Canviant resistències...

Ha portat el seu temps, però finalment el moment de canviar les resistències ha arribat! I jo estic preparada càmera en mà per a no perdre detall, disposada a fer-li un munt de preguntes a en Joan, el tècnic d'Anper, que en sap un niu i que carregat de paciència em va explicant fil per randa com procedirà a cada pas.

Un cop desconnectades del corrent elèctric, el primer serà treure les resistències velles. El meu forn té dues resistències laterals i una al terra. El canvi es fa d'una en una. En Joan desconnecta per darrera una resistència i sense gaires escrúpols comença a estirar des de dins el forn. Les resistències velles es trenquen fàcilment, són aspres al tacte i presenten un aspecte blanquinós. Res a veure amb les noves!!

Ara cal col·locar la nova, no sense abans aprofitar per netejar bé la ranura amb una brotxa plana. En Joan comença introduint els caps de les espirals, que són rectes, pel forat corresponent que travessa la paret posterior. Si el forat és totalment recte no hi haurà cap problema en aquest pas, però de vegades s'encallen en algun punt dins la paret i costa que surtin per l'altre costat!!

Un cop aconseguim que surtin les doblegarem per a que no tornin enrere mentre manipulem la resistència. Ara toca anar col·locant cada tram dins la seva ranura corresponent. 

En Joan s'ajuda del mànec d'un tornavís per a entrar bé la resistència dins la ranura. Finalment tornarà a connectar els extrems als cables. 

Així va posant casdascuna de les tres resistències. 

Mmmmm... això pinta bé!

Ja només falta provar-lo.... En Joan connecta el forn a màxima potència: en mitja hora el programador marca 500ºC i ....

Al seu lloc...

Encara no tinc resistències noves... :-(   Mentre espero que el tècnic faci acte de presència, us explico alguna cosa més sobre la meva experiència amb resistències...

Amb la temperatura de la cuita, les resistències es contrauen i es dilaten i, amb el temps, poden sortir de les ranures. La vida útil de la resistència no s'acaba aquí, però si això passa, és convenient tornar-les a posar a lloc. Si arribessin a tocar-se les unes a les altres, es podria provocar un curtcircuit!!

Ara bé, un cop fetes servir, les resistències es tornen dures i trencadisses, i només les podem manipular si les escalfem prèviament. Tenim dues maneres de fer-ho: encenent el forn o amb un bufador. I jo vaig fer servir aquest segon sistema.

 Vaig apuntar a la zona deformada fins que la resistència va començar a posar-se vermella i amb unes pinces la vaig anar recol·locant dins la ranura. 

Et voilà! Molt millor!! C: 

No és gaire difícil, però reconec que al començament em feia força respecte provar-ho. Si la resistència persisteix a moure's, també es pot subjectar amb una grapa. Però això... ja us explicaré un altre dia!!!

Cuit i recuit...

Mentre espero (i espero) que arribi el moment de reparar les resistències, aprofitaré per a ensenyar-vos els efectes desastrosos de la darrera cuita a 1250ºC... La durada devia ser d'al voltant de 15 hores, aquest cop no vaig poder comprovar-ho. A mesura que les resistències es gasten, la cuita s'allarga cada vegada més. Us he de dir que, quan vaig desenfornar, em va costar reconèixer aquest esmalt de dalt... en condicions normals era un verd mat, una mica més clar. Els punts blancs són zones on hi ha molt clareja l'esmalt, degut al relleu creat per les butllofes del fang... En la foto potser sembla més bonic del que era... Us posaré un parell de fotos més per a que us feu una idea:

Sembla un cas de varicel·la!!!!!

No va ser una peça, ni dos, ni tres... el meu forn és de 80 litres... només van sortir indemnes algunes peces de refractari. Un altre gres que tenia presentava alguna butllofeta però no tant.

En tot cas, la part bona és que no tornarà a passar, no??? C-:

Any nou, resistències noves

El 2013 no ha sigut massa bon any per a aquest blog... He de confessar que és un espai que trobo a faltar... Per això, un dels propòsits del nou any serà reanimar el Pastafangs. Espero aconseguir-ho i que encara quedi algú que el llegeixi!!! C-:

I al taller comencem l'any avariades... les resistències del forn ja no donen més de sí!! 

Com saber si ja estan realment gastades?? Això no és una cosa que t'ensenyin a l'escola, ho he anat aprenent a base de fer servir el forn. Així que aquí van algunes de les coses que he anat aprenent per si li serveixen a algú... En primer lloc, l'aspecte. Les resistències es van emblanquinant amb el pas del temps. Aquí podeu veure'n unes de noves i comparar-les amb les de dalt que són les que vaig treure la darrera vegada: 

També notareu, que la cuita s'allarga. Cada vegada respondrà menys a la corba que li heu introduït, sobretot en la darrera fase. De la mateixa manera, podeu notar diferències considerables en l'aspecte d'alguns esmalts, i inclús del fang. 

Els esmalts apareixen més brillants, més transparents, o inclús poden regalimar quan abans no ho feien. Pel que fa al fang, sobretot en les pastes que vitrifiquin més fàcilment, poden aparèixer bombolles, com si haguéssiu amassat el fang tant malament que estigués ple d'aire. Això és el que vaig pensar el primer cop que em va passar!! :-( 

En realitat, segons em va dir el tècnic del forn, els causants de les bombolles són gasos que volatilitzen quan el fang ja ha vitrificat. Sigui com sigui, una sobrecuita causada per resistències en mal estat et poden arruïnar tota una fornada!! 

Si poseu cons, observareu que els corresponents a la temperatura màxima fonen de llarg mentre que el programador mai no sobrepassa aquesta temperatura. Veieu el con de dalt? Correspon a una cuita a 1250ºC i està com si hagués bullit... Fixeu-vos que els d'aquí baix corresponen a 1260ºC i estan menys fosos... corresponen a una cuita correcta! 

Això és perquè els cons no només són sensibles a la temperatura, sinó que, com als fangs i als esmalts, també els afecta la corba de cocció, o el que és el mateix, la relació temperatura-temps (podeu revisar això que vaig publicar fa mooolt de temps si voleu saber més sobre els cons). 

La meva darrera cuita va ser una ruina, així que vaig fer venir el tècnic i ara estic a l'espera del pressupost... Però amb les festes pel mig, el més calent és a l'aigüera... Mentrestant, per a sortir del pas, he fet alguna cuita a menys temperatura (de 1.250ºC he passat a 1.230ºC) i m'ha funcionat bé per a gresos i esmalts, tot i que el refractari el noto menys compacte... 

A la propera entrada...més sobre resistències!!! :-) 

Les cuites d'alta...

Ja ho veieu, el forn arriba a alta temperatura, però no us diré que ho fa sense cap problema. Bé, de vegades sí... quan he estat a la vora vigilant la cuita de prop, tot ha anat bé. Però per una d'aquelles raons inexplicables i estranyes, els cops que s'ha posat cuita de baixa o d'alta i jo no hi era, l'interruptor del quadre de protecció ha saltat i el procés s'ha interromput. Com que encara no he arribat a ser testimoni d'això que passa de tant en tant, em costa intuir perquè està passant. Més quan no és una cosa que passa sempre... Nous misteris per resoldre!!

El cas és que mai havia seguit les meves cuites amb tant deteniment. Abans, la majoria de vegades solia deixar el forn posat abans de marxar del taller i quan tornava l'endemà normalment la cuita ja havia acabat i el forn estava en fase de refredament. Amb el tema del programador, m'havia desentès totalment del procés, i ara ho lamento, perquè en fer ara el seguiment, no tinc dades per a comparar amb com funcionava abans...

Des que tinc resistències noves, he seguit les meves cuites quasi al minut! C-: Una de les coses que he detectat, és que en el darrer tram de la cuita el forn no aconsegueix ajustar-se a la corba que li demano. La temperatura augmenta a una velocitat més lenta cada vegada i és com si no tingués prou potència com per assolir la velocitat programada (que tampoc és tanta). Això i aquestes interrupcions arbitràries són temes que he de consultar amb el tècnic...  a veure què em diu, a veure què aprenc aquesta vegada! De moment us deixo alguna altra foto del que ha sortit a les darreres fornades.

La tetera blava...

... i aquests bols que ja vau veure a la darrera entrada...

Prova superada (I)

Quan hi ha bones notícies costa esperar a compartir-les... Recordeu el meu canvi de resistències?? Avui finalment he posat la segona cuita de bescuit després del primer fracàs que no vaig poder presenciar perquè era fora de vacances... estava francament preocupada. Aparentment en la primera cuita, el forn havia pujat bé fins els 980ºC però en apagar-se el forn també havia saltat un dels interruptors de seguretat del quadre elèctric. Quan vaig tornar al taller vaig revisar les peces que havia cuit l'Ester a la fornada... Unes peces esmaltades amb 7/1 havien quedat blanquinoses, com si l'esmalt no s'hagués fos... molt extrany tot plegat... i poc encoratjador!!

Des que aquest migdia el forn ha començat a pujar, jo no he parat de treballar. Era qüestió de distreure'm...  vuit hores sense desviar la mirada del piròmetre seria ratllar la paranoia... he tornejat, he retornejat, he reciclat fang, he endreçat el taller... una jornada intensa de debò, qualsevol diria que és diumenge!! A l'interior del forn, el color ha anat passant del vermell fosc al groc amb normalitat d'acord amb el que anava marcant el piròmetre...

Passades les 22h, el forn ha arribat a 980ºC i s'ha apagat. Sembla que tot ha anat bé!! He espiat el con per l'espiell i sembla que també hi està d'acord C-: (... el de la foto que he penjat és un con de fa temps però el de dins el forn tenia el mateix aspecte).

Ara toca superar la prova de foc (mai més ben dit)... a mitjans de setmana  posarem fornada d'alta. Creueu els dits!!!

Any nou, resistències noves

 

Fa temps que tenia problemes amb les resistències del meu forn... les cuites s'allargaven, el consum augmentava... En realitat he postergat una mica més del recomanable el canvi. En part perquè les resistències són cares (uns 100 euros cada element), en part perquè és una cosa que no havia fet mai abans jo sola i em feia respecte, en part perquè els esmalts que faig servir no patien en excés l'allargament del cicle... Però algun dia s'havia de fer!!

Les resistències per a baixa temperatura poden ser de Nicrom, una aleació bàsicament formada per níquel i crom. Per a alta temperatura, s'utilitza una altra aleació anomenada Kanthal (en realitat el nom correspon a una marca registrada) formada principalment per ferro, crom (fins un 20%) i alumini (fins un 7.5%). Els qui vulgueu més informació i llegiu en anglès trobareu molta informació sobre aquest material a la pàgina dels fabricants. Les resistències del meu forn, són d'un tipus de kanthal anomenat A1, que pot aguantar temperatures al voltant dels 1400ºC. Aquestes aleacions continuen sent conductores del corrent elèctric a altes temperatures i no es deformen, pel que són òptimes per als forns ceràmics. Quan el kanthal es torna vell, passa a presentar una aparença blanquinosa com podeu veure a la imatge de dalt. Quan són noves, tenen un aspecte ben diferent! Aquí estan les meves noves resistències...

Tenen un color gris brillant i són relativament flexibles. Quan s'escalfin es tornaran rígides i es trencaran davant de qualsevol intent de manipular-les. Per això les velles que vaig treure estan totes fragmentades. Les vaig haver de treure a trossets, i vaig trigar una bona estona a deixar el forn net!

La primera resistència va ser la més difícil de col·locar... el kanthal és dur de manipular i s'havia d'adaptar una mica a la disposició de les ranures.

A més el material refractari de què està fet l'interior del forn no és gaire sòlid i algun canto de les ranures va quedar una mica perjudicat... Però mica en mica...

Bé, no té mala pinta... Però ara caldria provar si va! Les circumstàncies han determminat que no pugui ser-hi el dia de la primera cuita amb les resistències noves. Estic de vacances però la meva companya de taller, l'Ester, havia de fer una cuita així que no he pogut seguir de prop el procés. Era una cuita de bescuit (980ºC). Aparentment tot ha funcionat bé fins al final del programa, però, en apagar-se el forn algun dels interruptors de seguretat ha saltat, no sé exactament quin... Hauré d'esperar encara uns dies a investigar si ha estat alguna cosa incidental o si és quelcom de més serios... espero que no!!! :-)

Deconstrucció d'un torn ( i III )

Ha arribat el moment de desmuntar l'eix central...

Aquí el tenim... te dos jocs de coixinets, aquí els podeu veure els dos:

un encara està a a l'eix i l'altre està integrat dins l'altra peça metàl·lica....

Ja que hi som els canviarem els dos...

 

 

Només queda tornar-lo a muntar... si te'n recordes d'on anava cada cosa!! Però el Marc ho té tot controlat i en una horeta, ha decontruït i reconstruït aquest torn elèctric.

Voilà, ha quedat com nou!!! 

Gràcies Marc, a veure si algun dia sóc capaç de fer-ho jo!!! ;-)

Deconstrucció d'un torn (II)

Mmmm.... els budells del torn... la cosa es posa interessant!!!

El con metàl·lic que queda amagat sota la roda és sistema de transmissió de la velocitat. Ara està en contacte amb la part més ampla del con, per tant, si el torn funcionés, giraria a la màxima velocitat.

Amb la palanca o amb el pedal, movem el con en relació a la roda, reduïnt la velocitat a mesura que disminueix el diàmetre del con que fa contacte fins que deixa de tocar i el torn s'atura.

És hora de desmuntar la roda... si no tenim una clau, amb un cop sec afluixem el cargol...

Aquesta és l'altra cara de la roda, la que toca amb el con....

Aquí un detall... això negre és la goma.
El con metàl·lic es recolza sobre aquesta goma per a fer girar el torn...
Es nota que ha treballat aquest torn, la goma està ben marcada!

(Continuarà...)

Deconstrucció d'un torn (I)

Si aquest estiu he pogut fer els cursos intensius de torn ho dec a tres persones: la meva companya de taller, Ester Artajo; la ceramista i per molts anys també companya de taller Annika Keller i el ceramista Marc Vidal. Tots ells ceramistes i bons amics: m'han deixat els seus torns per a poder fer els cursos!!
Al Marc Vidal, però, li he d'agraïr encara una altra cosa... que em deixés veure com canviava els coixinets del seu torn... És la primera vegada que veia realment com funciona aquesta màquina amb la que treballo cada dia!!

Quan comencem a desmuntar el torn, la primera peça que va fora és el plat. Cal treure un petit cargol que hi ha a baix , a la part lateral (veieu el foradet?) i surt. 

Ara hem de treure la palangana...

Difícilment tindrem una clau anglesa que pugui obrir-se a la mida de la rosca que trobem sota el plat, amb un cop sec també aconseguim afluixar-la...

 A continuació sortiran la goma  i la cubeta...

Ara ja tot és a punt per a girar el torn i veure'l per sota...

...continuarà...