En el primer cas necessitareu: una extrusora rectangular i una mica d'ajuda dels amics...
I aquest altre sistema, doncs és anar fent,i algun dia els tindrem tots...
Liu Jianhua va néixer l'octubre de 1962 a Ji'an, província de Jiangxi (Xina). Va entrar molt jove en contacte amb la ceràmica: amb només quinze anys va entrar a treballar a la Fàbrica d'Escultura en Ceràmica i Porcellana de Jingdezhen que dirigia un oncle seu. Més endavant, va estudiar escultura al Departament de Belles Arts de l'Institut de Ceràmica de Jingdezhen, graduant-se el 1989. A l'actualitat és co-professor de l'Acadèmia d'Art de Yunnan a Kunming, on viu. Ha exposat de forma individual a Hong Kong, Taiwan i Xina, i ha participat en diverses exposicions col lectives a tot el món.
La porcellana, símbol identitari de la Xina tradicional és, en mans Jianhua, vehicle de representació de l'evolució cap a una modernitat qüestionable. Així, la seva experiència en el procés de la producció ceràmica industrial, influencia obres com "Somni" (2006), un amuntegament de peça utilitària de porcellana que al·ludeix de forma rotunda al desaforat cicle producció-consum de la societat actual.
L'obra més coneguda de Liu Jianhua són potser unes petites escultures de fibra de vidre i porcellana de la que formen part diverses sèries de cossos de dona "servides" en plats com si fossin una deliciosa menja oriental. Es tracta d'una reflexió crítica sobre les actituds envers les dones, tant a la Xina com en l'escena de l'art contemporani i de la política mundials.
Però és Shangai la protagonista de l'obra que podem veure al tercer muntatge de la proposta "Zones de Risc" ( en la qual també podem contemplar entre altres "El profeta" de la sempre suggerent pintora sud-africana Marlene Dumas, o l'inquietant instalació "Movimiento en falso" del mexicà Damián Ortega). La ciutat, sembla trontollar, aguantant-se en uns fràgils fonaments que en el fons són tan sols en el seu propi reflex, l'ombra fosca de la inestabilitat, la precarietat, la desigualtat...
Com molta gent, fa un temps jo hagués contestat que sí a aquesta pregunta, però la resposta, en realitat, no és del tot correcta. Revisant fa unes setmanes el completíssim catàleg de Vicentiz, vaig trobar aquesta explicació sobre la diferència entre les respectives funcions de piròmetres i altres dispositius i els cons:
“ Els equips ( indicadors, reguladors, ...), a més d'altres prestacions característiques en cada cas, mesuren la temperatura existent, mentre que els cons mesuren la determinant temporal de la cuita, indicant el grau de cocció assolit. Per tant, els cons mesuren l'efecte de la temperatura i el temps, determinant l'estat de la cuita. [...] És un error la idea generalitzada que un con fon o indica una temperatura amb independència del temps.”
Els cons piromètrics són una invenció del ceramista alemany Herman Seger. Ens remuntem a finals del segle XIX, quan encara la tecnologia no havia desenvolupat artilugis com el termopar que puguessin resistir temperatures tan altes.
El ceramista alemany Herman Seger
El control de la cuita es realitzava antigament gràcies a l'extracció de “testimonis” ( petites mostres esmaltades que es col·locaven prop de la mirilla), o senzillament a base d'experiència reconeixent el punt de la cuita segons el color de l'interior del forn.
Els cons s'aproximen més a la idea dels testimonis, ja que ens dónen una idea, no tant de la temperatura, sino del l'efecte del binomi temperatura-temps sobre l'esmalt. El piròmetre, en canvi, ens indica la temperatura puntual, però no ens dóna idea de l'efecte d'aquesta temperatura en funció del temps que l'haguem mantingut dins el forn, per exemple.
Per a què ens poden servir doncs els cons?
Doncs per exemple, si un esmalt que ja havíem fet servir no ens funciona, el saber a quin comportament de cons s'ajustava ens ajudarà a identificar el problema: si potser algun dels components de la fórmula ha variat, ja sigui per un error nostre al pesar o perquè hem canviat de proveidor i per tant els materials varien lleugerament de composició, etc. O també per a corroborar sospites en cas que creiem que el piròmetre no està funcionant correctament. Els cons també ens poden ser útils per a valorar les diferències de la cuita en les diverses zones del forn, col·locant-los en racons diferents i comparant-los.
Podeu trobar alguna cosa més sobre cons si cliqueu aquí. I si sabeu alguna cosa més que ens pugui ser d'utilitat a tothom... us animeu a deixar la vostra empremta? Gràcies!