molt útil per a qualsevol ceramista. Va ser un plaer compartir aquests coneixements amb tota la gent que va venir al curs i que van aportar la seva creativitat per a enriquir encara més les possibilitats d'aquesta tècnica.  (Més fotos del curs al blog de LA BARBOTINA.)

No volia marxar de Vigo sense passar per Alfar i veure l'exposició LA MESA aquest cop parada pel ceramista Toño Perez:  un conjunt de peces de porcellana sorgides del torn que ens remeten a una forma d'expressió de la ceràmica molt essencial. 

El darrer dia vaig voler passejar tranquil·lament per la ciutat, tornar a caminar pels carrers que havia descobert l'any passat...

Fins la propera Vigo!! Ata a próxima !!

Exposició: Camins d'aprenentatge a l'ACC

 "Camins d'aprenentatge" és el títol de l'exposició que es pot veure actualment a l'Associació de Ceramistes de Catalunya. Hi podem veure treballs realitzats pels alumnes de l'especialitat de ceràmica de l' Escola d’Art de Vic.   M'he quedat realment impressionada del nivell de les peces que es presenten, tan per l'aspecte tècnic com pel treball conceptual que s'intueix darrere...

Joies de porcellana de la Núria Vila

"La ceràmica és un dels temps de l’Escola d’Art de Vic: un temps que es conjuga amb la resta dels que existeixen a l’escola. Un temps/camí d’aprenentatge de l’excelència de l’ofici: que convida a la reflexió a través de les mans, a la innovació amb la tradició com a mitjancera i al disseny més rabiosament contemporani a través de la quotidianitat dels objectes. Un temps que necessitem a l’escola, i a la vida."

Homenatge al que no es veu de Natàlia Pujol

  Mai és una sola la causa de que, de les escoles, surtin treballs de qualitat. És una responsabilitat compartida entre el centre, els professors i els alumnes, que en aquest cas són:  Sol Roca, Txell Gay, Laura Padrós, Teresa Fernández, Rosa Gay, Alba Portell, Gori Sastre, Natàlia Pujol, Núria Vila, Ferranda Porredon, Marc Marcet, Alícia Pradell, Montse Cots, Diana Hernández, Collins Buko, David Riera, Eli Bosch, Sama Genís, Anna Pons, Marta Payàs, Gemma Codina, Núria Mora.

Todos somos pollos de Diana Hernández

 Podeu apropar-vos a veure l'exposició fins el divendres, 29 de Juliol i un cop passat l'Agost, quan l'Associació reobri després de les vacances encara tindreu uns dies més.

La mosca de Gori Sastre

Si voleu un consell... no la deixeu escapar!!!

Bambús de Rosa Gay

Petició de suport contra el tancament del Cicle Formatiu de Ceràmica a Alacant

Des d'Alacant arriba aquesta petició d'adhesió a la campanya de suport contra el tancament del Cicle Formatiu de Ceràmica a Alacant. És novament una crida que ens recorda com de precària està la situació de la formació ceràmica arreu de l'Estat quant a recursos públics... Els que estimem la ceràmica sabem quant n'és d'important afegir-nos a aquesta protesta. Animeu-vos a participar!!

Campaña de apoyo llevada a cabo entre otras entidades, por la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica y el Museo de Alfarería de Agost, se trata de impedir el cierre del ciclo formativo de cerámica en la Escuela de Arte Superior de Diseño de Alicante, la manera de hacerlo, es mandando peticiones a la dirección indicada para que se pueda demostrar que el cierre de este ciclo formativo de cerámica es realmente una gran pérdida para el sector.
Los emails o cartas deben enviarse, preferiblemente antes del 25 de junio, a:
Sr. Jordi Bachero Ferreres
Director de la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Alicante
Carrer del Clot, 12 03011 ALICANTE
direccion@easdalicante.com

El texto que sugiere el Museo de Alfarería de Agost es el siguiente:

Muy Sr. Mío:
Como (cargo, profesión) . Quiero expresar mi convencimiento de la necesidad de mantener los estudios de Cerámica Artística que se desarrollan en su Centro. Dicha necesidad viene justificada por los siguientes motivos:
- Por ser el único centro público que cubre y desarrolla esta formación en la provincia de Alicante.
- Por la tradición que la EASDA mantiene con esta especialidad.
- Por la cantidad de profesionales de este campo que desarrollan su trabajo, tanto a nivel provincial como nacional, y que han cursado estos estudios en la EASA.
- Por el alto nivel de conocimientos de sus titulados que benefician directamente al sector productivo cerámico de esta provincia.
Por todo ello considero altamente positivo el mantenimiento del Ciclo Superior de Cerámica Artística en su centro.
Sin otro particular,

En ... , a ... de junio de 2009


Fdo.

Salvem l'escola d'Arts i Oficis de Vigo

En temps de crisi (econòmica), la balança sempre es decanta a preservar tot allò que sigui productiu i rentable (en termes econòmics) i a retallar aquelles branques de la inversió pública que no ofereixin una contribució directa a millorar aquesta situació (econòmicament parlant, és clar). Les escoles d'arts i oficis han estat de les primeres a rebre. L'Escola de Ceràmica de la Bisbal, ja va haver de suspendre els cursos de formació ocupacional a principis del curs passat per falta de subvencions. Ara és la Escuela de Artes y Oficios de Vigo la que perilla de desaparèixer...

Ara podria deixar aquí un reguitzell de frases expressant la ràbia que em provoca aquesta visió limitada que només sap parlar dels avenços de la societat en termes econòmics, però prefereixo deixar-vos la informació d'aquest blog: www. salvemosartesyoficios.blogspot.com que s'ha creat "como consecuencia de la amenaza de traslado y consiguiente desmantelamiento de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Vigo por parte del gobierno municipal de turno". Els qui estimem l'artesania ben feta i de qualitat, els qui entenem l'ofici com una cosa seriosa, que en termes professionals no està per sota dels rangs laborals de precedència universitària, entenem també la importància de reivindicar la necessitat que institucions com aquesta, les aportacions de les quals no poden mesurar-se en termes de rentabilitat, no pateixin discriminació ni desapareguin. Sigui aquest escrit una petita contribució a la difusió del que està passant a Vigo. Ara em venen al cap aquests versos de Bertol Brecht...

Primero cogieron a los comunistas,
y yo no dije nada porque yo no era un comunista.
Luego se llevaron a los judíos,
y no dije nada porque yo no era un judío.
Luego vinieron por los obreros,
y no dije nada porque no era ni obrero ni sindicalista.
Luego se metieron con los católicos,
y no dije nada porque yo era protestante.
Y cuando finalmente vinieron por mí
no quedaba nadie para protestar.