dissabte, 5 de gener del 2013

Shiboridashi


Abans de començar... tot i que sóc una gran apassionada del món del te, he de dir que no sóc ni de lluny una especialista en el tema. Sé del te menys de la meitat de les coses que m'agradaria saber, però vaig prenent i aprenent cada dia! C-:
No fa gaire vaig publicar una entrada on apareixien uns shiboridashi. Vaig descobrir aquest tipus de tetera farà un parell d'anys a una bonica teteria del Call barceloní anomenada Caj Chai. Hi tenien també una gran varietat d'accessoris del ceramista txec Petr Novák. Unes ceràmiques tornejades, deliciosament fines i cuites en forn de llenya. No vaig poder-me resistir i ben aviat vaig tornar-hi per comprar-ne una. Des d'aleshores que no va deixar de rondar-me pel cap la idea de fer-me el meu propi shiboridashi. Però... què és exactament un shiboridashi? El moment d'investigar una mica ha arribat!



El shiboridashi és un tipus de tetera sense nansa utilitzada bàsicament per a la preparació de te verd. Per la seva forma ampla i poc profunda, és ideal per a tes verds d'alta qualitat, amb molta fulla i que requereixen una preparació amb poca aigua. Tradicionalment s'utilitza sobretot per a un tipus de te anomenat Gyokuro.  

En realitat, el shiboridashi és una subcategoria del hobin o houjin que seria el nom genèric per a les teteres sense nansa. En general però, el houjin té el bec adossat al cos de la tetera, mentre que en el cas del shiboridashi el bec forma part del llavi. Una altra diferència important, és que el houjin té foradets per a filtrar el te i deixar passar l'aigua. En canvi, al shiboridashi, el te s'aboca a través d'una obertura entre la tapa i la paret, que pot incloure (o no) unes dents fetes amb un rasclet de fusta quan l'argila encara no s'ha assecat.



Com que no té nansa, podem agafar el shiboridashi  de dues maneres:



Aquest tipus de peces acostumen a ser molt petites. De fet, aquesta que veieu està just al límit per a poder agafar-la amb una sola mà (de les meves). Això és perfectament adequat en la preparació del te verd, ja que l'herba s'infusiona reiteradament amb quantitats d'aigua que solen ser petites. No he aconseguit saber exactament quin és l'origen d'aquesta tetera... el que us puc dir és que és realment agradable d'utilitzar i que aquest te, que és un kukicha verd que vaig comprar a Tetere... està deliciós! 


dilluns, 31 de desembre del 2012

FELIÇ 2013


Us desitjo tot el millor per aquest any que comença demà. 
Mentre no ens treguin l'il·lusió de fer el que ens agrada, tot és possible!
BON ANY NOU!!

divendres, 23 de novembre del 2012

També funciona...


La meva darrera cuita ha estat un desastre... Un parell de peces m'han regalimat de valent i ara tinc esmalt enganxat al terra del forn. Per sort no ha caigut sobre les resistències, però ja estic pensant com he de treure aquell pegot d'esmalt sense fer gaire malbé el refractari. És tan fràgil aquest refractari porós...  Dins el forn hi havia també aquests dos shiboridashis que vaig tornejar amb un fang nou. Les dues tapes van quedar ben enganxades... Així que abans de recórrer a la força bruta, vaig decidir tornar a provar la tècnica del congelador.


Realment funciona!!! Tot i que aquest cop, el gel no va empènyer prou cap amunt com per a fer la força necessària, probablement perquè les teteres no es van acabar d'omplir bé. En aquest cas vaig haver de fer entrar l'aigua pel foradet de la tapa perquè aquest tipus de teteres no tenen broc... Però sí que tenia un bon bloc de gel a  dins així que he avocant-hi aigua bullent, el tros de gel s'ha desprès i he sacsejat la tetera cap per avall. Els cops del bloc de gel han acabat per obrir la tapa sense malmetre-la.


Aquí teniu un dels shiboridashis "decorats" amb un regalim de l'esmalt que m'ha deixat el forn fet un cromo...


Vaig haver d'arrencar la peça de la placa!!! El regalim arribava fins al terra i també s'havia ficat entre la tapa i el cos de la tetera, però tot i així la tècnica del gel ha funcionat...


I ara també podeu veure què ha passat amb el fang nou... veieu les bombolletes?? El fang ha arribat al límit de temperatura i ha començat a bullir... Les bombolles del fang "bullit" es distingeixen de les bombolles d'aire perquè habitualment n'hi ha moltes i es donen a més d'una de les peces. Poden ser així de petitetes, però també poden ser més grosses. Si la pasta es cou al límit de temperatura, és difícil preveure si bullirà o no. Alguna cuita potser ens queda bé i una altra potser ens bull tota. O potser ens bull una peça i les altres no. Pot dependre de coses tan diverses com el gruix de la peça, de si el forn estava molt ple o molt buit, de la circulació de l'aire al voltant de la peça, inclús de si l'hem brunyit una mica al retornejar...  En fi, que si vull treballar bé amb aquest fang hauré de baixar uns graus la temperatura!!! 

dissabte, 17 de novembre del 2012

Mostra colección ûRb— : Vigo



O grupo tiNGLao, Emilia Guimeráns e Jorge P. Conde, presentámosvos esta mostra de Fotocerámica composta por doce imaxes urbanas de Vigo reveladas mediante a antiga técnica fotográfica da goma bicromatada, sobre placa cerámica sen vidriado.
Será un pracer contar con vós na presentación da nosa primeira colección ûRb—

NO US LA PODEU PERDRE!!!! C-:

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Tot té una solució...


El xoc tèrmic era una de les solucions que em semblava que tenia més possibilitats, després de provar altres mètodes menys adequats i que van deixar la tetera ferida de per vida... Així que vaig posar la meva tetera al congelador i després d'uns dies li vaig tirar aigua bullent per sobre. RES!!! 
Vaig tornar a posar la tetera al congelador, esperant que se m'acudís alguna cosa millor per fer-li. Uns mesos després, una salvadora de teteres "deshauciades" vinguda de París, va preguntar-me que què hi feia una tetera dins del congelador. Li vaig explicar i em va preguntar si havia provat de posar-la plena enlloc de buida... No, no ho havia pensat... Vam omplir la tetera pel broc i la vam tornar a posar dins. I l'endemà....


Mmmmm, la cosa pintava bé...


Més que bé!!! C-:


Només va caldre esperar a que es descongelés l'aigua per a poder separar la tapa! Si no l'hagués atonyinad en un atac d'impaciència ara la tetera estaria oberta i sencera... En fi, ja ho sé per a la propera...
I aquesta tetera, va viatjar amb la seva nova propietària cap a París on, malgrat les que les ferides que té són incurables, sé que la cuidaran i la disfutaran. Voilà! C-:

divendres, 26 d’octubre del 2012

I ara com l'obro??



Posant a coure la tetera amb la tapa posada, podeu estalviar espai al forn i evitar deformacions indesitjables assegurant un bon encaix. Si tot va bé, clar... No és el cas d'una pobra tetera molt semblant a aquesta, que va sortir del forn ben enganxada per culpa d'una mica d'esmalt de més. Aquí va començar un llarg periple d'intents i d'idees destinades a aconseguir separar la tapa del cos... Vaig provar algun que altre mètode enginyós i inclús vaig estar temptada per l'ús de la força bruta .... Però res!
  La solució va trigar a arribar i no la vaig trobar jo.... Us imagineu quina va ser?
Related Posts with Thumbnails