Tot té una solució...

El xoc tèrmic era una de les solucions que em semblava que tenia més possibilitats, després de provar altres mètodes menys adequats i que van deixar la tetera ferida de per vida... Així que vaig posar la meva tetera al congelador i després d'uns dies li vaig tirar aigua bullent per sobre. RES!!! 

Vaig tornar a posar la tetera al congelador, esperant que se m'acudís alguna cosa millor per fer-li. Uns mesos després, una salvadora de teteres "deshauciades" vinguda de París, va preguntar-me que què hi feia una tetera dins del congelador. Li vaig explicar i em va preguntar si havia provat de posar-la plena enlloc de buida... No, no ho havia pensat... Vam omplir la tetera pel broc i la vam tornar a posar dins. I l'endemà....

Mmmmm, la cosa pintava bé...

Més que bé!!! C-:

Només va caldre esperar a que es descongelés l'aigua per a poder separar la tapa! Si no l'hagués atonyinad en un atac d'impaciència ara la tetera estaria oberta i sencera... En fi, ja ho sé per a la propera...

I aquesta tetera, va viatjar amb la seva nova propietària cap a París on, malgrat les que les ferides que té són incurables, sé que la cuidaran i la disfutaran. Voilà! C-:

I ara com l'obro??

Posant a coure la tetera amb la tapa posada, podeu estalviar espai al forn i evitar deformacions indesitjables assegurant un bon encaix. Si tot va bé, clar... No és el cas d'una pobra tetera molt semblant a aquesta, que va sortir del forn ben enganxada per culpa d'una mica d'esmalt de més. Aquí va començar un llarg periple d'intents i d'idees destinades a aconseguir separar la tapa del cos... Vaig provar algun que altre mètode enginyós i inclús vaig estar temptada per l'ús de la força bruta .... Però res!
  La solució va trigar a arribar i no la vaig trobar jo.... Us imagineu quina va ser?

Vigo 2012

Això meu amb Vigo i la seva gent és ben bé una història d'amor que cada vegada va a més. Va començar amb Periferias l'any 2009, va continuar l'estiu del 2011 quan vaig tornar a Nigrán a donar uns cursos de fotoceràmica i aquest pont del Pilar no ha fet més que ratificar-ho...

La gent de Vigo m'ha rebut un cop més amb els braços oberts i m'ha donat com sempre el millor d'ella mateixa. Només cinc dies però hi ha hagut temps per a tot. Primer dia de retrobaments fantàstics, de passejar, de veure i olorar l'Atlàntic, d'anar d'exposicions a ESPAZO EMAO de l'Escola d'Arts i Oficis i a la Fundació Laxeiro, de passeig per Casco Vello amb deliciosa parada obligada al Buqué i fi de la nit al sempre entranyable Choco. Sí,  un primer dia molt complet!!! C:

Després d'un segon dia més reposat, el dissabte vaig estar donant un curs de Litografia a l'aigua al Tinglado, un lloc que fa poquet que funciona però que promet convertir-se en un nou eix promotor de la ceràmica a Vigo. La litografia a l'aigua és una tècnica que vaig descobrir a través de la Graciela Olio. És d'aplicació molt senzilla i crec que és una eina molt útil per a qualsevol ceramista. Va ser un plaer compartir aquests coneixements amb tota la gent que va venir al curs i que van aportar la seva creativitat per a enriquir encara més les possibilitats d'aquesta tècnica.  (Més fotos del curs al blog de LA BARBOTINA.)

No volia marxar de Vigo sense passar per Alfar i veure l'exposició LA MESA aquest cop parada pel ceramista Toño Perez:  un conjunt de peces de porcellana sorgides del torn que ens remeten a una forma d'expressió de la ceràmica molt essencial. 

El darrer dia vaig voler passejar tranquil·lament per la ciutat, tornar a caminar pels carrers que havia descobert l'any passat...

Fins la propera Vigo!! Ata a próxima !!

CURS DE TORN

Comença el curs al taller! A través del torn anirem aprenent els secrets de la ceràmica. 

Tens ganes d'enfangar-te?

Pots fer-ho cada dimarts de 17 a 20! C-:

Grups reduïts, programa personalitzat.

Més informació: elimalva@yahoo.es / 680928069

Terrània 2012

Comencem pel final... aquesta és la peça guanyadora del concurs de Terrània 2012. L'any que ve, figurarà als cartells i tríptics de la fira i el seu autor, David Rosell, presentarà una exposició individual en una de les sales . Un ceramista jove i d'aquí que, estic convençuda, té molt a dir...

Quant a la resta de la fira, he de reiterar-me en les sensacions que em va deixar l'any passat. De fet, he de reconèixer que a nivell de vendes ha estat lleugerament superior a la darrera edició, malgrat la pluja que va persistir al llarg de tot el dissabte. Recalco el "lleugerament" perquè no cal que digui de quins marges estem parlant...

Terrània és un bon lloc per a retrobar companys ceramistes que només veus de tant en tant... posar-nos al dia, ratificar-nos en les nostres ganes de seguir fent el que fem, de compartir sensacions i experiències communes... 

Novament compartint parada amb la Penélope Vallejo, novament sentint la química personal i professional que ens uneix.

Un dels secrets de l'èxit de Terrània és sens dubte l'eficiència de l'organització que cuida els participants i s'esforça a preparar activitats paral·les que animen al públic a visitar la fira. En Didi ha estat tornejant també aquest any a la carpa d'entrada, on també es van fer demostracions de modelat, de construcció de gerros amb cordes, de rakú, microrakú i tallers de fang per a la quitxalla.

L'any que ve no participarem a Terrània. Les normes disposen que, excepte els ceramistes locals, només s'hi pugui assisitir dos anys seguits. Però intentaré escapar-me per a veure-ho des de fora. Des de qualsevol punt de vista, crec que Terrània és una fira que val realment la pena.

Més fotos de Terrània 2012 aquí: https://picasaweb.google.com/peusdefang/Terrania2012