Al taller sona... Jeff Buckley

La de Jeff Buckley es una veu que puja directa des de les entranyes... I és la veu que omple el taller aquests dies... (feia temps que no explicava el que va sonant mentre treballo...)

Buckley em sembla sublim quan canta i s'embala i la seva veu s'estripa, com a "Grace", o quan reinterpreta l'"Hallelujah" de Cohen en una versió delicadíssima i considerada definitiva pels especialistes.

La de Buckley és una obra tancada per una mort tràgica fa ja 14 anys. No sabem de què més hauria estat capaç, però aquesta petita herència musical que ens va deixar em sembla suficient... una perla única per a un novembre de taller intens...

Final feliç!!

Crec que ahir devia ser un gran dia a la rajoleria de can Frigola. Després de tantes setmanes d'espera i d'un intent fallit per culpa de la pluja, per fi es va poder descarregar el forn!

 Si doneu un cop d'ull a les fotos del Consorci de les Gavarres (d'on he tret les imatges d'aquesta entrada) veureu l'ambient i la feinada d'aquesta jornada excepcional i més d'una cara de satisfacció davant la fornada més afinada de les que s'han fet fins ara quant a temperatura (Matés dixit!). Van sortir de dins unes peces espectaculars i els cairons ja són a punt per a recobrir el terra de l'ermita de Sant Cebrià dels Alls.

No podia ser d'una altra manera... com ha dit en Josep: "No podia fallar, massa energia enfocant en la mateixa direcció". Energia de la bona i millor. I estem tots esperant la propera amb moltes ganes!! C-:

Provant, provant...

 

Aquests dies funciono a mig gas...  Al meu cos no li van ni el fred ni les pluges i he hagut de fer llit algun que altre dia últimament... I justament ara tinc molta feina que m'espera al taller!! Per a un dels encàrrecs que tinc pendents, vaig decidir provar esmalts nous. No hi ha un plaer més gran que obrir un forn quan no saps què en sortirà... C-:  Voilà!!  Els bols petits són monococcions i a les pastilles l'esmalt està aplicat sobre bescuit, sempre sobre gres a 1260ºC.

Aquest és una base que conté titani amb una addició de Cobalt i Níquel. Al llibre d'on vaig treure la fórmula l'anomenen Abrey. Té unes textures superinteressants i una variació de colors segons la capa que pot donar molt de joc...

La mateixa base amb Níquel, queda molt menys pigada, amb la textura més difosa...

I aquesta també és la Abrey, aquest cop saturada de manganès... regalima que dóna gust!!!

I un trio fèrric... dos vermells i un tenmoku negre... entre altres coses porten feldespat, fosfat tricàlcic i, òbviament, una bona dosi de ferro...

...mmm, aquestes textures m'agraden!! C-:

A internet s'hi troba molta informació sobre esmalts... aquests tres darrers els vaig treure d'aquest blog. Ara que estan provats caldrà aplicar-los més seriosament, a veure què donen de si!! Les proves sempre són orientatives, però mai definitives!!! C-:

Presència amagada...

La càmera capta coses que l'ull no veu... per damunt les feixines, preparades per a la cuita, hi ha una presència amagada... una cara fantasmagòrica que vigila... sí, fa una mica de por!!! La veritat és que si no m'haguessin avisat probablement no l'hauria vist mai ... merci Dani!! ;-) 

Em pregunto si encara deu ser allà... aquest dissabte toca obrir fornada, si algú hi va que miri si encara hi és!! Uuuuu...

Poca llum... però moltes ganes!!

Realment es nota el canvi horari i que cada dia ens anem apropant al solstici d'hivern. Un grupet de gent em va demanar d'organitzar un curs de fotoceràmica aquest cap de setmana i a la sessió de la tarda quasi ens quedem sense llum!!! C-: 

De tota manera, vam experimentar de valent i no van faltar les ganes i el bon humor, i vam aprofitar la llum del diumenge al matí al màxim. Aquí us deixo un parell de "microvídeos" que reflecteixen aquest bon ambient de treball i el moment "màgic" en què apareix una imatge.

I ara sí que toca fer una pausa amb els cursos... esperarem a que torni a fer-se la llum!!!

Disculpa...

He de demanar disculpes... fa una setmana vaig anunciar al Pastafangs que l'obertura tindria lloc aquest passat dissabte. En el moment de redactar l'entrada m'havia arribat aquesta informació, però al cap de poc temps vaig rebre un correu del Consorci: "Rajolers! Per motius organitzatius hem d’aplaçar l’obertura del forn i l’extracció de les peces una setmana més, així que quedem el dissabte 19 de desembre a les 9h a la rajoleria. Esperem que el bon temps ens acompanyi aquesta vegada. Una enfangada...ay...una abraçada a tots!"

En aquell moment no vaig rectificar la informació al blog i ja no hi vaig pensar més... No és cap excusa però la veritat és que he tingut una setmana complicadeta... Són coses que passen... només espero que no hagi fet anar malament a ningú amb aquest descuit... :-(

En tot cas, mil diculpes!!!

 

Aigua!!!

Aigua, aigua i més aigua aquest diumenge al matí a La Bisbal. Alguna gent s'ha apropat al forn i desafiant la pluja ha fet un primer intent de desenfornar, però les condicions no eren en absolut favorables. L'abundant aigua ha convertit els voltants del forn en un fangar que ha portat més d'un mal de cap als presents. Des del Consorci informen: "Avui, per afegir una mica d'èpica al projecte, els mateixos materials amb què vam construir els cairons, la terra i l'aigua, ens han fet recular. Dissabte que ve ho tornarem a provar. Serem a la rajoleria a partir de les 9h per desenfornar. Salutacions a tots!"

 

Amb tanta pluja no he pogut passar pel forn, però el Consorci de les Gavarres està fent un molt bon seguiment de tot el procés, i avui tampoc s'ha volgut perdre el que pogués passar. El reportatge gràfic d'aquesta èpica temptativa de desenfornament el teniu aquí: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361   En fi... coses de la tardor, però a la segona va la vençuda: dissabte que ve tenim tots una altra cita!!

Aquest diumenge desenfornem!!!

Imatge extreta d'aquí.

Així van entrar les peces al forn rajoler... com en sortiran??? 

La resposta aquest diumenge. El Consorci de les Gavarres informa: "Després de la cuita arribem ara sí al final del procés de fabricació dels cairons. Diumenge 6 de novembre, a partir de les 9 h estarem a la rajoleria desenfornant l’obra i preparant-la per deixar-la ben emmagatzemada. Acceptarem gratament mans i ronyonades altra vegada...perque la feina sigui una festa!" Realment estic impacient per veure què ha passat allà dins!! Ja queda menys... 

Per arribar-hi: des de La Bisbal agafeu la carretera que va a Palamós i ja està indicat. Ens veiem allà!!

Imatges després de la pluja...

Després de dies de pluja, l'aigua ens va regalar una treva just a temps per a poder aprofitar la llum d'octubre. El passat cap de setmana, vaig tornar a tenir gent imprimint i experimentant al taller!

Dos dies treballant de valent... superant canvis d'horari i portes encallades... C-:

De vegades les imatges es resisteixen una mica però quan finalment apareixen... és màgic!

 

Ara que s'apropa el solstici d'hivern cada vegada tenim menys hores de llum ... però tot i així, el sol mai fa vacances!