dilluns, 23 de juliol del 2012

Exposició d'Emili Biarnès a la galeria d’Art Vila Clara



Fa realment molt poc que vaig descobrir l'obra del ceramista Emili Biarnès a internet. El cap de setmana passat, de visita a La Bisbal, vaig passar pel taller galeria d’Art Vila Clara i vaig poder veure aquestes fantàstiques peces en directe.



El llenguatge poètic i ceràmic de Biarnès consta d'una gamma cromàtica metal·litzada impressionant perfectament conjugada sobre una argila vermella profundament texturada entre la que sovint trobem incrustacions de peces de ferro. 


Biarnès explica el procés d'elaboració de les seves peces a  la seva pàgina web:
"En el procés d’elaboració s’apliquen diferents tècniques decoratives amb la utilització d’engalbes i esmalts tan plúmbics com alcalins. Finalment el que identifica el treball és l’aplicació de  la técnica del “llustre metàl.lic” és a dir la introducció als esmalts d'elaboració propia de sals metàl.liques (coure, plata,etc.), i sotmetre les peces a un procés de “carbonació” en la darrera cocció. La temperatura de cocció és de 1040ºC en un forn de gas de flama invertida. En resulten uns objectes en sèries limitades o bé únics amb la intenció implícita de condicionar espais d’hàbitat individual o col.lectius."



Un plaer per als sentits haver pogut veure aquesta exposició...


divendres, 20 de juliol del 2012

La Fira del Circ de La Bisbal


 

Per fi aquest any m'he pogut escapar a La Bisbal per la Fira del Circ
Si no hi heu estat mai, és una cita molt recomanable! 
Gràcies a l'esforç de tota la gent que cada any des del 1996 s'encarreguen d'organitzar aquest esdeveniment, els carrers del poble s'omplen d'espectacles de gran nivell durant tres dies seguits. 


La oferta és tan àmplia que és difícil poder-ho veure tot... Vaig passejar-me pel nou espai Camaleònica / La Bonita i vaig veure dos bonics espectacles de teatre d'objectes i d'ombres xineses...



Dissabte a la nit vaig disfrutar del Cirk Isis des del balcó de casa, un espectacle completíssim encabit dins una caravana.
 I diumenge al Passeig circ en essència amb el Cabaret Elegance.


Llàstima que una pluja fina va interrompre l'actuació perquè amb el màstil mullat hagués estat realment perillós executar el següent número. No va durar gaire la pluja, i potser van reemprendre l'espectacle al cap de poc, però jo ja havia enfilat cap a la Plaça Major i allà em vaig enamorar de l'únic i inimitable... Aníbal Maldonado. 


Precari i desastrós però profundament entranyable...
L'espectacle de Ganso&Cia., clown a l'ordre del dia, va ser de les coses que més vaig disfrutar... 


Sense deixar de banda els gamberríssims i irreverents Murmuyo y Metrayeta, reincidents a la Fira, al passeig el divendres a la nit i "liant-la" grossa el diumenge a Les Voltes. 
Senzillament fantàstics!!! C-:

dijous, 12 de juliol del 2012

València: Fotoceràmica sense dicromats!


Els reptes sempre són benvinguts quan estàs fent el que t'agrada. Per això, quan la Rafaela i el Samuel del taller Alafia em van proposar de fer amb ells un curs de fotoceràmica no m'ho vaig pensar dues vegades. Ni tan sols quan em van demanar de fer-lo sense dicromats!!! Es tractava de substituir les sals de crom per Diazo (sulfat difenilamina), un compost químic que també s'utilitza en la fabricació de pantalles serigràfiques, i que és menys tòxic que els dicromats.


Vaig tenir poc temps per a experimentar amb el nou producte, però va ser suficient per a comprovar que funciona, tot i que alguns aspectes del procés presenten diferències considerables. A València vam treballar de valent, sobretot la gent que va venir al curs. Fora les aules feia moltíssima calor i queien les cendres que el vent arrossegava des dels incendis que van devastar hectàrees i hectàrees aquells dies... Però això no va ser cap impediment per a experimentar matí i tarda durant dos dies i treure-li el suc a la tècnica. 



Dissabte al matí, també vam experimentar amb una tècnica més accessible: la litografia a l'aigua amb fotocòpies. Sobre cru i sobre bescuit, amb engalbes o sense... 


Van ser poquets dies els que vaig estar a València, però intensos i fructífers, sempre acompanyada de gent càlida i fantàstica. Moltes gràcies a totes les persones que vau venir al curs!! Gràcies també a la Rafaela i al Samuel per la proposta, per l'acollida i per totes les inoblidables estones compartides !!! Espero poder seguir compartint moltes més coses amb ells en el futur!! I per últim també mencionar les valuoses aportacions de la Carmen Ruiz que va venir de visita al curs i que des de la seva perspectiva com a química va poder aclarir-nos alguns aspectes importants sobre les característiques tant del Diazo com dels Dicromats. Com en tot a la vida, als cursos ens nodrim els uns dels altres i sempre queden coses per aprendre!! C-:

divendres, 22 de juny del 2012

Les petxines...


Les petxines van sortir bastant senceres de la cuita... Com que havia d'embolicar les peces  i posar-les a la maleta, vaig arrencar-les sense mirar-m'hi massa. Encara estaven una mica dures però es trencaven com si fossin terrossos de sal i estaven bastant enganxades al refractari que havia posat a dins...


Quan vaig arribar a Barcelona encara quedaven alguns trossets sencers, però a mesura que passaven els dies, aquesta textura de sal que tenien anava transformant-se fins semblar quasi farina, sense tocar-les s'anaven desintegrant...


Aquesta pols, no és més que carbonat de calci (creta) calcinat. Les closques de les petxines estan pràcticament compostes només d'aquest material...La marca a la base de les peces no va quedar gaire profunda, he vist imatges a internet en què queda realment marcada  la petxina a l'esmalt, però pensava que potser això passa si recolzes la peça sobre les petxines just quan acabes d'esmaltar de manera que s'enfonsin una mica més dins l'esmalt perquè encara està tou... S'haurà de provar!!


 De totes maneres m'encanta com han quedat els trossets de refractari que havia posat dins les petxines... Semblen com fòssils...

dimarts, 12 de juny del 2012

Els Tenmokus...





Tenmoku sobre pasta refractària "lila" amb regalims de nuka






Tenmoku sobre pasta refractària blanca
 amb esmalt de dolomita i nuka per sobre





Tenmoku sobre pasta refractària blanca amb esmalt de dolomita per sobre


dilluns, 11 de juny del 2012

Els Shinos...




Shino sobre argila beig xamotada



Shino sobre argila beig xamotada parcialment coberta amb un engalba de ferro.




Shino sobre argila de cordierita.






Shino sobre argila beig xamotada



Shino sobre argila blanca xamotada



Shino sobre pasta beig xamotada

diumenge, 10 de juny del 2012

Quadern de Marina Alta (V)


Diumenge, 3 de juny

El dia s'aixeca gris i xafogós. El vent em desperta ben d'hora, però no serveix de gaire matinar, el forn encara està a 200ºC quan em llevo... L'Encarna ja ha afluixat la porta i ha obert del tot les obertures de la xemeneia. Encara cal esperar...
Esmorzo, faig la maleta... finalment a les 9 hem aconseguit baixar prou temperatura com per desenfornar. Quins nervis!!! C-:
La primera sensació quan obrim la porta és que s'ha produït una bona reducció... A poc a poc anem traient peces. La gamma de colors dels shino és extraordinària. Presenta vermells i taronges vius, mesclats amb el blanc característic i un joc de grisos que va de les traces més subtils a negres més intensos. La composició de la pasta i la seva situació dins el forn són determinants en el resultat dels colors. També els negres tenmoku amb regalims de dolomita i nuka han quedat interessantíssims...


Al gran plat de l'Encarna i als seus gots  predomina aquest taronja oxidat, quasi no han "atrapat el carboni"... En canvi les meves tres peces de darrere tiren molt més als vermell i als grisos...


Els chawan de l'Encarna fets amb pasta blanca, ben blanquets
 amb les textures subtilment marcades en taronja...


I uns altres, en canvi, recoberts de taronges, marrons i vermells...


Peces molt clares, com l'enorme plat quadrat de l'Encarna... 
[el bol de darrera no és shino sinó esmalt de dolomita sobre una pasta pigada]


... i d'altres ben fosques...

Però no ens podem aturar a mirar-les massa ara. Aviat he d'agafar l'autobús i reemprendre el llarg viatge de tornada. Avui és diumenge i no hi ha gaires combinacions  per a tornar a Barcelona... No em puc encantar... Amb prou feines podem degustar el moment que hem esperat durant tants dies... Trobaré a faltar comentar la jugada amb l'Encarna, valorar cada resultat, comparar com ha quedat cada peça... No hi ha temps... Les hores de viatge me les passaré desitjant obrir la maleta i tornar-m'ho a mirar tot amb deteniment. Ho faré a casa, tranquil·lament. Serà com qui obre els regals de Nadal...C-:
Related Posts with Thumbnails