Michael Cardew al torn

La conferència "Volums al voltant d'un eix" que la ceramista Barbaformosa va donar el passat dimecres, va constituir un bon repàs a la història de la peça feta a torn. Va ser també un bon incentiu per a tornar a revisar artistes, peces, estils... que en el seu moment ja m'havien atret. Entre les coses que van resorgir a la meva ment  hi havia el record d'aquest vídeo que havia vist fa temps per internet. Les creacions del ceramista Michael Cardew sorgeixen majoritàriament al voltant del torn. Aquesta filmació d'uns deu minuts de durada, ens mostren com torneja davant del públic un parell de bols a cap de pastó, mentre que rememora l'aprenentatge de les tècniques que utilitza.  D'aquesta deliciosa manera ens introdueix al mateix temps a la seva història com a ceramista.

Explica Cardew que va a aprendre la tècnica de cap de pastó a la terrisseria del ceramista anglès Bernard Leach. Comenta que malgrat ser una tècnica que estalvia temps a l'hora de produir peces, la gran majoria d'alumnes de la terrisseria descartava finalment aquest procediment i optava per tornejar cada peça per separat.

També fa una dissertació entre els conceptes de "slurry" i "slip". En la nostra llengua, pel que he sentit fins ara, no diferenciem entre aquests dos termes. Els dos vénen  a ser el que correntment anomenem barbotina, és a dir fang líquid. La diferència és que el mot anglès "slurry" es refereix a una barbotina molt més espessa que no pas "slip" que seria molt més fluida. Cardew, malgrat el veiem al vídeo tornejant pràcticament amb aigua clara, explica que habitualment treballa al torn amb una barbotina molt espessa. Si a la demostració no ho fa, ens diu, és senzillament perquè cal treballar una bona estona al torn abans no s'aconsegueix tenir la barbotina necessària.

Al llarg de la filmació, el ceramista ens desvetlla l'origen de la decoració que executa a l'exterior del primer bol. Durant la seva estada a Ghana, va observar que els terrissers d'allà amb prou feines decoraven la seva ceràmica. Quan ho feien, la decoració consisitia senzillament a utilitzar elements de la natura per a crear textures. Aquèsta tècnica no convencia a Cardew per a les seves peces a torn... La decoració aplicada, consistia doncs a ratllar el bol en línies paral·leles amb un palet i després hi passava el dit. La peça tornejada es deforma considerablement amb la manipulació, com podeu veure. Però restablir la forma, és senzill: Cardew torneja només amb la mà de dins i retorna la peça al seu orígen formal, mantenint la decoració a l'exterior.

Al proper escrit intento afegir algunes notes biogràfiques sobre Cardew...

Ulls de fang

Del 22 de gener al 5 d’abril de 2010 podeu anar a visitar l'exposició de la Cristina Guzman Traver al MUCBE de Benicarló. L'ha anomenada " Ulls de fang". Encara no he pogut veure en directe cap de les peces de la Cristina. La seva obra sempre sembla submergir-se en la recerca de la màxima expressió d'un petit detall. Detalls que ens volen parlar sorgint de la nuesa d'un volum essencial.  Si voleu més informació la trobeu al seu blog, que ella anomena el seu llogaret. Com veieu no només a les grans capitals es fan coses que valen la pena, i per als qui pugueu, aquest pot ser un bon motiu per a fer una escapadeta a Benicarló.

Barbaformosa: La Roda

Des del passat 5 de desembre i fins el proper 7 de febrer, tenim l'oportunitat de visitar l'exposició "La roda" de la ceramista Isabel Barbaformosa a la sala d'Artesania de Catalunya (C/Banys Nous 11, Barcelona).

Si alguna cosa em commou del conjunt de l'obra de Barbaformosa és el profund respecte per dos elements tan importants com ho la matèria i l'ofici. No són poques les ocasions en què la producció de ceràmica artística ens ofereix un espectacle tan maquillat que amb prou feines podem sentir respirar el propi material. En l'obra de Barbaformosa, com diria Henry Moore, el material té la oportunitat de participar en el procés creatiu.

Barbaformosa assoleix doncs una fita tan admirable com necessària, al meu entendre, dins el context de la ceràmica artística contemporània: regalar a l'espectador un retrobament amb la puresa de la substància ceràmica i reconcil·liar l'ofici ancestral amb els temps que corren sense caure en els tòpics de la condèscendència.

La majoria de les entrades que es troben a internet sobre Barbaformosa ens remeten als llibres de tècniques ceràmiques. Reflexes de la seva labor docent són "El torn" (Editorial: Parramón Ediciones, S.A.) i especialment "Els secrets del torn" (Editorial Alta Fulla, 1991), dos bons llibres de capçalera certament imprescindibles per a qualsevol ceramista que s'endinsi en la pràctica del tornejat. La rigorositat i l'experiència, han derivat en aquest parell de llibres no sols pensats per a l'alumne incipient sinó per a acompanyar també el llarg aprenentatge d'aquest ofici en fases més avançades o quan apareixen problemes puntuals.

Contràriament, no hi ha massa referències a la xarxa sobre la vessant artística de Barbaformosa i els motius d'aquesta absència no deixen de ser un misteri per a mi.  Aquesta exposició i la conferència “Volums al voltant d’un eix”, que oferirà el dimecres 27 de gener a les 18h al mateix centre d'Artesania de Catalunya, són una bona oportunitat per apropar-nos a aquests autora singular.

Forns moruns de Breda: un pas endavant

M'agrada començar l'any amb bones notícies... Us resulta familiar aquesta foto? A finals de maig de l'any passat em vaig fer ressó al blog de la campanya iniciada per a salvar de la destrucció dels antics forns de terrisa de Breda. Si voleu refrescar la memòria sobre el tema, només cal que cliqueu aquí per a poder accedir a l'escrit en qüestió i posar-vos al dia. Resumint, després de l'enderrocament del forn de Can Paiella un grup de persones prou assenyades va creure convenient mobilitzar-se per a que els cinc forns moruns de terrissa de Breda que restaven es cataloguessin com a  Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tractava d'una iniciativa que tenia per objextiu preservar aquests forns, representatius de les construccions tradicionals destinades a la cuita de ceràmica arreu de la Mediterrània, d'una possible destrucció anàloga en el futur. Bé, la bona notícia és aquest mail que he rebut avui i que avala els resultats positius d'aquesta campanya.

Benvolguts/des

Gràcies al vostre suport en la campanya Salvemfornsbreda@gmail.com, a Generalitat de Catalunya ha encarregat al Museu de la Ciència i la Tècnica l'elaboració d'un informe sobre els forns moruns de Breda. Es tracta d'un informe favorable a la conservació d'aquestes construccions i que insta l'Ajuntament de Breda a protegir-les. Mentre, restem a l'espera que l'ajuntament redacti un document de caire vinculant on finalment els forns moruns, o una part significativa d'ells, restin dempeus per a les futures generacions. Dependrà un cop més de la voluntat dels polítics perquè això sigui realitat. Us adjuntem l'informe i una carta de la Generalitat a l'ajuntament de Breda. Reiterem novament el nostre agraïment per la vostra ajuda i esperem comptar amb vosaltres en les properes propostes que es puguin portar a terme.

Que tingueu un fructífer 2010.

Salutacions ben cordials.

Francesc Mas

L'informe solicitat per la Generalitat pot representar doncs el primer pas cap a la conservació d'aquests forns. Esperem que aixi sigui i felicitem als impulsors de la campanya per aquests primers fruits. De veritat que aquestes notícies em posen contenta :)