Encara no tinc resistències noves... :-( Mentre espero que el tècnic faci acte de presència, us explico alguna cosa més sobre la meva experiència amb resistències...
Amb la temperatura de la cuita, les resistències es contrauen i es dilaten i, amb el temps, poden sortir de les ranures. La vida útil de la resistència no s'acaba aquí, però si això passa, és convenient tornar-les a posar a lloc. Si arribessin a tocar-se les unes a les altres, es podria provocar un curtcircuit!!
Ara bé, un cop fetes servir, les resistències es tornen dures i trencadisses, i només les podem manipular si les escalfem prèviament. Tenim dues maneres de fer-ho: encenent el forn o amb un bufador. I jo vaig fer servir aquest segon sistema.
Et voilà! Molt millor!! C:
No és gaire difícil, però reconec que al començament em feia força respecte provar-ho. Si la resistència persisteix a moure's, també es pot subjectar amb una grapa. Però això... ja us explicaré un altre dia!!!
2 comentaris:
Si ,es un flipe, da un poco de cosa pero teniendo un poco de cuidado no hay problema. A mi se me han roto alguna vez las resistencias del horno y puse una punta del cable de la resistencia sobre la otra y con el calor se volvieron a juntar , con lo que el horno siguió funcionando durante meses , supervivencia de taller.
Los trukis son importantes sobre todo para estos tiemposss;-)))
Un besote
Bueno, ahora que me voy a gastar la pasta en poner resistencias nuevas, espero tardar algunos añitos en volver a hacer remiendos de este tipo, pero en cuanto haga falta me lanzo con los empalmes!!! :-)
Bicos guapa!!
Publica un comentari a l'entrada