La Rajoleria de Can Frigola a Tv3

"La vida te da sorpresas" cantava Rubén Blades... i ni que ho digui! La darrera cosa que una s'espera veure a la tele quan va de menú a un restaurant de barri (perquè sempre hi ha una tele, no falla...), és que, enlloc del presentador o  presentadora del Telenotícies de torn o de les cares allimonades dels Simpson, aparegui en pantalla ni més ni menys que en Josep Matés alimentant a base de feixina l'immens forn de la rajoleria de Can Frígola. Internet m'ha confirmat que no havia estat una al·lucinació fruit d'un excés d'hores de taller. Avui el programa "El medi ambient" de Tv3 ha emès un mini reportatge (de tres minuts, no fos cas que ens embaféssim!) a la cuita que de forma periòdica organitza el ceramista Josep Matés en aquesta antiga rajoleria de Sant Climent de Peralta.

Que jo sàpiga, la darrera convocatòria va ser el passat mes de novembre i recordo que un cop més em va saber greu no poder-hi anar. Ja espero amb impaciència la propera cita per a poder viure de prop aquesta recreació de la nostra història ceràmica recent, que no seria possible sense la professionalitat i dedicació pacient d'en Josep Matés i de tota la resta de gent que hi participa.
Matés és un ceramista jove però que gaudeix ja d'una intensa trajectòria professional a les espatlles. Ceràmica negra, cuites, peça de gran format... són algunes de les temàtiques ceràmiques que ha anat cultivant alhora que durant un bon grapat d'anys també va impartir classes a l'Escola de la Bisbal. No tinc la sort d'haver-lo conegut personalment però sempre que parlo amb algú que sí que ho ha fet es referma la meva intuició de que ens trobem davant d'un ceramista excepcional a tots nivells. En fi, aquí el teniu en aquest reportatge breu. Però... sempre és millor això que res!

"La vajilla de las maravillas"

Sempre m'ha semblat que la ceràmica de la Laura Lasheras té un contingut màgic... La Laura és una creadora intensament activa i imaginativa. Ara ens presenta aquesta "vajilla de las maravillas" en un vídeo preciós. Si encara no la coneixeu, feu una volta pel seu blog i descobrireu un món fantàstic!

Exposició: Ceràmiques d’Irina Larios

La Irina Larios, a qui vaig conèixer gràcies a un dels meus cursos de fotoceràmica, em fa arribar la notícia que exposa aquí a Barcelona. Les seves peces projecten un món de sensibilitat...

Tal como la luz crea la sombra, la raíz sujeta
a la amapola y las ondas de la superficie nos
alertan sobre el abismo, Irina rescata la
poesía de su entorno.

Soledad Sevilla 2010

Del 13 al 30 d'abril de 2010 al carrer de Mercaders, 15 de Barcelona. L' horari és de 17 a 21 h, fora d'aquest horari concerteu cita al tel. 639 11 43 16.

La inauguració serà el dimarts 13 d’abril a les 19 h

Rakú al Mas de Mingall

La Marguerite Olivier ens envia una nova proposta de rakú al Mas de Mingall els propers 24 i 25 d'Abril. Ara que ha arribat la primavera comença l'època propícia per a les cuites a l'aire lliure! A més el Mas de Mingall és un indret preciós i, si les coses no han canviat, us llepareu els dits amb els plats que us prepararan per dinar!

  

Aquesta és la convocatòria:

Raku es una técnica de cerámica de origen japonés, desarrollada en occidente con algunas variantes. La espontaneidad y rapidez en los resultados hacen esta técnica muy atractiva desde el primer momento.
Raku, en japonés significa fácil y divertido. El curso se hace en Mas de Mingall, una bonita masía rural del siglo XIX. La profesora es Marguerite Olivier (Holanda), ceramista que lleva trabajando y enseñando más de
15 años en Barcelona y l'Ametlla del Mar.

El tema de este Raku será macetas: para bonsaí, cactus, arbolito de olivo, o para otras plantas y favoritos. Diseñamos la pieza basandonos en el entorno, las necesidades y características de la planta. Para los que no pueden traer sus propias piezas al curso habrá macetas para eligir y comprar. Claro que piezas de otro tipo son bienvenidos también.

El curso incluye la construcción con ladrillos de un horno sencillo de gas para Raku.También aprendemos la decoración de piezas con engobes, óxidos, vidriados alcalinos, de sales y asistiremos al espectacular proceso de cocción.


Fecha : 24-25 de abril 2010
Precio : 65 € por el curso de 1 día, una comida y vidriados incluidos.
110 € por el fin de semana, alojamiento, comidas y vidriados incluidos. Plazas limitadas

Para más información contactar con Marguerite: 650 72 44 07 margueriteolivier@gmail.com

Les cases obús dels musgums

Els musgums són una ètnia que habita el nord del Camerún i el Txad,  i que construeixen aquestes magnífiques cases de fang, anomenades cases obús per la seva forma, amb argila comprimida i assecada al sol. En realitat es tracta d'una mena d'adob, compost de fang, palla i aigua.

                                 

La base de les parets són notablement gruixudes a la base i es van aprimant a mesura que van pujant. Això confereix una bona estabilitat estructural a la construcció. Tota l'obra es realitza exclusivament a mà, sense fer servir cap tipus d'eina.

Però sota aquesta aparent simplicitat, la realitat és que res està fet de forma arbitrària i tot cumpleix una certa funció. Les cúpules tenen aproximadament la forma d'un arc catenari, de manera que poden aguantar el màxim pes amb el mínim material. Alhora, aquest és un bon sistema per a reduir la pressió de l'impacte de les gotes de pluja sobre les parets. La considerable alçada de les cases (que arriben als 9 metres) proporciona una temperatura agradable durant els dies de més calor, en part també gràcies a una obertura circular superior que permet que circuli l'aire i s'obtingui una sensació de frescor.

La decoració, d'estil geomètric i molt senzilla, també amaga una funció. Les estries geomètriques que recobreixen les cúpules, permeten drenar l'aigua de la pluja i també serveixen per a poder-s'hi enfilar, detall important ja que les cases dels musgum requereixen d'un manteniment periòdic. 

                                    

Els poblats musgum estan formats per nombroses cases obús, que sovint estan unides per murs que les comuniquen entre si. Però el futur d'aquest tipus d'habitatges és força incert perquè cada vegada hi ha menys gent que que segueixi construint a la manera tradicional... :(

Viatge a Empòrion

Aquest ha estat un hivern llarg i fred... A les comarques gironines encara hi ha vestigis de la  neu i records recents de l'"aventura" de viure sense llum ni aigua durant uns dies. Allí, aquests dies, cadascú rememorava les vivències de la darrera setmana, vivències diverses com persones hi ha. 

Aquest cap de setmana ha lluit el sol, però en una breu escapada, he pogut encara atrapar els darrers rastres del temporal. He visitat els amics i amigues de l'Empordà, que sempre dóna gust de retrobar, i també vam escapar-nos a les ruïnes d'Empúries.

Els rastres de la ciutat romana, són potser més espectaculars i majestuosos que els de la caòtica Neàpolis grega... les muralles, les termes, les cases amb mosaics, l'amfiteatre i la palestra... Però l'herència grega no pot menysprear-se en contemplar els imponents marbres blancs de l'Asclepi. Aquesta estàtua, descoberta l'any 1909, és la figura escultòrica grega més important de tot Catalunya. El Museu monogràfic de les excavacions d'Empúries li ha dedicat tota una sala, però també ens ofereix un bon grapat de petits tresors ceràmics. La visita al museu és doncs, una cita prou recomanable.

Aquí dalt veieu un lekythos àtic del segle V aC, esbelt i deliciosament decorat. És només un  exemple... Petites escultures, atuells d'ús quotidià... Des de l'època grega fins les sigillates romanes... Objectes delicadíssims i d'altres més rústics però amb un encant inqüestionable.

O aquesta peça decorada amb símbols sagrats com el sol, el llangardaix o la tortuga... Jo atorgaria aquesta decoració a una graciosa manufactura infantil, perquè, fet i fet, les criatures de segur han jugat amb el fang des de temps ancestrals... Em pregunto per què està tan poc reivindicada l'arqueologia infantil...

Novetats a internet...

 Alguna gent ja m'ha renyat una mica per aquesta desaparició sobtada de la blogosfera.... sí, fa moltes setmanes que no "bloguejo"... però han estat temps poc propicis per a l'escriptura internàutica. De totes maneres ja torno a ser per aquí!

I per donar notícia d'algunes novetats a la xarxa... Des de finals de l'any passat i intensificant cada vegada més la seva activitat, La gerra groga, ens acosta a l'actualitat ceràmica i a l'activitat dels alumnes del taller. Els qui vulgueu estar al dia, ja us hi podeu subscriure!

I la ceramista argentina Graciela Olio, de qui ja us vaig parlar força l'any passat quan va venir de visita per a impartir el seu curs de  tècniques ceramicogràfiques  a l'Escola Pau Gargallo de Badalona, ens anunciava fa poques setmanes l'actualització de la seva pàgina web. La pàgina de la Graciela es especialment interessant per a qualsevol persona que s'endinsi dins les tècniques d'impressió sobre ceràmica. 

Llicenciada en Arts Plàstiques i membre de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica (IAC) des del 2009, la Graciela ens ofereix al seu espai una interessant reflexió al voltant del que ella anomena l'objecte gràfic-ceràmic. També ens proporciona nombroses pautes per a desenvolupar tot tipus de tècniques d'impressió sobre ceràmica: calcomanies, fotocòpies, fotoceràmica... No està de menys esmentar la generositat que radica en l'esforç per difondre una bona part dels coneixements recopilats al llarg de la seva llarga experiència com a ceramista i com a docent a la universitat de Buenos Aires, sobretot després de poder constatar el secretisme que envolta algunes d'aquestes discipllines.