Santi Moix: del fang a l'escultura.

El Museu de Ceràmica acull fins a principis del mes de gener aquesta exposició en què es reuneix l'obra ceràmica més recent de l'artista Santi Moix (1960). La gestació de l'obra té lloc a l'altra banda de l'Atlàntic, on resideix l'artista i el gres espera pacientment a l'Empordà l'arribada de l'estiu per transformar-se entre les mans de Moix. Així en les estades estivals a casa nostra, es materialitza aquest reguitzell de formes i colors, aquestes existències immòbils que, malgrat una certa reminiscència surrealista, s'allunyen de l'hàbitat desèrtic i angoixós, paisatge característic dels deliris onírics de principis de segle XX. Encaminant-se en direcció contrària al buit, en una atmosfera diàfana i clara, les creacions de Moix acaben constituint un univers proper, com una habitació plena de petites joguines policromades, disposades a fer fructífera la nostra imaginació.
Aquestes escultures són, efectivament, de petit format. Formes lliures que tenen, sens dubte, aquells tentacles invisibles que saben despertar les sensacions de l'espectador. I sobretot, desprenen una llum pròpia que la base blanca del gres ajuda a ressaltar, gràcies a un ús de l'esmalt intel·ligent i sense complexes, subtilment protagonista, en absolut excessiu.

De forma paral·lela a les incursions ceràmiques d'artistes com Miró o Picasso, l'obra de Moix no seria possible sense l'assessorament tècnic del ceramista Joan Raventós, que aporta la seva experiència i coneixements per a fer possible la realització de l'obra d'aquest artista afincat a Nova York.

Per als que tingueu curiositat per contextualitzar la ceràmica de Santi Moix dins la totalitat de la seva obra, us deixo aquí sota aquest parell de quadres seus. Dues mostres que podeu completar amb una visita a les dues galeries virtuals que exposen la seva obra. Per a accedir-hi només us cal picar damunt les imatges.

Paul Kasmin Gallery

Paceprints

Santi Moix. Del fang a l'escultura
Lloc: Museu de Ceràmica
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 16h
Diumenges i festius se 10 a 15h
Preu: 4,20 euros (reduïda 2,40).
Nota: El preu de l'entrada inclou accés a l'exposició permanent de ceràmica i al Museu d'Arts Decoratives

Ukiyo-e a Barcelona

Trenco el meu propòsit inicial de dedicar el bloc exclusivament a la ceràmica... I és que sempre hi ha un munt de bones raons per a trencar les regles! Després d'anys admirant-los des de les reproduccions als llibres, Utamaro, Hokusai i un munt de mestres sublims de l'Ukiyo-e han arribat a Barcelona. Una exposició com aquesta no me la podria perdre! I és tan extensa que no descarto repetir per a recrear-me en els detalls.
Es tracta de gravats policromats realitzats en fusta de cirerer amb una tècnica artesanal impressionant que inclou des de l'elaboració a mà dels estris (raspalls, tampons, fustes, pinzells,... ), del paper i de les múltiples planxes corresponents a cadascun dels colors. Recomano que us reserveu una estona per a gaudir del vídeo que documenta tot el procés (uns 20 minuts que passen volant). No és que després una acabi d'assimilar del tot com és possible tanta minuciositat, però ajuda a fer-se una idea del valor incalculable d'aquestes joies xilografiades.
Escenes quotidianes, retrats, el món del teatre kabuki i els bordells, lluitadors de sumo, estampes eròtiques, subtils paisatges i mil detalls de la natura... cap temàtica sembla escapar-se a aquest moviment japonès que s'estén des de principis del segle XVIII fins a mitjans del XIX.

Ukiyo-e: Imatges d'un món efímer
A la Perdrera fins el 14 de setembre
De dilluns a diumenge, de 10 a 20h
Entrada gratuïta
Recomanació: porteu-vos un jersei (a dins fa un fred que pela...)

Calvin i el fang

A ell també li agrada enfangar-se!!!

Argentona a corre-cuita

La meva primera visita a la Fira del càntir d'Argentona, que coincideix amb la festa major del poble, va ser finalment breu. Degut a canvis de plans de darrera hora vaig passar a dependre del transport públic i d'una disponibilitat horaria limitada... En conseqüència, ens vam empassar tota la solana (tot i ser ja quarts de cinc de la tarda) i em vaig perdre l'acció dels "Càntirs Bufadors" que tenia molt bona pinta, però que començava al vespre... També em vaig deixar la càmera a casa , així que no tinc cap foto... Llàstima, el proper any penso tornar-hi i intentaré organitzar-me amb més temps i millor.
Tot i així, la festa estava prou animada, força gent començava a poblar els carrers de la fira quan quasi ja marxàvem (cap allà les set i poc), i es disposaven a recórrer les parades i a presenciar les demostracions de torn. Això els qui no s'animaven a fer les seves primeres incursions en el tema, ja que als tallers instal·lats a la Plaça de Vendre qui ho volgués podia provar-ho. Una mica més enllà, començaven els preparatius per a l'acció de la nit, que devia ser un bon espectacle de càntirs i foc...
Em pregunto si repetiran l'any que ve!

Per la meva banda, vaig adquirir un parell d'atuells de ceràmica zamorana per a cuinar directament al foc. Està feta d'una argila vermella altament xamotada. L'home que els venia, que ens va dir que tenia 81 anys, era l'encarregat d'esmaltar les peces, que eren fetes a mà per la seva dona. Em va explicar que calia submergir-los en aigua abans d'emprar-les. Vaig comprar una cassoleta i un plat en què, segons em va dir, la carn s'hi feia sense necessitat oli. No he trigat gaire a provar-lo: ha aguantat la flama directa sense cap problema i la carn s'ha cuit perfectament sense oli . La veritat és que estava deliciosa!! Una mica més lent que a la planxa això sí, però, no més lenta la vitroceràmica, que , per altra banda, gasta força més...

Fira del càntir 2008

Una cita anual important: la Fira del Càntir d'Argentona. Exposicions, fira al carrer, mostra de vídeos i pelis sobre ceràmica, entrega de premis, accions artístiques... En resum, un bon reguitzell d'activitats per a grans i petits, enfangada final inclosa per a qui gosi participar a la Gran Trepitjada de Fang del dimecres. Tot plegat, serà a partir d'aquest diumenge i durant quatre dies. Em fa una mica de vergonya admetre que encara no hi he anat mai... Però aquest any ja m'he reservat la data! Així que ja us explicaré... Més informació clicant al cartell o aquí.

"Prodotti ceramici"

Aquests dies he aprofitat per fullejar més a fons aquest petit llibre que havia estat del pare d'una amiga meva i que ella va donar-me fa uns mesos pensant que em podia interessar. I la veritat és que és una petita joia!
És una edició italiana del 1909 - d'abans de la primera guerra mundial!!-, titulada "Prodotti ceramici. Maioliche, porcellane e gres", i l'autor és un tal Gaetano Maderna. No és que jo hagi estudiat mai l'italià, però si una avantatge tenim els qui parlem català i castellà és que, com a mínim en l'àmbit de la lectura, podem intuir, fins un cert punt, el significat de l'italià escrit sense gaire entrenament... Així que, en una primera ullada, he pogut desxifrar l'essència del seu contingut sense grans problemes... L'autor es centra en l'anàlisi dels diversos materials ceràmics (pastes i esmalts sobretot) i de les diferents tècniques de producció industrial (o millor, comparant amb els processos actuals seria dir semi-industrial) de l'època. Conté nombrosos gravats que il·lustren bàsicament la maquinària emprada en aquell moment ( molins de boles, forns, màquines de modelar per premsat o per extrusionat...).
De les dues imatges que us reprodueixo - si hi cliqueu a sobre podreu veure-les amb més detall- , l'una és de la secció de modelat de rajoles de colors i l'altra és un dels molts anuncis comercials especialitzats en el sector que figuren al final del llibre. Al primer gravat, l'acompanya una minuciosa explicació de com s'elaboraven les rajoles: primerament uns operaris distribuïen diferents engalbes sobre un motlle que delimitava perfectament cada zona del dibuix per colors i després s'acabava de premsar la resta del material ceràmic per a conformar la resta de la rajola. El segon gravat, és un anunci d'un piròmetre, realitzat amb la tecnologia punta de l'època: en aquelles dates, aquest tipus d'estris que ara ens son de gran ajuda, estaven en començant a evolucionar i gràcies als avenços tecnològics avui gaudim d'eines de gran precisió i fiabilitat. Per la resta, en altres camps, la tècnica ceràmica segueix sent molt similar a la de fa segles i segles...

Alguns detalls del nou forn

Interruptor de seguretat
Els antics forns no solien tenir aquest dispositiu que garanteix que el forn no pugui funcionar si la porta no està ben tancada. No és una mala idea assegurar-nos que el tingui...

La bòveda
Una cosa que de seguida em va agradar del forn era que tenia el sostre en arc. El forn que utilitzava a l'antic taller (i alguns models actuals es segueixen construint així) tenia el sostre pla, i a base de cuites les parets van anar-se inclinant cap al centre per la part superior i res les retenia a fer-ho. Això també va començar a ocasionar una deformació de les resistències allotjades a les ranures, escurçant-ne considerablement la vida útil. No sé si aquest és un fenomen gaire freqüent, però aquest cop volia curar-me en salut... Un cert moviment de les parets és inevitable dins el forn durant la cuita, ja que amb les enormes variacions de temperatura el material pateix a causa del binomi contracció-expansió, i l'efecte és més acusat en cuites d'alta que a baixa temperatura. Però un bon disseny dóna al forn una estabilitat estructural que fa que tot es mantingui al seu lloc després de la cuita. Com veieu, el meu nou forn té una preciosa bòveda i no només això si no que un graó a l'encaix amb la paret lateral reforça més encara el seu efecte.

Part superior de la porta
Com veieu l'estructura interna de refractari sobresurt de la xapa del forn. La tapa de la porta, tanca sobre aquest sortint de refractari i no sobre la part metàl·lica. Això, segons ens va explicar el constructor, evita que la xapa del marc superior es recremi excessivament amb la sortida de la calor. Sovint veiem com aquesta part de la xapa està ben ennegrida en els forns usats: malgrat hi hagi la xemeneia, la tendència de la calor a anar cap a amunt converteix en força vulnerable aquesta part del forn. Gràcies a aquest sortint de l'estructura, l'escalfor evacuada de dins es desvia lleugerament i no impacta directament sobre el metall.