CURS D'INTRODUCCIÓ ALS ESMALTS D'ALTA TEMPERATURA

El treball amb esmalts, és un recurs infrautilitzat en general en el nostre entorn ceràmic, en part per la dificultat d’obtenir un resultat concret en aplicar-los a les nostres peces. Són tants els factors que influeixen en l’aspecte final d’un esmalt, que sovint el seu desconeixement provoca desil·lusions: per què tan sovint en obrir el forn ens trobem amb un resultat que no té res a veure amb el que esperàvem?

L’única manera de poder treballar amb els esmalts i obtenir un resultat que ens satisfaci, és conèixer a fons els nostres materials i els nostres forns.

Aquest curs pretén ser una introducció a aquest món quasi alquímic i donar les bases per a que els alumnes entenguin què és un esmalt, quins són els components fonamentals que intervenen a alta temperatura, què passa dins el forn durant la cuita i què hem de tenir en compte si volem fer de l’esmalt un recurs plàstic per a recobrir les nostres peces amb una certa fiabilitat.

27 de Febrer, 6, 13, 20, i 27 de Març 

 de 17 a 20h

Per a més informació i inscripcions:

elimalva@yahoo.es / 680928069

Curs: Introducció als esmalts d’alta temperatura

Un curs per a comprendre què és un esmalt, conèixer els ingredients bàsics de les fórmules

i assajar les varietats de textures i colors que ens aporten. 

Vine a descobrir l'alquímia dels esmalts!

Preu: 168 euros (Inclou tots els materials i cuites)

Lloc: C/ Portugalete 4 baixos de Barcelona

Dates i horari: Els dilluns 4, 11, 18, 25 d’ abril i 2 de maig, de 17 a 20h
 (5 sessions de 3 hores)
 

Programa:

1. Botons de fusió. Estudi del comportament a alta temperatura d’alguns ingredients bàsics per separat. Origen i composició dels materials.

2. Ingredients principals per als esmalts d’alta temperatura. Elaboració de mostres per a poder fer una valoració qualitativa de com actua cadascun en la fórmula d’un esmalt.

3. Suports. Mostres per a veure com la superfície on apliquem l’esmalt modifica el resultat.

4. Aspectes a tenir en compte pel que fa a la cuita. Forns, corbes de cocció, aplicació de l’esmalt, ...

5. Òxids metàl·lics i color en els esmalts. Preparació de mostres per a conèixer els principals òxids metàl·lics.

6. Errors típics dels esmalts. Causes i remeis.

 

Per a més informació:
elimalva@yahoo.es
680928069 (Eli)

Provant, provant...

 

Aquests dies funciono a mig gas...  Al meu cos no li van ni el fred ni les pluges i he hagut de fer llit algun que altre dia últimament... I justament ara tinc molta feina que m'espera al taller!! Per a un dels encàrrecs que tinc pendents, vaig decidir provar esmalts nous. No hi ha un plaer més gran que obrir un forn quan no saps què en sortirà... C-:  Voilà!!  Els bols petits són monococcions i a les pastilles l'esmalt està aplicat sobre bescuit, sempre sobre gres a 1260ºC.

Aquest és una base que conté titani amb una addició de Cobalt i Níquel. Al llibre d'on vaig treure la fórmula l'anomenen Abrey. Té unes textures superinteressants i una variació de colors segons la capa que pot donar molt de joc...

La mateixa base amb Níquel, queda molt menys pigada, amb la textura més difosa...

I aquesta també és la Abrey, aquest cop saturada de manganès... regalima que dóna gust!!!

I un trio fèrric... dos vermells i un tenmoku negre... entre altres coses porten feldespat, fosfat tricàlcic i, òbviament, una bona dosi de ferro...

...mmm, aquestes textures m'agraden!! C-:

A internet s'hi troba molta informació sobre esmalts... aquests tres darrers els vaig treure d'aquest blog. Ara que estan provats caldrà aplicar-los més seriosament, a veure què donen de si!! Les proves sempre són orientatives, però mai definitives!!! C-:

Pasta egípcia

Avui tocava obrir el forn després de la cuita de baixa temperatura. I em feia una il·lusió especial, tenia aquell cuquet que et fa pessigolles quan proves una cosa nova... No és el primer cop que faig alguna prova amb pasta egípcia, però aquest cop era una mica diferent. El meu forn, els meus materials... fórmules noves... I el resultat ha estat una petita simfonia de colors i de textures que han acomplert de llarg les meves espectatives.

La pasta egípcia és una mescla de materials que sol incloure, entre altres ingredients: argila, feldespats i bicarbonat de sodi o carbonat sodic. Aquests dos darrers ingredients són responsables de que els fundents que porta la pasta, aflorin a la superfície durant el procés d'assecatge. A mesura que es van assecant, les peces semblen recobrir-se d'una fina pelussa cristal·lina. No sé si ho podreu veure una mica en aquesta foto que vaig fer mentre s'assecaven.

Es veu sobretot en les dues peces inferiors. La  peça superior esquerra està cuita mitjançant un procés tan poc ortodox com satisfactori, però és que no puc evitar passar-me la vida provant coses noves!! 

Si voleu més informació sobre la pasta egípcia, els seus origens i algunes fórmules, la CeraWiki  hi dedica un article força extens. Aquest cop només he provat de barrejar-la amb coure i amb cobalt. M'ha quedat una gamma força mediterrània :-)

... però així que pugui, faré més proves amb altres òxids. Bon cap de setmana!

Gilbert Serres: tornejant amb cordes

El cap de setmana passat vaig estar per La Bisbal i, entre altres coses, vaig apropar-me a la nova botiga de productes ceràmics, BISBAL CERAM “L'eina del ceramista" . És un espai immens que paral·lelament a la botiga acollirà cursos, exposicions i altres iniciatives ceràmiques.  Crec que a partir d'ara serà de visita obligada quan m'escapi a l'Empordà, entre altres coses perquè  tenen un bon assortit de pastes ceràmiques, algunes fabricades a La Bisbal mateix, i això sempre és un alicient per a qualsevol ceramista... A banda, tinc la convicció que és un lloc on d'ara endavant poden passar coses molt interessants. Alguna cosa s'estava tramant ja dilluns passat, però... no avancem esdeveniments!

 Parlant amb la Natàlia, que porta la botiga, vaig tenir notícies d'un ceramista francès que elabora les seves peces amb una curiosa tècnica de la que jo no havia sentit a parlar mai. Es diu Gilbert Serres i la tècnica, és realment difícil de descriure en paraules... Diguem que primer construeix la forma de la peça amb una estructura envoltada de cordes i després va recobrint-la amb argila i afinant la forma amb allò que en castellà es diu "terraja" (no sé ara en català com es deu dir...). A youtube he trobat aquest vídeo on es veu el procés. En aquest cas realment les imatges valen més que mil paraules!

I una altra demostració del tornejat amb corda. En aquest cas no sé qui és el ceramista...

Terra a baixa... terra a alta

L'any passat quan hi havia obres al taller, no em vaig poder estar de recollir un cubell de terra  excavada per a veure què passava si la treballava. Allà es va quedar el cubell fins fa molt poc. Farta de veure'l rondar pel taller, finalment vaig afegir-hi aigua, vaig tamisar la terra, vaig pastar-la bé i vaig fer una petita prova. És fàcil de treballar a pessic... El següent pas va ser la cuita de bescuit (980ºC).

És com un fang vermell extrany, amb força gra...

I com veieu aguanta molt bé la baixa temperatura! La meva intuïció em deia que l'alta  temperatura ja no l'aguantaria tan bé, però no he pogut resistir la temptació de comprovar-ho... Sóc massa curiosa!! Què passarà??

... intriga, emoción....  :-)


[...imagineu que passen uns quants dies...]

Tachaaaan!!! Era d'esperar, no? Però està bé corroborar de tant en tant que la teva intuició no falla...  Voilà!

L'argila misteriosa (IV)

Aquestes dues peces són fetes amb la meva porcellana experimental. La de la dreta encara no està seca. La de l'esquerra sí. La llum al taller no és molt bona per a fer fotos però crec que es veu bastant bé la diferència de colors. En directe la cosa és encara més evident. També és evident l'esquerda a la peça seca, però era d'esperar. No l'he treballada amb massa cura i la porcellana, a més, hi té una tirada...

Aquesta ampliació és per a que veieu també la textura de la meva porcellana. De fet no sé si encara l'hauria de continuar anomenant porcellana perquè ja hi ha força diferències amb l'altra... La meva pasta ceràmica, al tacte, té com sorreta molt fina. Crec que és cosa del sílex, que potser l'hauria d'haver molt abans... Vaig passar l'argila per un sedàs però no per un morter... I com veieu, en les zones on l'he esculpit queda just com quan escarbes una pasta amb xamota... Bé, no sé si aquesta argila serà una porcellana o no, el cas és que sigui el que sigui, em sembla força interessant i ja tinc ganes de veure què passa a la cuita. Demà obro el forn!!

L'argila misteriosa (III)

En aquestes fotos podreu veure una mica millor la diferència de colors entre les dues porcellanes. La meva  grogueja bastant quan està humida. Quan s'asseca es torna força més blanca. La porcellana comercial ja era així de blanca des del començament. Pràcticament no canvia de color durant l'assecatge, a diferència d'altres argiles com el gres o els refractaris amb els que treballo normalment.

Les he retratades per totes bandes!! :-)

Es veu bé la diferència, eh? Però això és perquè la meva porcellana encara està una mica humida. Aviat us ensenyo com canvia de color quan s'asseca.

Ressaltant les esquerdes

El craquelat, la trama de fines esquerdes que recobreix algunes peces ceràmiques, pot produir-se de moltes maneres, ja sigui de forma espontània o intencionada com en el cas del rakú, per exemple. Aquest efecte, és degut a les diferències entre la superfície i l'esmalt a l'hora d'encongir-se o dilatar-se quan hi ha canvis bruscos de temperatura. Quan tinc esmalts que craquelen, de vegades m'agrada ressaltar-ne l'efecte. Com en aquesta tetera que és una de les darreres que vaig poder fer al taller i que em vaig endur a casa per a nansar. Per a marcar el craquelat he fet servir nogalina, que és un tint natural extret de les pellofes de les nous. 

 

He recobert bé la peça de nogalina dissolta en aigua amb un pinzell i he esperat per a que penetrés dins les esquerdes. Després ho he netejat bé amb aigua. M'agrada com ha quedat. La nogalina fa visible el craquelat donant-li un to marró fosc. Trobo que armonitza molt bé amb les zones on aquest esmalt de coure ha donat matisos també marronosos. Hi ha ceramistes que utilitzen retoladors permanents per a remarcar el craquelat. Amb un marcador gruixut pinten la peça i després la netegen i solen quedar tons més tirant a negre blavós. Crec que també hi ha qui utilitza tinta xinesa... I vosaltres, sabeu alguna altra manera de ressaltar el craquelat?

També estic practicant per a intentar aconseguir fotos una mica més professionals de les meves peces... Aquesta  imatge m'ha quedat una mica groga intentant treure-li una ombra vermellosa que tenia. L'he d'arreglar però així veieu més o menys com és la peça. Quan li hagi posat nansa us la torno a ensenyar i a veure si la foto queda millor! :)

Diumenge llibres

Des que em vaig canviar de casa, els diumenges m'agraden encara més que de costum. Encara mig adormida baixo al carrer i ja em trobo al bell mig del mercat del paper. Sempre m'ha fascinat aquest mercat: llibres de tots els estils i les èpoques, amb les pàgines esgrogueïdes, amuntegats, oblidats, recuperats... Best sellers que han passat de moda, llibres descatalogats, revistes de l'època de la República, exemplars de l'Hola en blanc i negre, postals descolorides, taulells plens a vessar de còmics o diaris, cartells de cinema, cromos per bescanviar... No se sap mai què hi pots acabar trobant... I l'ambient és molt especial... Erudits, col·leccionistes, habituals, esporàdics, criatures, curiosos,... Un formigueig de gent que passeja amunt i avall entre un caòtic amuntegament de papers...

Fa uns dies, vaig estar navegant per internet a la recerca d'un llibre que vaig descobrir a la biblioteca i que està descatalogat. És titula "Materiales para el ceramista" i el seu autor és John Colbeck. El llibre pertany a l'editorial CEAC, que a finals dels 80 va publicar una encertada sèrie de llibres sobre tècniques ceràmiques. Vaig haver de fer mans i mànigues perquè arreu on apareixia em figurava com a no disponible o esgotat... però finalment vaig trobar-lo i el vaig encarregar "on-line". L'endemà em truca una amable senyora per telèfon dient-me que havien rebut la comanda correctament però que, quan estava posant l'adreça al sobre per a fer l'enviament, havia vist que jo vivia a la Ronda de Sant Antoni i em proposava que, enlloc d'enviar-me'l, si volia podia passar-me a buscar-lo el diumenge següent perquè ells posaven parada al mercat... Ja ho diuen: "Roda el món i torna al Born", a Sant Antoni en aquest cas... :)

"Materiales para el ceramista" és un llibre eminentment pràctic i profusament il·lustrat amb unes fantàstiques fotos en blanc i negre. Molt útil a l'hora de mostrar-nos com preparar pastes ceràmiques o esmalts, també explica molt bé com s'adapten les diferents tècniques d'esmaltat depenent de la forma de la peça en qüestió. Conté també algunes bones suggerències per a "inventillos"  d'aquells tant útils quan es tracta de confeccionar eines casolanes que ens ajudaran en el procés d'esmaltat o a l'hora de reciclar fang... Una bona compra!

Calç devastadora

Les pluges de tardor sempre ens empenyen a resguardar-nos a casa i a reemprendre tasques endarrerides... Encara queden algunes caixes per desembalar a casa... Avui n'he obert algunes i he trobat aquest parell de bols i tasses que vaig portar de Fes fa ja uns anys. Els aiguadors de la ciutat alleujaven la calor estival repartint aigua fresca en tasses com aquestes. No estan esmaltades. Als carrerons estrets de la vella ciutat els artesans decoraven la terra bescuitada amb brea, utilitzant sovint els dits enlloc de pinzells. Se sap que en temps dels romans ja es feia servir la brea per a impermeabilitzar les àmfores i posteriorment també ha estat molt emprada per a tractar les botes de vi. Té una característica olor de fum, tan penetrant, que encara pots arribar a olorar-la si hi acostes prou el nas.

Però l'argil·la rústica que fan servir aquests artesans conté molta calç, una de les grans enemigues del fang. La calç és invisible al principi, però amb el pas del temps va minant la ceràmica i desintegrant les peces...

Es veuen perfectament els grans de calç un cop han fet saltar els trossos d'argil·la...

Qui és qui? (i III)

Sóc conscient que la meva dispersió vital actual ha esquitxat el meu blog i que m'he complicat en això de publicar fotos i pistes. Però com que rectificar és de savis... Aquí ho teniu tot juntet, fotos i pistes, més accessible i ordenat. I ben aviat penjaré les solucions aquí, en una mena de fitxer de materials que espero anar completant poc a poc i amb la intenció que seveixi a més d'un apassionat de la química (o potser millor alquímia?) ceràmica.

Núm 1: El primer material, és una roca ígnea, de composició semblant al feldespat però amb una proporció més elevada de Silici. Actúa com a fundent primari a alta temperatura i com a secundari a baixa. Altres noms: Pedra de Cornualles o Rocosa de Xina.

Núm 2: Aquest mineral es pot consederar com una frita natural que conté òxids de bor i de calci. És un potent fundent de baixa i també s'usa com a fundent secundari a alta.

Núm 3: Un dels components estrella dels esmalts d'alta temperatura en una de les seves variables. També anomenat Albita.

Núm 4: El seu nom té reminiscències gregues... En proporcions inferiors al 25% actúa com a fundent a alta temperatura, però en quantitats superiors matifica els esmalts.

Núm 5: Un fundent secundari a baixa, també utilitzat a alta. El deu color verdós és molt característic. Afavoreix l'obtenció del blau de coure. Generalment s'usa en percentatges inferiors al 10% i és tòxic.

Núm 6: Aquest mineral és un silicat de calci. Aporta resistència als esmalts. Deu el seu nom al mineròleg anglès Sir W. H. Wollaston (fàcil aquesta, eh? ;) )

Núm 7: Fundent actiu a totes les temperatures, és soluble i per tant és preferible emprar-lo com a frita. Redueix la tendència a esquerdar-se dels esmalts alcalins, gràcies a que en minimitza l'expansió tèrmica.

Núm 8: És un carbonat de calç i de magnesi. Matifica els esmalts d'alta temperatura i el seu nom li deu al geòleg francès Dolomieu.

Núm 9: Fundent alcalí bàsic en els esmalts d'alta temperatura, també anomenat ortoclasa.

Núm 10: Silicat de la família dels feldespats. És una mena de frita natural de liti ja que és insoluble. Contribueix a disminuir la temperatura de fusió dels esmalts d'alta temperatura.

Núm 11: Silicat de magnesi. També s'utilitza en pastes ceràmiques per a augmentar la resistència al xoc tèrmic.

Núm 12: És una de les fonts més importants del silici, el principal component del vidre. És la famosa "pedra foguera" o "pedernal" en castellà.

Núm 13: Argil·la col·loidal molt plàstica. S'afegeix als esmalts per a millorar-ne la suspensió.

Núm 14: És el mateix material que el núm. 9, però d'un altre jaciment.

Núm 15: És un feldespat molt fusible. Ajuda a reduir la temperatura de fusió dels esmalts. Pot contenir alhora sodi, potasi, calci i magnesi.

Núm 16: Silicat d'alumini i liti. Fundent d'alta temperatura que contribueix a la resistència al xoc tèrmic.

Qui és qui? (II)

Aquí teniu quatre materials més per desxifrar...

i unes quantes pistes per a esbrinar els quatre primers:

Núm 1: El primer material, és una roca ígnea, de composició semblant al feldespat però amb una proporció més elevada de Silici. Actúa com a fundent primari a alta temperatura i com a secundari a baixa. Altres noms: Pedra de Cornualles o Rocosa de Xina.

Núm 2: Aquest mineral es pot consederar com una frita natural que conté òxids de bor i de calci. És un potent fundent de baixa i també s'usa com a fundent secundari a alta.

Núm 3: Un dels components estrella dels esmalts d'alta temperatura en una de les seves variables. També anomenat Albita.

Núm 4: El seu nom té reminiscències gregues... En proporcions inferiors al 25% actúa com a fundent a alta temperatura, però en quantitats superiors matifica els esmalts.

Què tal, us en sortiu?

Qui és qui? ( I)

Bé, després de la frivolitat del darrer escrit, potser no estarà malament passar a coses una mica més serioses... Els darrers dies al taller, entre altres menesters, m'he dedicat a fer una cosa que tenia moltes ganes de fer i que, la veritat, no havia fet mai abans. Són aquests botons de fusió.

Els botons de fusió consisteixen en uns petits recipients on es posa una mica de material ceràmic en la seva froma pura i que es couen a diferents temperatures. En aquest cas a 1260ºC. La finalitat d'aquest experiment, és poder veure quina és la naturalesa dels diferents components dels esmalts, engalbes i pastes ceràmiques quan no estan combinats entre sí, si es sotmeten a una cuita. La veritat és que és una bona manera de comprendre quina funció cumpleix cadascun quan, després, els fem servir en alguna de les nostres fórmules.

Així ,podem comprovar la capacitat de fusió del bòrax, la refractarietat del sílex o com s'arruga un feldespat quan està tot sol d'una forma molt visual i directa. Només amb aquest petit experiment, i malgrat els anys que fa que vaig preparant esmalts a tort i a dret, he descobert força coses!!

I per a compartir-ho amb els qui em llegiu, he pensat fer-vos partíceps dels meus experiments amb un petit joc. Us aniré mostrant amb més detall els botons sense dir-vos els materials de què es tracta, a veure si els endevineu. Els més experimentats podeu provar d'endevinar-los a la primera, i, per als qui no ho veieu clar, aniré afegint algunes pistes en forma de comentari. L'objectiu no és més que aprendre a distingir-los entre ells. Podeu jugar-hi en la intimitat o, els més atrevits, llençar-vos i deixar la vostra aposta o crear debat. Qualsevol aportació és bona per a contribuir a l'aprenentatge col·lectiu... Us animeu??

N'hi ha 16. Així que aquí van els quatre primers (cliqueu a la foto i els veureu amb més detall).