Exposició: Del mar: el blau de Maria Teresa Capeta

 

 La Maria Teresa Capeta, s'ha endinsat en la poètica blava de la pasta egípcia en les seves darreres peces. Encara queden uns pocs dies per a poder veure l'exposició Del mar: el blau a la galeria de la Camil·la Pérez Salvà d'El Vendrell.

Diu l'autora que la pasta egípcia és una matèria viva. Un material viu com ho és el punt de partida: el mar. Després de la cuita, les peces segueixen evolucionant, adquirint eflorescències sobre les superficies vitrificades, tènues pàtines en forma de polssim blanc, com espurnes d'escuma ...

Una simfonia de blaus defineix l'essència cromàtica d'aquestes delicades peces: boles i àbacs.

La galeria de la Camil·la és un raconet que no podeu deixar de visitar si mai aneu a El Vendrell. En els temps que corren, la capacitat de tirar endavant iniciatives com aquesta em sembla la demostració més definitiva de la naturalesa dels llaços que uneixen aquesta gent amb la ceràmica.

Un compromís  envers l'art i la ceràmica, que la Camil·la fa palesa periòdicament i amb molta sensibilitat al seu blog En blau. Una lectura molt recomanable!

Exposició: Camins d'aprenentatge a l'ACC

 "Camins d'aprenentatge" és el títol de l'exposició que es pot veure actualment a l'Associació de Ceramistes de Catalunya. Hi podem veure treballs realitzats pels alumnes de l'especialitat de ceràmica de l' Escola d’Art de Vic.   M'he quedat realment impressionada del nivell de les peces que es presenten, tan per l'aspecte tècnic com pel treball conceptual que s'intueix darrere...

Joies de porcellana de la Núria Vila

"La ceràmica és un dels temps de l’Escola d’Art de Vic: un temps que es conjuga amb la resta dels que existeixen a l’escola. Un temps/camí d’aprenentatge de l’excelència de l’ofici: que convida a la reflexió a través de les mans, a la innovació amb la tradició com a mitjancera i al disseny més rabiosament contemporani a través de la quotidianitat dels objectes. Un temps que necessitem a l’escola, i a la vida."

Homenatge al que no es veu de Natàlia Pujol

  Mai és una sola la causa de que, de les escoles, surtin treballs de qualitat. És una responsabilitat compartida entre el centre, els professors i els alumnes, que en aquest cas són:  Sol Roca, Txell Gay, Laura Padrós, Teresa Fernández, Rosa Gay, Alba Portell, Gori Sastre, Natàlia Pujol, Núria Vila, Ferranda Porredon, Marc Marcet, Alícia Pradell, Montse Cots, Diana Hernández, Collins Buko, David Riera, Eli Bosch, Sama Genís, Anna Pons, Marta Payàs, Gemma Codina, Núria Mora.

Todos somos pollos de Diana Hernández

 Podeu apropar-vos a veure l'exposició fins el divendres, 29 de Juliol i un cop passat l'Agost, quan l'Associació reobri després de les vacances encara tindreu uns dies més.

La mosca de Gori Sastre

Si voleu un consell... no la deixeu escapar!!!

Bambús de Rosa Gay

Col·lecció de forns Domadores de Fuego 2011

 Pastafangs té el plaer d'oferir-vos en exclusiva alguns del models de la nova col·lecció de forns per a la temporada Estiu 2011.
Aquí dalt, presentem el fornet-cubell de José Ramos. Pulcre i elegant, molt adequat per a quedar bé davant els convidats a la nostra cuita. S'alimenta amb gas propà i amb un ús adequat, és capaç de proporcionar-nos peces irisades de qualitats úniques.

 El forn del Miguel Molet, té una alimentació mixta de gas i llenya. Construït a base de maons convencionals i amb acabats de manta ceràmica, consta de xemeneia i d'una cambra de combustió separada del compartiment on es couen les peces. Ideal per a peça acabada amb terra sigillata.

 Un clàssic. Forn de paper de la Leonor Dupic. Estructura de malla recoberta de paper i molta barbotina. Alimentació de llenya. Ideal per a una jornada familiar amb canalla. Baixa temperatura.

 

Forn de llenya de La Factoria de Núvols. Especialment indicat per a piròmans avançats i per a espectacles en general. Apertura preferentment nocturna... i amb motoserra! :-)

Forn mapuche de la Maritxu Morales. Aquest forn ancestral arriba a temperatures poc determinables gràcies a la combustió de llenya i carbó de Santiago del Estero . El desenfornament quan el forn encara està a temperatura, estil raku, provocarà la diversió dels més temeraris.

Forn de gas de l'Alberto Hernández. En forma de caseta, amb alimentació de propà simultània per dos punts. Indicat per a cremar llits en les nits d'insomni. Fet a mida d'un sommier individual i equipat amb un parell d'agafadors per a poder obrir i fer reduccions durant la cuita.

Si us heu quedat amb ganes de més, a la web de Domadores teniu un munt d'informació complementària sobre aquest excepcional esdeveniment i sobre els models de forn utilitzats per aquests genis de la cuita que durant tres dies van omplir de foc i de fum el tranquil poble de Muel.

Al taller sona... Avishai Cohen

 Dedicat a tota la gent de Vigo amb qui vaig descobrir i disfrutar aquest genial contrabaixista i cantant... Va ser un concert excepcional!

 Cohen no tocava sol... Nitay Herskovitz al piano i Amir Bresler a la percussió... un trio impressionant...

Aquí toca amb una altra formació una de les seves composicions emblemàtiques, "Remembering"...

La Factoria de Núvols a Domadores de Fuego 2011

Quasi les onze... cinc flames comencen a despuntar en la nit... 

  La gent es va aplegant quan, de cop i volta, tot comença a incendiar-se progressivament...

...  apareixen personatges del color de les brases que es passegen en la foscor ...

 ... l'ambient comença a caldejar-se, es pressagia una orgia de foc desbocat...

... al ritme de la música, la Factoria ens contagia de la piromanía més esclatant ...

... tot crema... foc arreu... una potent energia ígnea cabalca entre les flames.

 Quan al final  tot s'apaga, la nit torna a fer-se present...

... i l'endemà, uns éssers immòbils reposen a la llum del dia i veuen passar els visitants en silenci...

 Sembla que no sàpiguen res....

 ...però en realitat guarden el secret de la rauxa incendiària nocturna i esperen pacients el moment de tornar-se a envoltar de foc!!!!

Alfonso Soro a Domadores de Fuego 2011

...Alfonso Soro a Domadores de Fuego 2011... 

Mirar-lo treballar era observar l'eloqüencia de les mans que coneixen l'ofici... I no ens cansavem mai de mirar-lo!!! Va anar pujant amb paciència i molta habilitat tres peces simultànies en tres torns diferents. Tres torns que amb prou feines van deixar de girar en tot el cap de setmana...

Una mica d'ajuda mai va malament... Per pujar el cada tram de fang cal que la part inferior s'assequi  lleugerament per a que la peça no es col·lapsi. Tot i que el sol escalfava de valent, la calor no era suficient per a poder-ho tenir tot acabat a temps...

Sense deixar anar les mans del fang...
dos mestres del torn comenten la jugada ( Alfonso Soro i Marcos Pacheco).

Les peces creixen i creixen... el tamburet es fa imprescindible a la fase final...

En fer-se de nit, les tres peces estan acabades. Ara només cal recobrir-les de gel inflamable...

I encendre per uns breus moments la poesia blava i subtil que gira lentament sobre cada peça...

...ens vam quedar sense paraules...

Hopening a Domadores de Fuego 2011

El dia de Sant Joan, a les 8 del matí, agafava a Vigo el tren que m'havia de dur a Saragossa. Per la finestreta vaig veure canviar el paisatge de forma radical. De la boirosa ria, verda i curulla d'aigua, vaig anar a parar a una terra erma sotmesa, el dia més llarg de l'any, a un implacable sol de justícia...
Allà, a Muel, tot estava a punt per a la inauguració de Domadores de Fuego 2011.

El grup Seramic obria l'esdeveniment amb el seu espectacle "Hopening". El Sergi Pahissa m'havia demanat si podia fer una petita col·laboració fent algunes fotos, així que vaig tenir el privilegi de veure l'actuació des de dins. "Hopening" és un espectacle d'una gran qualitat estètica. Una performance multidisciplinar de foc, fang, llum i música, tot cuidat fins l'últim detall...

Una primera nit a Domadores on vam gaudir de la màgia i de la bellesa d'aquest espectacle.

Des d'aquí l'enhorabona al Sergi, a l'Elies, a l'Emilia, a l'Arnau, al Jordi, a la Júlia i al Quim... i gràcies a tots per deixarme ser allà!!!