Youtube enfangat

Doncs sí, a Youtube hi ha una notable presència del fang en format vídeo, que va des de lliçons per fascicles -com les de Simon Leach- a demostracions de terrissaires de procedències i tècniques ben diferents, filmacions d'emblemàtics ceramistes com Hamada, Soldner, Artigues... -només per citar-ne algun- i fins i tot altres aportacions menys ortodoxes com aquesta. No us preocupeu els qui no enteneu alemany (si és que és alemany). Jo no en tinc ni idea i no m'ha costat gaire entendre-ho (almenys en essència!). L'he tret del canal de David Asterisco, un bon punt de partida per a trobar coses en imatge sobre ceràmica.

És el primer vídeo que penjo i no perquè no en tingués ganes. Senzillament no sabia com es feia... Gràcies Elena pel cop de mà, aquest va per a tu!

26 d'agost del 2011

Avui revisant escrits antics veig que el vídeo que vaig posar aquí ja no està disponible... Deixo una versió en italià que he trobat, a veure si aquest no desapareix!!

Montblanc 2008

És la cita del proper cap de setmana! Els dies 26, 27 i 28 de setembre aquest poble tarragoní acollirà la sisena edició de Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc. Per veure el programa complet, cliqueu el cartell de baix i us portarà directament al web de Terrania. Hi ha un munt de coses: fira, demostracions, exposicions, espectacles de foc i fang... A més, jo encara no he estat mai a Montblanc però, a la vista de les imatges, ha de ser un poble preciós!

"En casa del herrero..."

No existe en mi idioma que yo sepa un refrán equivalente al del título, así que, con la excusa, voy a redactar esta entrada en castellano y de paso la dedico a las/los que me visitáis desde otros puntos de la península y del planeta y que vais dejando puntitos rojos en mi mapa de visitas ( no sabéis la ilusión que me hace saber que hay gente que va pasando por aquí!). También va dedicada a quienes os quejáis de que no cuelgo fotos de mi trabajo, aunque ya llegarán más y mejores.
Pues eso, lo que dice el refrán; para ser ceramista y con lo adicta que soy -también- a las infusiones, no estaba yo muy bien provista de tazas en el hogar. Así que me he agenciado alguna de las que cocí en el horno de Katsue para usarlas en casa y bebiendo de una de ellas recibí los primeros aires frescos preotoñales.
Está hecha de gres torneado, recubierta de un esmalte a base de barro blanco de baja temperatura y decorada con otro esmalte que lleva óxido de cobalto. Tiene una textura satinada muy agradable al tacto, ideal para estar entre manos!

Fer ceràmica, malgrat tot

Això de seguir en suspens amb el tema del taller es fa cada vegada més llarg, i fa ràbia no poder-hi fer gran cosa... A finals de la setmana passada vaig començar a experimentar un fort síndrome d'abstinència, així que vaig trucar la Katsue per si podia fer-me una mica de lloc al seu forn en la propera cuita. I com que em va dir que sí, vaig rescatar del caos del taller algunes peces que tenia bescuitades i alguns esmalts que vaig aconseguir identificar d'entre les caixes que encara estan esperant per ser desembalades...
Així, mig a les fosques com està tot i sense haver pogut organitzar gaire res, no vaig trobar els materials que buscava, però el cas era esmaltar alguna cosa com fos i tornar a sentir l'emoció d'obrir un forn... Amb el que vaig trobar, dilluns vaig esmaltar les peces i avui he pujat al Poble Espanyol, on la Katsue té el taller, i hem desenfornat. Per haver fet les coses tan improvisadament, no estic del tot descontenta amb els resultats... I encara que sigui precàriament, m'ha fet força bé recuperar les sensacions pròpies d'una ceramista!

La Katsue al seu taller

Ah, la Katsue m'ha demanat que informi que si algú necessita un forn on coure peces, podeu contactar-hi.

Aquesta és la seva web: http://www.katsuekusumi.com/
I la resta, no deixeu de visitar-la, així descobrireu el seu bonic treball en gravats!

Ceràmiques peludes

Weiki Somers "High teapot"

Meret Oppenheim "Le Dejeuner en fourrure"

Quan vaig veure la tetera del danès Weiki Somers en una revista, de seguida vaig recordar-me de la tassa peluda de Meret Oppenheim.

Sempre m'ha agradat el punt d'humor àcid que destil·la l'obra d'Oppenheim i penso amb recança en el segon lloc que la "història de l'art" ha atorgat a les artistes de l'època surrealista... En fi.

Em pregunto si l'artista suïssa-alemanya ocuparà algun lloc en la gènesi de tan macabra tetera. Enginyosa, sí... aquesta calavera de porcellana amb la seva funda peludeta és capaç de trencar tot el bon rotllo de prendre un te tranquil·lament amb els amics. Però he de confessar que comparteixo secretament aquesta temptació de cobrir de pèl una matèria tan imberbe com la ceràmica...

Ríos y mareas

Amb set anys de retard arriba a les nostres pantalles aquest documental sobre Andy Goldsworthy y el seu univers creatiu, profundament arrelat a la terra. Tot i que, personalment, va faltar-me un punt d'empatia amb l'escultor britànic, he de reconèixer que Goldsworthy, amb una perseverança impressionant aconsegueix establir un diàleg sincer amb l'entorn i s'estableix amb mestria en la fràgil línia que separa dos termes tan antagònics com ho poden ser la creació artística i l'estat natural de les coses. Una intervenció que sembla recolzar-se en una mena de retorn a aquell moment de la infància en que lúdicament descobrim per primera vegada la fredor del gel, la duresa de les pedres, la olor de la pluja, el vaivé del mar... l'escultor juga i crea amb allò que té a l'abast. Les eines: dits, ungles i dents, poca cosa més. Els materials: branques, punxes d'esbarzer, lloses, flors, bocins de llana despresa dels lloms de les ovelles, fulles... i també, clar, s'atreveix amb el fang.

Setembre a l'ACC

Projectes Ceràmica Llotja
Del 10 de setembre al 10 d'octubre
Lloc: Associació de Ceramistes de Catalunya
C/Dr. Dou 7